Per *Kamila Renzi, Sin Permiso
El terror repressiu avui s’abat indiscriminadament a Rússia sobre intel·lectuals, activistes d’esquerra i feministes. Però el cert és que les noves lleis afecten sobretot les dones.
La primera persona a ser declarada “agent estrangera” és una professora de Sant Petersburg anomenada Daria Apakhonchich. Enmig de les primeres víctimes de la llei “contra les notícies falses”, que prohibeix la difusió de notícies que no s’ajustin a la versió oficial, hi ha Vera Kotova, una activista antibèl·licista de Krasnoyarsk, condemnada per “desacat a l’exèrcit rus” perquè va escriure a la neu les paraules “No a la guerra”.
Molts periodistes, artistes i professors universitaris famosos estan abandonant el país. Però, per a les activistes feministes comunes, aquesta no és una opció viable. Romanen a Rússia, exposades a la violència dels seus agressors; amenaçades físicament, tant per la policia com pels militants d’extrema dreta.
El 80 per cent dels detinguts a les manifestacions del 8 de març eren dones, com va informar Maria Kuvshinova, directora de la revista feminista Kimkibabaduk. La mateixa Kuvshinova ha estat assetjada per les seves posicions crítiques amb el masclisme de la indústria cinematogràfica. L’ONG Ovd-info va confirmar les seves xifres: 25 persones de les 29 conduïdes a la comissaria de Brateevo el 8 de març eren dones.
La resistència més organitzada contra la guerra a Rússia és la de la FAR (Resistència Feminista contra la Guerra), un grup que reuneix desenes d’activistes que operen a trenta ciutats russes. En un manifest publicat el primer dia del conflicte, la FAR feia una crida a protestar i difondre informació, i per tal que les dones de tot el món s’hi unissin. La FAR és diferent d’altres organitzacions pacifistes, com el Comitè contra la Guerra, que sol reunir homes blancs liberals radicats a Londres, Riga o París. Amb força menys mitjans, amb poca ressonància als mitjans de comunicació occidentals, les activistes feministes romanen majoritàriament en l’anonimat per evitar represàlies, i encara que algunes han abandonat Rússia, la majoria roman allà, enfrontant-se a la repressió.
Al Dia Internacional de la Dona, en què les dones russes, com en molts altres llocs, reben tradicionalment flors, la FAR va organitzar una acció de protesta que consistia a dipositar flors i símbols ucraïnesos davant d’alguns llocs simbòlics destinats a recordar la Gran Guerra Pàtria, convertint-los en monuments a les víctimes de la invasió. Els llocs es van escollir amb cura: entre d’altres hi havia el mosaic estalinista de l’estació moscovita de Kyivskaya i l’Estrella de les Víctimes de la Invasió a Archangelsk. La protesta sembla modesta però, tenint en compte les noves normes contra el desacatament a les forces armades, t’arrisques a anar a la presó per una cosa tan mínima com una flor.
Moltes activistes ja havien estat detingudes per endavant. Una d’elles va declarar: “No tinc forces per descriure amb detall com vaig viure els cinc dies de detenció. Les forces especials van venir a buscar-me, van tirar la porta a baix, van confiscar tot el meu instrumental electrònic, em van portar emmanillada. Vaig dormir una nit en un camió i, després, a la prefectura de policia, fins que els meus amics van aconseguir treure’m”.
Tot i això, el 8 de març es van organitzar protestes a tot el país i les comissaries es van omplir de dones detingudes. L’activista Anastasia Kaluzhskaya va aconseguir gravar el seu interrogatori violent.
Anastasia va ser copejada i humiliada, i la van tractar de puta i traïdora. Dues joves més van declarar a la revista Mediazona que havien rebut un tracte idèntic.
I la repressió no es produeix només per mitjans legals. Ja a la dècada de 1980, el KGB utilitzava petits delinqüents per maltractar dissidents. La Rússia de Putin ha inventat una versió actualitzada d’aquesta pràctica: “Un dia, com del no-res, vaig trobar insults i amenaces, juntament amb la direcció, de casa meva al canal d’extrema dreta Buscasangre”, ens va dir Ksenia Bezdenezhnykh, feminista d’Alternativa Socialista. “Al cap de poc temps, estava per tot Internet”.
Ksenia és una de les primeres víctimes de l’aterridora pràctica en tenir una “Z” pintada a la porta de casa seva: “Les nostres adreces les coneixen a les oficines del Centre E [el departament antiterrorista del Ministeri de l’Interior]”, diu Ksenia. Des d’allà, es transmeten a activistes de dreta extrema, que les difonen en els seus cercles polítics i criminals. Des de fa mesos, ella i els seus companys d’Alternativa Socialista viuen amb la pressió terrible de sentir-se permanentment amenaçats.
*Kamila Renzi escriu sobre assumptes russos al diari italià il manifesto.
Font: il manifesto global / Sin permiso
Traducció:Lucas Antón
