Fa pocs dies esmorzàvem amb la notícia què dues grans empreses tecnològiques de Silicon Valley com ho són Facebook i Apple oferiran a les seues empleades les possibilitat de finançar la congelació dels seus òvuls per retenir el talent.
L’objectiu d’aquestes dues empreses és teòricament el de conciliar maternitat i carrera professional alhora que poden aconseguir atraure més dones a aquest sector productiu molt masculinitzat.
Sabut és que amb els anys els òvuls van perdent qualitat i es tracta de conservar-los en la millor etapa fèrtil de les dones perquè puguin ser “utilitzats” anys més tard.
La proposta d’aquestes dues grans empreses és sorprenent per les trampes que comporta implícites.
Volen controlar la data exacta de la nostra maternitat per millorar els seus beneficis i la seva producció. O dit clar i català, explotar els talents de les dones fins al màxim sense que res com la maternitat les distregui. No pretenen millorar la conciliació que segueix sent gairebé en exclusiva cosa de dones. No! Allò que realment pretenen és “canviar alguna cosa perquè res canviï” i d’aquesta manera el teu talent serà tot meu fins a aquesta edat on la fertilitat ja és menor i els òvuls de menor qualitat i llavors podràs recuperar aquells òvuls que un dia vares congelar gràcies a la meva generositat ja que cada tractament costarà uns 20.000 euros i ja pots realitzar-te com a dona sent mare, ja que jo sempre tindré recanvi de talents.
Una altra expressió moderna i tecnològica del patriarcat que pretén mantenir les coses com estan i donar-li al capitalisme la seva lògica d’explotació ferotge cap a les dones. Amb aquesta proposta empitjoren les vides de les dones, ja que les maternitats a edats més madures repercuteixen sobre la salut de les dones. I no només en la seva salut sexual i reproductiva sinó sobre la seva salut integral ja que els esforços que han de fer a totes hores i de tot tipus requereixen d’una energia que ja es va perdre. Però això, pel que sembla no importa al capital que pretén matar dos ocells d’un tret: Que seguim parint futurs obrers i obreres que els segueixin donant beneficis i que ho fem després d’haver-nos explotat a nosaltres sense haver-nos descarregat de res en les nostres vides.
Sense haver-nos descarregat de les dobles o triples jornades que suposen tenir una feina retribuïda en les seves empreses, però en sortir, tenir el món de les cures d’aquestes filles i fills, que són socialment el futur en tots els sentits i futur social i col·lectiu, però que privadament les i els hem de cuidar les dones tinguem o no treball retribuït.
Sense haver-nos descarregat de les tasques no només de cura, sinó afavorint mesures reals de conciliació de vida laboral, familiar i personal entre les dues parts de la parella, sigui aquesta del tipus que sigui, i no deixant que la conciliació segueixi sent únicament cosa de dones. Dones mares a les que avisen des de l’escola quan la criatura té febre, quan cau o també és a qui s’ha de demanar permís quan hi ha hospitalitzacions d’aquestes criatures.
Aquesta proposta o ja realitat en el cas de Facebook, és un caramel enverinat que pretén mantenir l’ordre simbòlic de les coses. Les cures i l’organització familiar és cosa de les dones, a les que “ajudarem” (versus explotarem) a fi que a més puguin mantenir els seus llocs de treball en les nostres empreses.
Regla primera del patriarcat androcèntric en què vivim: No tocar l’ordre simbòlic que ens permet mantenir privilegis i poder als homes. A més de dominació de les dones, sibil·lina això sí i modernitzant de tant en tant i segons els temps. I heus aquí un bon exemple de les trampes que cada dia ens posen.
Llegeixo en un article de principis d’aquest any que el 2013 els permisos per maternitat van caure un 3,3% i els de paternitat un 3,2%, fet que va estalviar a la Seguretat Social un 7,3% dels diners pressupostat per pagar aquestes prestacions. Aquestes dades corroboren les trampes de què parlo, ja que la por a perdre la feina porta no només a retardar la maternitat, sinó també a renunciar als permisos a què aquesta dóna dret.
