Les tunisianes aconsegueixen que la paritat, la igualtat i la laïcitat, es plasmin en la Nova Constitució
L’Assemblea Nacional Constituent de Tunísia, que aquest mes de gener està acabant de redactar i consensuar els articles de la nova Llei Fonamental del país, ja ha inclòs en el seu articulat els drets que exigien les feministes i la gran majoria de dones professionals i activistes d’aquest país nord-africà: la paritat entre homes i dones tant en les llistes al Parlament com a tots els càrrecs d’elecció per sufragi universal.
La Nova Constitució també proclamarà la igualtat de les dones i els homes i no la “complementarietat” que és pretenia incloure en els primers esborranys i que va portar al carrer a una gran part de la població femenina el 2013, tant en les zones urbanes com en les rurals, pel retrocés que significava per als seus drets, reconeguts fins i tot amb el dictador Ben Ali, enderrocat al gener fa ara 3 anys a Tunísia, el país que va donar inici a les revoltes populars conegudes com Primaveres Àrabs.
Les dones tunisianes també han aconseguit que se separi la política i la religió, com elles mateixes expressaven a Brussel·les el 2013, al Seminari sobre les Primaveres Àrabs organitzat pel Parlament Europeu, en excloure la Sharia (l’islam com a principal font de dret) ja que la Nova Constitució proclamarà la laïcitat de l’ Estat a Tunísia, és a dir, la primacia del dret civil en totes les lleis presents i futures.
La llibertat de consciència i de culte (art.6) és un altre dels drets que gaudirà la població d’aquest país de la Mediterrània en la seva nova Llei Fonamental. També es garanteixen la llibertat d’opinió, de pensament, d’expressió, de informació i de publicació. Constaran, a més, conceptes com la llibertat acadèmica i d’investigació (art.30). Un altre dret reconegut és la llibertat de creació (art. 41).
En l’aspecte laboral, l’ article 35, garanteix els drets sindicals i comporta un reconeixement explícit del dret a la vaga (excepte per a les forces armades), aspecte que no figurava en el text constitucional de 1959. Les llibertats de concentració i manifestació pacífica s’esmenten també en l’article 36.
