“Em faig una abraçada, els faig una abraçada, ens fem una abraçada…”, així va començar una reivindicativa Assemblea de #migrantes i refugiades, preparativa de la jornada del 8M per a la qual van emetre un manifest.
L’assemblea, realitzada el dissabte 23 de febrer a Ca la Dona, va aprovar el manifest de 26 punts que parla del racisme i xenofòbia institucional; de les dificultats, traves i explotació en el mercat laboral, amb les seves conseqüències de precarització; i de les violències racistes i heteropatriarcals.
En començar l’Assemblea #Migrades i Refugiades 8M, la feminista islàmica i membre de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, Khadija Fath, va donar la benvinguda formal i va inaugurar la trobada. Ella es l’única que aquí es nomena, ja que és difícil atribuir a una sola dona cada frase, dita més aviat en conjunt i de diferents maneres, de forma que s’en rescaten algunes com a exemple del to i l’ànim.
Diversitat i sororitat.
Es va tractar d’una assemblea diversa i nodrida, amb un ànim molt acollidor, soror, entre les participants; amb un ànima de força i energia en l’ambient; amb un efecte de catarsi col·lectiva de les penes comuns de la migració; i amb un esperit, alhora, molt reivindicatiu i alegre. Aquests aspectes van ser ressaltats per diverses de les participants, algunes de les quals era la primera vegada que assistien a aquest tipus de trobada o hi havien tornat, després d’una primera, per aquestes característiques.
A l’assemblea es va observar, en els cossos de les assistents, el que s’entén socialment per “migrada”: persona del sud del planeta, Llatinoamèrica i Àfrica. Excepte una italiana i alguna catalana que acompanyava o que feia fotos, no hi havia dones del nord blanc i ric.
Van assistir-hi algunes a títol personal, de diversos orígens, i representants d’organitzacions igualment diverses. Hi havia dones del Marroc, Senegal, Gàmbia i Guinea; de Turquia i Palestina; d’Argentina, Uruguai, Xile, Bolívia, Perú, Equador, Brasil, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, Nicaragua, Puerto Rico i Mèxic, amb la seva diversitat d’accents, rostres i tonalitats de pell. Tonalitats reivindicades i remarcades, com ho fan les negres, perquè és en elles on fonamentalment es centren les diferències subtils, les exclusions institucionalitzades i els atacs oberts.
“La meva filla estava plorant perquè al col·legi li van dir negra. Jo li vaig dir que això és el que era ella. Negra. Repeteix-ho: negra, negra, negra … I al final, ella reia. Ser negra és el nostre orgull”, va dir una de les assistents.
Reivindicació de la negritut.
Pors i preocupacions
El manifest, redactat en un llenguatge d’acord a la seva raó de ser i objectiu, reflecteix el que en paraules es va dir a l’assemblea. Fou, una de les etapes (ja que hi va haver també una performance i activitats) amb major intervenció de dones que van fer referència a les seves pors i preocupacions:
La precarietat, les dificultats per trobar feina, l’experiència que, sent migrada, les possibilitats es redueixen al màxim; la consciència de ser qui són a la base de la base de la societat: migrada, racialitzada i a més dona; molt més si ets puta i a més trans; que l’ascens és impossible no pel sostre de vidre, sinó pel pis enganxós… una a una, van anar expressant realitats.
“Per molts anys que visquis aquí, sempre ets de fora. Tu t’has oblidat que vas néixer fora, però sempre hi ha algú que t’ho recorda i de mala manera”. El racisme recurrent en els seus diferents graus.
“Més enllà de la quotidianitat, temo pel sorgiment dels fonamentalismes religiosos combinats amb la política. Estic parlant de VOX”, va comentar una de les assistents. La tendència global i espanyola d’enfortiment de l’extrema dreta racista, masclista i LGTBIfóbica, va ser un punt important de les preocupacions.
“El que està passant atempta contra els nostres espais guanyats. És un huracà que sabem que arriba i del qual cal protegir-se, ens hem de cuidar fins que passi”, va afegir una altra.
I la criminalització de la pobresa; i els estigmes que marquen a les persones migrades, tinguin o no professió; i el nul reconeixement dels sabers situats; i la islamofòbia, els atacs a les dones musulmanes per la seva vestimenta, considerades passives i víctimes; i temor perquè es reprodueixi el viscut en fills i filles, per la segona i tercera generació que segueix sent considerada migrada; i més.
Una explicació de violències viscudes.
Conquestes i poder
També es va parlar de conquestes, de construcció, d’objectius i èxits. Entre aquests últims, el fet que s’hagi fet aquesta assemblea, que hi hagi aquesta conjunció de persones, associacions i accions.
“Tant de bo hagués tingut això fa 20 anys, en què em sentia tan sola i no hi havia un col·lectiu que em representi”; “Ara podem i aquestes xarxes les hem de seguir construint”, van dir en les seves intervencions.
La diversitat d’organitzacions que van acudir a l’assemblea mostra també la diversitat de la migració a Catalunya i les xarxes de col·laboració i reivindicació que aquestes van teixint: hi van estar representades: l’Asociación de Mujeres Migrantes Diversas, ADIS, AHCAMA, Marea Verde Barcelona, Mujeres Brasileñas Antifascistas, Libélulas, Feministas Autoconvocadas Nicaragua, Red de Migración, Género y Desarrollo, Las Kellys Barcelona, Pan y Rosas, Feministes de Sants, Sindicato Otras, Ayllu, Huitacas, Refugiadas y exiliadas de Colombia, Comissió Feminista de Calella, Ussel Senegaleses, Asociación de Mujeres Africanas de Calella, Al-Karama, Asociación Educación Menstrual, Qatary i Ateneu del Raval.
El fet d’haver-se realitzat l’assemblea a Ca la Dona i formar part d’aquesta entitat insigne del feminisme català, que acull molts col·lectius de dones locals, és alhora un assoliment de les organitzacions migrades com una mostra que la diversitat està sent construïda per fer-la més quotidiana en molts espais.
El manifest titulat “Perquè la història ho exigeix: descolonitzem el poder, el saber i el ser. Manifest per una vaga feminista descolonial i antiracista # 8M”, així com les diverses formes que s’han plantejat d’assistència a la manifestació del 8M, són part de les accions ja no de reivindicacions socials, sinó també polítiques, que el col·lectiu de dones migrants porta a terme.
Entre les diverses assistents que van prendre la paraula, dissabte, es va escoltar que havien anat allà: “amb el cor i l’úter obert per aprendre, aportar i compartir experiències”, “per construir, acompanyar-nos i cuidar-nos entre totes”, “per fer una acció col·lectiva migranta”, “per unir forces per al 8M”, “per a que cap estigui sola, per donar i rebre, per abraçar”. I així va ser.
Imatges de la Assamblea
Més informació:
Manifiesto por una huelga feminista descolonial y antirracista #8M
