OPINIÓ
Aquest diumenge, convidada per algunes persones vinculades al Centre Islàmic de Santa Margarida de Montbui, vaig participar de la Jornada de Portes Obertes a la Mesquita que hi ha en aquesta localitat.
La benvinguda començava ja al carrer amb un taller on t’escrivien el nom en cal·ligrafia aràbiga, i t’oferien el té amb aquelles pastes tan característiques. Hi havia també un estand on les dones i molta mainada hi organitzaven activitats, com ara tallers de henna, etc…
Gent molt propera
M’hi vaig trobar gent de tot arreu, des de famílies que coneixia del meu antic veïnatge a Montbui fins a gent que no coneixia de res, però que m’oferien aquell tracte tan familiar que em feien sentir com a casa. Hi havia també gent del municipi, com la regidora Coral Vázquez, així com altres amics i amigues molt properes. M’hi vaig trobar -alhora- la Directora del Col·legi García Lorca, Montserrat Oliva i la Directora de l’IES Montbui Montse Costa. Es retrobaven i saludaven amb els pares i mares dels seus alumnes respectius. Es palpava una barreja d’una mateixa comunitat. Perquè d’això es tractava, oi?.
Explicacions, les que calgui
Mica en mica anàvem entrant al recinte on hi tenen la mesquita, i ens mostraren cada espai aixecat a pols de forma voluntària pels membres d’aquest Centre Islàmic. L’Imam ens va explicar quina era l’activitat que s’hi duia a terme, els horaris dels resos així com les classes d’àrab que s’hi donen als infants preadolescents. Es va oferir a que li demanéssim la informació que volguéssim i va respondre, obertament, a les preguntes formulades.
Acompanyades tota l’estona
El Marouan, un dels alumnes del centre, ens ensenyava l’alfabet àrab que era en una pissarra de l’aula on l’estudien, així com els llibres de llengua que hi havia a les prestatgeries. La Bouchra, que forma part del col·lectiu Compartim Ciutadania, ens va fer d’acompanyant tota l’estona. La seva era una actitud propera des del primer moment. Es que no podia ser d’altra manera. Som persones i veïnes, algun motiu per no fer-ho?.
Una trobada interreligiosa?
El president del Centre Islàmic també es va dirigir als presents, així com l’Alcalde Teo Romero. Al seu torn va fer un discurs apostant per una trobada entre l’Imam, el rector de la parròquia i el representant d’una altra confessió religiosa que també hi ha al municipi.
Crear vincles per a la convivència
Jo penso que, més enllà de les trobades de diàleg intereligiós possibles ha de prevaldre la convivència pròpia per interessos naturals, és a dir, per raons d’anar a la mateixa escola, raons de veïnatge, de lleure o d’altres. No es tracta pas de fer diferències per mor de la religió que hom professa, sinó respectar la que professi cadascú i cercar vincles de convivència.
El transcendent intrínsec a l’ésser humà
El sentiment religiós, o el transcendent del ésser humà, va intrínsec amb la nostra condició (talment com l’aigua, que tothom sap que en portem). Cadascú té els seus propis principis que regeixen llurs vides. N’hi haurà que tindran uns principis de naturalesa més confessional, monoteista o no, i n’hi haurà que simplement tindran principis humanistes, o fins i tot es declararan ateus, per exemple.
Incompatibilitats manifestes
Però estic segura que tots aquests valors de la gent de bé tan sols són incompatibles amb el materialisme sense entranyes que predomina en les polítiques dels qui tenen el poder mundial i que són “els senyors de la guerra”; incompatibles amb la usura del poder financer que no entén de necessitats humanes a l’hora de prestar el seu servei basat únicament en el lucre monetari; incompatibles amb l’egoisme de qui practica l’explotació dels uns vers els altres per servir-se’n; incompatibles – en definitiva- amb l’odi dels qui promulguen aquelles idees excloents i sectàries, o dèries semblants, que són els veritables enemics de la mateixa humanitat.
Valors compatibles
Al contrari, els principis basats en la bondat i la solidaritat, en el reconeixement de l’altre i la seva acceptació des del respecte i en clau de diversitat, el d’aquelles persones que són partidàries indiscutibles de la Pau i que malden per un compromís de pau entre les persones i els diferents pobles del món que convivim en el mateix planeta, en són l’altra cara i ben compatibles per la convivència.
Organitzacions misògines sí, però la gent?
Si que sóc conscient que algunes estructures d’organitzacions religioses exclouen les dones, però –em pregunto- no ho són la majoria d’aquests estaments o institucions?. Ens podríem preguntar el perquè són tan misògines, però hauríem de cercar l’explicació en la ancestral influència del patriarcat en totes les organitzacions socials, particularment les religioses, perquè han estat el principal vehicle de transmissió.
Superar plegats les barreres de desigualtat
Però avui no toca assenyalar tal o qual col·lectiu ni censurar comportaments que –sovint- estan encara impregnats en el moll de l’ós de la societat, sinó apropar-nos a les persones que tenim a l’abast en la convicció que –plegats- podrem evolucionar i superar unes barreres que són massa comunes entre organitzacions tan nostrades, i ningú té la veritable raó ni cap d’elles és superior a l’altra. No podem situar-nos al marge d’ on hi ha la gent, la bona gent, amb les seves contradiccions incloses.
Obrir els cors i la ment
És amb qui tenim a l’abast amb qui hem d’obrir no sols les nostres portes sinó sobretot el cor i la ment, tan sols així podrem obrir també les nostres mans i –entrellaçats- superar plegats totes les barreres que ens impedeixin una convivència, des del respecte i l’acceptació, veritablement enriquidora, tant humana com culturalment.
