L’acte del 24 de novembre contra la violència masclista, celebrat a l’ Institut del Teatre amb el suport de la Diputació de Barcelona, i emmarcat en el 25N Dia Internacional contra les Violències vers les Dones, feu un ple de públic de música dansa, teatre, literatura i política.
El divendres 24 el Teatre Ovidi Montllor de l’ Institut del Teatre a Barcelona, s’omplia d’espectadores tècniques i polítiques que treballen en els Drets de les Dones i en la igualtat des de les polítiques públiques de la Diputació de Barcelona i els municipis que hi son representats, així com de l’ estudiantat d’interpretació, música i dansa dels diversos Instituts del Teatre.
Aquest acte de rebuig contra la violència masclista ha comptat amb l’actuació d’alumnes de totes les escoles de l’ Institut del Teatre sota la campanya “Per la igualtat, tu marques la diferència”. La Diputació i l’ Institut s’han sumat així a la resta d’activitats que hi ha hagut al país per tal de conscienciar la societat i implicar a quanta més gent possible en la lluita contra la xacra social de la violència masclista i posar l’esforç i l’art en la construcció d’un país i una societat millor.
L’acte començà a les 12 h amb l’actuació d’un grup d’alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), amb les peces Golf Balls i Peres, que ha dansat, recitat i cantat denúncies a tornades de cançons masclistes, de possessió patriarcal (des de la cançó francesa, passant per la cançó popular, tangos i salsa).
Mentrestant, la narradora denunciava que des del 2010 a Catalunya hi ha hagut 140 dones víctimes de feminicidi i aquest 2017, i fins la data, la xifra d’ assassinades és de 8 dones i una nena.
Frases tan usuals com “Me gusta cuando callas porque estás como ausente”, “cierra el pico”, i “comportat com una senyoreta”, formaren part del ritme i la declamació per acabar amb una contundent exclamació: ” Yo no salí de tu costilla fuiste tu quien salistes de mi coño”.
La intervenció de Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, que cità el manifest Unitari del 25N de les institucions catalanes, feu referència a la desigualtat econòmica i als efectes dels valors i l’ètica. Volgué assenyalar que el manifest d’ enguany aporta una diferència envers els passats ja que “interpel·la directament els col·lectius que exerceixen o consenteixen la violència”. Explicà que davant la campanya internacional de denúncia del “Jo també” hi ha discriminació, superioritat, supremacia i cosificació.
Defensà Mercè Conesa que “l’apoderament de les dones es no tolerar cap delicte sexual i lluitar per a que no ens trepitgin els drets”. El problema -continua- és la societat masclista i a tall d’exemple situà els cas de Marie Curie, que malgrat els dos Premis Nobel i la seva rellevància rebé acusacions sobre la seva vida personal. O els cas de Rita Levi, premiada sense cerimònia pública ni fotografies, quasi bé “en la intimitat”. O que en l’àmbit estatal les dones només han rebut el 5% dels premis davant el 85% dels homes i el 10% de col·lectius.
En l’àmbit de les violències econòmiques feu un repàs a les necessitats de normalitzar el permís de paternitat i la transformació dels rols socials. Feu seves les paraules de Pilar López, que afirma que ” si perdem talent podem riquesa i PNB”. Es tracta per tant de donar alternativa a aquest “Sanedrí de mascles”.
La presidenta de la Diputació de Barcelona remercià a les treballadores de la casa i a l’ IT per donar vida a la campanya, abans de fer la seva declaració final en al marc de la campanya “Jo també”: “Em dic Mercè Conesa i soc presidenta de la Diputació. Jo també he estat assetjada, jo també he patit violència masclista”.
El lliurament de premis del “Concurs de Microrelats per la Igualtat” fou a càrrec de Care Santos, qui es felicità per tanta creativitat literària, tot recordant les dificultats d’ escriure microrelats ja que han d’incorporar literatura, enginy i sorpresa. “Art i cultura, a través de la paraula volem despertar consciències”, afirmà tot presentant les tres mencions especials als microrelats “Biografia” de Carme Pollina, “Que et cases demà” de Gemma Planas i “Penélope” de Jordi Bosch. Des del sorprenent “Habemus Mama”, del primer al “torna la cuina” del joc de a papàs i a mamàs, a conformar-se amb una “granota reineta” quan t’ha deixat la novia, que volia ser subjecte i no objecte de totes les frases. Els tres textos foren llegits per alumnat de l’IT.
Pel que fa als premis, aquests foren per: 3er premi, “Era el seu primer dia de feina” de Josep Melero;
2on premi, “Jo Sílvia Carmona” de Sílvia Carmona; i 1er. Premi a Sergi Comelles per “Sal”. L’ argument dels tres microrelats premiats foren interpretats per intèrprets i dansaires.
L’ alumnat d’IT Dansa i la jove companyia de l’ Institut del Teatre, varen representar la coreografia In memoriam. Dansa de personatges de rols idèntics, rols canviats, rols animals, rols descosificats.
L’actriu Emma Vilarasau feu una lectura dramatitzada d’un text d’Estel Solé. Una interpretació absolutament realista d’una mossa d’Esquadra, que mai s’hagués cregut a si mateixa com a possible víctima d’un home masclista, i com sense capacitat de reaccionar va suportant l’espiral de violències, des del control de vestuari, espiades de mòbil i finalment ser llançada escales avall. Una història de vida salvada finalment per la sororitat (en aquest cas de la filla), amb la demanda de divorci i canvi de destí.
A continuació va actuar l’alumnat del Conservatori Superior de Dansa amb la interpretació de la peça Business World i el del Conservatori Professional de Dansa, que ballaren la peça “Wad-Ras”, dansa amb tambors de força i apoderament. A destacar el major nombre de directores de les Escoles.
Per finalitzar l’acte, el públic en peu amb les i els intèrprets crearen un mosaic col·lectiu de fons lila mitjançant els programes de ma.
