Del 17 al 19 de març s’han celebrat a Barcelona les Jornades “Intercanvi de sabers i bones pràctiques de gestió feminista per una vida lliure de violències”, amb la participació de diverses organitzacions feministes d’Amèrica Central, Marroc i Catalunya.
Totes elles treballen per l’eradicació de les violències masclistes en totes les seves expressions.
La trobada ha estat co-organitzada per ACSUR Las Segovias, ONG de cooperació internacional, Calala – Fons de Dones, i Tamaia – Viure sense Violència, i ha comptat amb les organitzacions centreamericanes Actoras de Cambio, de Guatemala, Organización de Mujeres Salvadoreñas por la Paz (ORMUSA) d’El Salvador i el Centro de Derechos de las Mujeres (CDM) d’Hondures, així com Mains Solidaires – Marroc (Associació de Dones per la Dignitat i la Ciutadania) i l’Associació Marroquina pels Drets de les Dones (Association Marrocaine des Droits des Femmes-AMDF). Durant tres dies de treball intens, s’han compartit sabers, experiències i dinàmiques de treball en l’atenció i acompanyament a dones que viuen o han viscut violència; s’han consolidat espais internacionals d’intercanvi i aprenentatge i s’han establert aliances per a la prevenció i eradicació de les violències contra les dones.
Un breu esbós d’algunes de les experiències compartides
A El Salvador, l’Assemblea Legislativa aprovà, l’any 2011, la Llei Especial Integral per una vida lliure de violència per les dones, una de les lleis més avançades del món, per la seva concepció integral de la violència vers les dones, elaborada pel moviment feminista a partir d’un ampli treball de consens i proposta. El fet d’haver aconseguit l’aprovació d’aquesta llei va suposar la legitimació de la lluita contra la violència. Queda molt per fer encara, sobretot a nivell educatiu, preventiu i en l’àmbit jurídic, on l’aplicació de la llei troba més resistències, però és una fita molt important per al moviment feminista d’El Salvador, que es va nodrir de les experiències prèvies del moviment de dones d’altres països centreamericans, com Guatemala, que havien elaborat propostes de lleis contra la violència anteriorment.
A Marroc, el moviment de dones està treballant a contrarrellotge per aturar l’actual proposta governamental de Llei contra la Violència cap a les dones, elaborada al marge de les organitzacions feministes. L’experiència salvadorenya és un bon exemple de treball en xarxa i de consens, de la qual han pres bona nota les organitzacions marroquines participants a les Jornades.
A Hondures, els alts índexs de violència estructural i masclista contra les dones i la seva impunitat són les problemàtiques més acusades. El CDM treballa amb els operadors de Justícia per conscienciar-los sobre la necessitat de tractar adequadament aquesta situació.
A Guatemala, Actoras de Cambio aposta per un treball intern de caràcter col.lectiu amb dones que van patir violència sexual com arma de guerra. Aquest treball es basa en la desestructuració de la victimització, en recuperar l’autoestima, en resignificar la història i la memòria, en redescobrir la cosmovisió maia, en el diàleg intergeneracional, en superar la culpa, la vergonya i re-aprendre a riure, a escoltar les emocions i a mirar als ulls sense por.
Des de Tamaia han explicat les lleis contra la violència existents a l’Estat Espanyol i Catalunya, amb els seus clarobscurs degut a les limitacions econòmiques i resistències judicials. Han compartit també les seves activitats de prevenció amb població jove, a través de tallers a instituts, destacant que entre els joves existeixen pràctiques de violència, menys identificades, invisibilitzades socialment darrera el mite de la igualtat, que els fa suposar que com que homes i dones son iguals davant la llei, desapareixent les discriminacions. A destacar l’experiència sanadora de les mentores, dones que han sobreviscut a processos de violència i donen suport a dones que els estant vivint.
S’han reivindicat models de gestió feminista com a profundament vàlids i transformadors: treball col.lectiu i cooperatiu, metodologies i teràpies entre iguals, grups d’ajuda mútua, horitzontalitat, presa de decisions compartida i consensuada, generació de pensament reflexiu a través del treball corporal, creació d’espais de confiança, compromís i respecte, aprenentatges continuats…. Models de gestió que posen les dones al centre perquè surtin per elles mateixes del cicle de violència.
S’ha constatat que les organitzacions feministes han estat i són el major motor per aturar la violència de gènere arreu del món. En un context d’involució en la lluita contra la violència masclista degut a resistències diverses en cada un dels països i, a casa nostra, per les retallades als programes d’atenció, prevenció, sensibilització i cooperació internacional, és bàsic posar en valor i intercanviar els sabers i pràctiques de les organitzacions feministes d’aquestes i altres latituds que han desenvolupat models d’intervenció pioners i de referència per avançar cap a una vida lliure de violències.
