El 15 de desembre es van donar els premis Dona TIC en diferents categories: emprenedora, professional, acadèmica/investigadora, divulgadora, dona TIC revelació i estudiant TIC, per promoure que les dones s’impliquin més en els estudis científics-tècnics.
El12×12 Congress va nèixer el 2004 amb l’objectiu de resumir tot allò realitzat a Catalunya durant un any en el camp digital. Des de 2015 s’hi va afegir un altre objectiu: potenciar que la dona accedís al sector tecnològic recolçant accions a universitats, formació professional i instituts i que les informessin del que són realment els estudis que tenen a veure amb la tecnologia. Les dones, per alguna raó, no trien ser enginyeres.
Per canviar aquesta tendència -i fer veure a les joves que cursar estudis científics-tècnics o STEM (Science, Technology, Engineering and Math) pot ser molt satisfactori, tant professionalment com en l’àmbit personal-, s’estàn fent accions a nivell institucional per proporcionar-los-hi la més complerta informació sobre els camps en els quals es podrien aplicar aquests estudis.
Para donar més rellevància a aquest recolçament es varen instituir els Premis Dona TIC en diferents categories: emprenedora, professional, acadèmica/investigadora, divulgadora, dona TIC revelació i estudiant TIC.
Aquesta trobada de les TIC de cap d’any i els Premis Dona TIC, són una iniciativa conjunta de Tertúlia Digital, amb Tomás Cascante, CEO de Tertúlia Digital i editor de BARCELONADOT, al capdavant; la estratègia smartCAT de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Observatori Dona, Empresa i Economia.
Jordi Marín, director general de Catalunya Microsoft; ha presentat l’acte durant el qual s’han visionat diferents vídeos amb declaracions de diferents consellers comentant els principals temes de l’any.
El senyorJordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, ha destacat a la seva intervenció la importància de la firma del Pacte Nacional de la Societat D subscrit per les quatre diputacions, per l’Associació Catalana de Municipis, per el Consorci de la Administració Oberta de Catalunya, per LocalRet i per la Federació de Municipis de Catalunya.“Independentment de qui governi en els propers deu anys aquest pacte ha de desenvolupar-se i obrir-se a la societat”.
Ha recordat les principals accions realitzades pel govern de la Generalitat:“Al generes va crear la nova secretaria per les TIC, que passa a ser dirigida des de presidència, el que li dóna més transcendència. Un altra cosa important és que per primera vegada a les telecomunicacions i a la societat de la informació la ciberseguretat passa a un primer terme. El govern ha aprovat aquest any el primer acord per impulsar la creació de una agència de ciberseguretat”.
Ha informat també de la creació a Catalunya de un registre únic d’identitat digital,“és un mecanisme pel qual els ciutadans i ciutadanes o empreses no s’hagin de personar més a la administració. Una iniciativa pionera a l’estat”.
Finalment ha definit cinc punts importants en els que s’està treballant:
1. Territori intel·ligent osmart city.
2. Noves infraestructures perquè no hi hagi ciutadà de primera i de segona a l’accés a la conexió digital.
3. Transformar digitalment l’administració.
4. Afrontar el repte de la ciberseguretat. Crear una cultura de ciberseguretat.
5. Digitalització, canvi dels sistemes productius, com ha de ser la nova industria. No conformar-se amb ser consumidors, ser també productors.
“Cal apostar perquè el talent femení aflori amb força i incorporar-lo de forma normalitzada en un àmbit en el que necessitem el talent femení i el de tots, perquè ens hi estem jugant molt”, ha finalitzat el secretari.
A continuació, ha tingut lloc una tertúlia oberta, moderada per Jordi Marín, sobre el progrés de la societat gracies a la intel·ligència artificial amb la doctora Núria Castell, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i la doctora Elisabet Golobardes, del Centre Universitari La Salle.
La doctora Castell ens ha recordat els orígens de la intel·ligència artificial:“Fer màquines que acabin imitant la intel·ligència humana, no és una idea nova. Ramón Llull, a l’any 1315, ja va dir que el raonament es podria fer de forma artificial i també Descartes afirmava que l’home és una màquina susceptible de ser replicada mecànicament. L’any 1985 es va vaticinar que en 10 anys les màquines podrien fer tots els treballs que els éssers humans realitzen, però això encara no s’ha complert”. La doctora ha apuntat que en els últims 60 anys de història de la intel·ligència artificial hi han hagut èxits i fracassos però que a mida que avancen la tecnologia de la supercomputació, les noves formes de tractament de dades i de les xarxes neuronals, la intel·ligència artificial progressa alhora. Segons la experta, la intel·ligència artificial ha recuperat la bona imatge.
