El cas de la nena de deu anys que fou violada, i en conseqüència cursà un embaràs d’alt risc, al Paraguai, ha posat novament en alerta a l’activisme mundial pel respecte a la vida i la dignitat d’aquesta nena.
Els pronunciaments i reclams es fan sentir a través de diferents mitjans de comunicació i expressen des de diferents geografies, la imperiosa necessitat de protegir la vida de la nena, posada en risc per una gestació perillosa, ja que el cos no està en condicions de sostenir-la.
No obstant això, mentre es demana amb contundència cura, respecte i justícia envers aquesta nena, ja s’ha fet visible un altre cas de similars característiques. I això no causa sorpresa, encara que sí molta indignació, perquè demostra que a Paraguai la violació dels drets de les nenes està naturalitzada.
D’acord amb el que expressa el Comunicat d’Unicef, Unfpa i Onu Dones publicat en aquestes hores “Al Paraguai cada dia 2 nenes d’entre 10 i 14 anys donen a llum. Aquests casos són conseqüència d’abús sexual i, en la majoria de les situacions, d’abús sexual reiterat davant el qual les víctimes no han rebut protecció oportuna i apropiada. Totes elles són nenes i adolescents que haurien de viure lliures de violència, rebent informació basada en drets i construint el seu futur en un entorn de protecció”.
A través del Centre de Documentació i Estudis (CDE) amb seu a Asunción -Paraguay-, entitat no governamental que forma part al costat d’altres organitzacions de dones i socials del capítol paraguaià de la Campaña 28 de septiembre, per la despenalització de l’avortament a Amèrica Llatina, s’ha difós el comunicat de data 30 d’abril Per la vida de la nena, la comunitat sencera, ha d’assumir aquest desafiament, com allí s’expressa, i especialment els poders públics actuar complint els seus mandats legals i constitucionals.
Com a activista m’adhereixo plenament a aquest comunicat, i em sumo a la seva petició demandant a l’Estat paraguaià perquè sense dilacions adopti totes les mesures pertinents per a protegir la vida de la nena i la seva integritat física i psicològica, impedint tot sofriment evitable i atenent l’interès superior de la nena.
Aquesta realitat de vulneració dels drets humans de nenes i adolescents és prou coneguda; ho és també per a l’Estat paraguaià, garant de la vida d’elles, i responsable de l’incompliment de les seves pròpies lleis i de les convencions internacionals que va assumir respectar.
Tal i com assenyala el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, “És hora de trencar el mur del silenci i fer que les normes jurídiques es converteixin en una realitat en la vida de les nenes, adolescents i dones”.
Finalment, amb la pena i estupor que aquest cas ha generat, em resta un missatge dirigit al president Horacio Cartes, per a qui “Paraguai és fàcil, és com una dona bonica”: ni les nenes ni les dones al seu país i al món, necessitem de la seva ignorància masclista i misògina, demanem justícia i respecte pels nostres drets humans. És la qualitat d’aquestes polítiques el que està en joc, no els seus negocis, i és per aquesta responsabilitat inexcusable que cal que vosté respongui ara sense cap més demora.
