Les congresistes Indira Huilca i Marisa Glave lanzaron el hashtag #PerúPaísDeVioladores
La violació a una empadronadora del Censo Nacional 2017, al districte de Lima de Vila El Salvador, ha posat en evidència que els abusos sexuals a Perú són un problema que té rivets d’epidèmia social.
Segons el Ministerio de la Mujer y Poblaciones Vulnerables (MIMP), de gener a setembre s’han registrat 6.118 casos de violència sexual; en el 69 per cent dels casos l’edat de la dona víctima oscil·la entre els zero i 17 anys d’edat.
Per expressar la seva indignació i fer una crida d’atenció a aquest flagrant problema, les congressistes Indira Huilca i Marisa Glave van llançar a través de les xarxes socials el hashtag # PerúPaísDeVioladores.
Segons Glave, aquest hashtag, que ha generat gran polèmica i que al mateix temps ha aconseguit moltes adhesions, busca posar en evidència que “estem en una societat que normalitza que la dona és un objecte. Que educa l’home que pot mirar a la dona com un objecte i educa a la dona per cuidar-se”.
Maria Ysabel Cedano, directora de DEMUS, Estudio para la Defensa de los Derechos de la Mujer, assenyala que # PerúPaísDeVioladores interpel·la la cultura de la violació per la qual els homes creuen que tenen dret a violar les dones de la seva pròpia família, alumnes, companyes de treball, etc. perquè pensen que els pertanyen.
“El hashtag col·loca el violador, l’abús de poder i la impunitat en l’ull públic, al centre del debat. Incomoda perquè qüestiona el poder dels homes sobre el cos i la sexualitat de les dones i la infància en una societat masclista”, va assenyalar Cedano a SEMLac.
Susana Chávez, directora del Centro de Promoción y Defensa de los Derechos Sexuales y Reproductivos (PROMSEX), quan es refereix al hashtag va destacar que hi ha homes que han normalitzat la violència contra la dona i les relacions sexuals i que altres la toleren, però que hi ha un sector d’homes que no violen i no toleren la violència.
En referir-se a les protestes, Chávez va assenyalar que la reacció es deu al fet que “interpel·la perpetradors, a testimonis directes i indirectes, els que prefereixen tancar els ulls, als que no han fet res o han fet molt poc, als que es mantenen en les seves bombolles, a aquells que amb ser no violents creuen que ja n’hi ha prou”.
“Si hi hagués un moviment fort d’homes rebutjant la violència cap a la dona, aquesta seria un fet inusual, però lamentablement no ha estat així”, ha afirmat.
Liz Meléndez, directora del Centro de la Mujer Peruana Flora Tristán, consultada per SEMlac sobre aquest hashtag # PerúPaísDeVioladores, ha assenyalat que és un crit d’indignació i protesta que busca visibilitzar la magnitud de la violència cap a les dones.
“No entenem per què tantes persones s’han molestat per aquest hashtag i no s’enutgen per la cultura de violació que impera al país, pels múltiples casos de violació. Per això aquest 25 de novembre realitzarem una gran marxa amb el lema ‘les coses no han canviat, tornem als carrers. Ni una menys”, ha indicat.
Per la seva banda, Angélica Motta, investigadora de la Universidad Cayetano Heredia, ha explicat que darrere d’aquest enunciat “hi ha un problema social que té a veure com s’organitzen els vincles i les relacions entre homes i dones”.
Va explicar que en una investigació realitzada per la Universidad Cayetano Heredia sobre l’educació sexual a l’escola “trobem que un de cada tres nois d’entre 15 i 17 anys assenyalen que quan una dona diu no, en realitat vol dir que si. Aquí hi trobem el que anomenem cultura de la violació a les escoles i en les noves generacions”, ha afegit.
Xifres que alarmen
Segons Fórum Salut, el 2015, La Aseguranza Integral de Salud (SIS) va atendre 25.931 parts de gestants nenes i adolescents de 10 a 17 anys d’edat, dels quals el 7,8 per cent de parts eren de nenes de 10 a 14 anys. Segons un estudi de la Policia Nacional del Perú, 2015, cada dia 11 nenes i adolescents són violentades sexualment.
L’Oficina de Registro Nacional de Identificación y Estado Civil (RENIEC), el 2015 va registrar 1.538 casos de mares entre els 11 i 14 anys d’edat que van acudir a aquesta institució per declarar el naixement del seu fill / a.
Al Perú, cada dia quatre nenes menors de 15 anys es converteixen en mares producte d’una violació, segons una anàlisi demogràfica feta pel Ministerio de la Mujer y Poblaciones Vulnerables (MIMP). I segons la legislació peruana, el delicte de la violació sexual es produeix quan es manté relacions sexuals amb una nena menor de 14 anys. Al Perú, 7% de les nenes de nou a 14 anys que són obligades a ser mares, en algun moment van tenir la intenció de suïcidar-se, segons Vidas Robadas, un estudi multipaís sobre els efectes en la salut de les maternitats forçades en nenes de 9 -14 anys de 2015, realitzat per Planned, Parenthood Global.
A nivell nacional, durant el 2016 el 68% de les dones alguna vegada van patir algun tipus de violència per part del marit o company, segons Encuesta Demográfica y de Salud Familiar (ENDES) d’ El Instituto Nacional de Estadistica e Informática.