La doctora Golobardes ha parlat de la importància de l’impacte que la intel·ligència artificial té a la nostra societat: com pot millorar l’estat dels ciutadans aplicada a la sanitat, a la educació (de portes obertes), al e-govern (govern intel·ligent i ràpid), a millorar la economia, mobilitat i la sostenibilitat (tots els edificis intel·ligents).
“Estem parlant de moltes dades, de molts usuaris que incorporen dades. Hem d’ aprendre que aquestes dades són una responsabilitat. Hauriem de ser plurals, ètics i responsables”. Ha posat de manifest que els sistemes automatitzats canvien les relacions en el món laboral i que, segons la UE, el 2020 faltaran més de 750.000 enginyers a Europa.“Las noves generacions no tenen cap interès en aquesta professió, en canvi són usuaris experts”.
Les dues especialistes han conclòs que a Catalunya hi ha molts bons grups d’investigació i s’està creant formació per tenir experts en aquest camp. Exposen que a totes les universitats de Catalunya s’està treballant en intel·ligència artificial però que falta tenir més nois i noies interessats enenginyeria i TIC.
Les premiades aquest any han estat:
Categoria Professional: Anna Moreu, directora de consultoria a Oracle Ibérica.
Categoria Divulgadora: Therese Jamaa, directora general de GSMA i responsable de Mobile World Capital Barcelona.
Categoria Acadèmica/Investigadora: Montserrat Batet, docent i investigadora de la Universitat Rovira Virgili.
Categoria Dona TIC revelació: Clara Granell, investigadora formada a la Universitat Rovira i Virgili actualment realitzant el post-doctorat a la Universitat de North Carolina, EE UU. El Premili ha estat entregat per la presidenta de l’Institut Català de les Dones,Teresa M. Pitarch.
Categoria Estudiant TIC: Patricia Sampedro, estudiant d’ Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya i guanyadora del premi Anita Borg Scholar de Google. El Premili ha estat lliurat per la presidenta de l’Institut Català de les Dones,Teresa M. Pitarch.
Categoria Emprenedora: Carlota Pi Amorós, cofundadora de la companyia comercialitzadora d’energia verda HolaLuz.
Hi ha hagut tres mencions especials:
Categoria Divulgadora: Toñi Herrero i Carmen Jané,fundadores de Gadwoman, la primera revista femenina sobre tecnologia.
Categoria Dona TIC Revelació: Laia Subirats, investigadora en el centre tecnològic Eurecat.
Categoria Professional:Cristina Estavillo, responsable d’Investigació i Desenvolupament a Hewlett-Packard.
La consellera Neus Munté, que ha fet entrega del premi de la categoria Emprenedora a Pilar Guitart, que l’ha recollit en nom de Carlota Pi Amorós (HolaLuz), ha acabat l’acte
afirmant:“Desgraciadament la presència de les dones en el sector TIC tant a Catalunya com en el conjunt europeu, no és la que voldríem. Si el pes de les dones en aquest camp fós com el dels homes, el PIB creixeria, apart que si hi hagués més dones seria bó tant per el sector com per a elles”.
“Estem compromesos perquè s’incrementi el pes de les dones en el sector TIC, i per el que es refereix a formació, s’estan desenvolupant programes per afavorir que els nens i les nenes puguin accedir a les enginyeriesTIC sense cap mena de barreres. Aquests Premis són una mostra de la importància que volem donar a les dones del món de la Tecnologia d’Informació i Comunicació”, ha conclòs la consellera.
Segons la Comisió Europea només un 30% dels prop de set milions de persones que treballen en el sector de les Tecnologies de la Informació i Comunicació, són dones, i aquesta tendència es va reproduint a les noves generacions, el que suposa una gran pèrdua d’oportunitats per a les joves. Tenint en compte que és un sector amb el creixement més ràpid a nivell europeu, amb aproximadament 120.000 nous llocs de feina a l’any, i que es calcula que faltaran arreu de 900.000 llocs de treball especialitzats en TIC el 2020, com recull l’estudi Women Active in the ICT Sector, publicat el 2013, promoure una més gran presència de dones en aquest camp podria suposar fins 9.000 millons d’euros per al PIB europeu.
Cal trobar maneres d’invertir aquesta poca presència de les dones a les carreres STEM (Ciencia, Tecnología, Ingeniería i Matemátiques) i a les àrees professionals lligades a elles.
Cal trobar fórmules per augmentar l’ interès de les joves envers les carreres científiques, mostra’ls-hi models propers de dones que han tingut èxit i es senten realitzades treballant en aquest sector. Seria bo també fe’ls-hi veure com la enginyeria informàtica pot ajudar en qualsevol aspecte social. Començar des de primària seria un dels principals punts a tenir en compte.