I almenys fins avui no he escoltat ni una sola paraula sobre aquest tema dels de faldilles llargues i negres, sempre aliats amb el capital i en contra dels drets de les dones. La congelació d’òvuls per a un altre tipus d’assumptes com després de la detecció d’un càncer i abans del tractament oncològic no està bé, ja que (cito literalment): “L’origen de l’ésser humà és d’aquesta manera el resultat d’una procreació lligada a la unió no només biològica, sinó també espiritual dels pares units pel vincle del matrimoni. Una fecundació obtinguda fora del cos dels esposos queda privada dels valors i dels significats que s’expressen, mitjançant el llenguatge del cos, en la unió de les persones humanes. (Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció sobre el do de la vida, 1987)”. Però m’estranya molt que amb la bel·ligerància amb què tracten aquests temes, no hagin sortit encara exposant els seus propis dogmes que, tot i estar escrits com hem vist, els hi agrada escridassar quan surt una notícia d’aquest calibre moral. No sé, senzillament m’estranya aquest silenci, però només el silenci.
I dic que només el silenci perquè aquesta gent de faldilles llargues i negres sempre va de les mans del capital totpoderós i es nodreix d’ell. Així, si aparquem la maternitat, però no la penalitzem ja que aquest tipus de mesures permeten que en el futur el capital tindrà proletariat barat per explotar i creients als i a les quals atemorir amb focs eterns, a més d’una cura assegurat a tots els nivells ja que les dones mai podran superar totes les barreres necessàries per a una equitat real amb els homes ja que entre el capital i ells (essència real del patriarcat més misogin) s’encarregaran d’evitar-ho tant sí com no, per no permetre el que significaria la fi dels seus privilegis. I no estan disposats a renunciar-hi.
Aquestes trampes que són per a ells “petites concessions” els permeten un camuflatge perfecte per a mantenir l’ordre (patriarcal i androcèntric) establert.
I mentre ells actuen de facto, els surten “portaveus” com Mónica Oriol, presidenta del Cercle d’Empresaris, qui recentment va afirmar que preferia contractar dones menors de 25 anys i majors de 40 precisament per això, per evitar manca de competitivitat a causa de la criança dels fills. Una perla, vaja, si tenim en compte que aquesta senyora de l’alta burgesia madrilenya és mare de sis filles i fills. Però insisteixo, és de l’alta burgesia madrilenya i segurament sense massa problemes de conciliació ja que també per això podrà contractar persones a qui explotar. Segurament dones.
Així les coses, i malgrat que segons es ve afirmant en els últims anys, “les empreses amb més dones en llocs directius augmenten la seva rendibilitat financera fins un 35%” ens trobem amb que es prefereix renunciar a més del 50% del talent mundial que som les dones per mantenir l’ordre (androcèntric i patriarcal) de les coses.
I es prefereix invertir en congelació d’òvuls per a l’explotació empresarial que en formar i conscienciar societats en què la cura compartida de menors, majors i persones dependents és un assumpte social i polític i no privat de les dones.
I es prefereix invertir en tecnologia punta transgènica abans d’adoptar mesures que condueixin a una criança integral de les nostres criatures per part dels seus dos pares o mares o pare i mare que en l’amor tot s’hi val i cada dia són més les formes de famílies existents.
I es prefereix mantenir l’ordre simbòlic de la dominació masculina abans d’integrar el talent de les dones, ja que podria suposar una alteració d’aquest ordre que privaria de privilegis a tots els homes sense excepció sobre les dones.
I una última pregunta: És cert que estem al segle XXI? Crec que hi ha espais en els quals encara seguim amb l’àncora tirada i que consti que ho dic per tota la gent que defensa aquest tipus de neomasclisme amb un tuf tan repel·lent.
