Organitzacions feministes i de drets humans es solidaritzen amb les dones refugiades. Es calcula que tres milions de persones seran sol·licitants d’asil a finals d’any, el 60 per cent, dones.
Es calcula que tres milions de persones seran sol·licitants d’asil a finals d’any, el 60 per cent, dones.
Des de febrer de 2016 la suma de dones, nenes i nens que demanen asil i refugi supera el 60 per cent del total de persones refugiades arribades a Europa i també de les que perden la vida en l’intent.
Cada any 20.000 dones i nenes demandants d’asil a la UE procedeixen de països que practiquen la Mutilació Genital Femenina, i moltes -especialment les nenes, les cap de família, les embarassades, amb discapacitat i les ancianas- pateixen violacions, extorsions, matrimonis precoços i forçats, prostitució, sexe forçat a canvi de prestacions de supervivència i treballs degradants en els països d’origen, trànsit i destí. No obstant això, el component de gènere poques vegades es té en compte en el desenvolupament d’estratègies i polítiques d’ajuda a aquestes persones, ni queda reflectit en la normativa legal.
Dones i organitzacionsfeministes i de drets humans no poden quedar inactives davant aquesta gravíssima situació. En unes jornades organitzades per la Plataforma CEDAW Ombra a l’Ateneu de Madrid dissabte passat van compartir informacions, van debatre i es van comprometre amb seguir treballant per pressionar a governs i institucions i augmentar l’ajuda internacional, incloent-hi la nostra, als milions de persones refugiades concentrades ara al Líban, Jordània i Turquia.
L’Europa de la vergonya
El passat mes de març Europa assumia una nova vergonya. Els presidents de la Comissió Europea, del Consell Europeu i del Parlament Europeu i el Primer Ministre de Turquia anunciaven amb cíniques somriures el indecent preacord que vola tots els principis del Dret internacional, dels drets humans i dels mateixos fonaments de la Unió Europea. Així va ser denunciat el dissabte pels representants d’organitzacions com ACNUR, Col·lectiva de Dones Refugiades de Colòmbia, ONU Dones, Amnistia Internacional i Aliança per la Solidaritat que van intervenir en la jornada.
Foto
“Ens vam quedar de vegades treballant en els efectes i se’ns obliden les causes”, va recordar Mercedes Rodríguez, de Col·lectiva de Dones Refugiades de Colòmbia, advertint els drets de les dones en els conflictes armats que estableix la Resolució 1325 de l’ONU no es garanteixen . Per la seva banda, Eva Menéndez, d’ACNUR Espanya va assenyalar que l’Estatut dels Refugiats de 1951 no reconeix requisits o supòsits especials de gènere.
Vulnerabilitat i discriminació de dones i nenes
Però el fet és que en les situacions de conflicte les dones estan sobreexposades a violacions, matrimonis precoços i forçats, sexe forçat a canvi de prestacions de supervivència, extorsions i treballs degradants en els països d’origen, trànsit i destí.
Les dones són privades d’higiene i intimitat, de drets sexuals i reproductius, inclòs l’accés a l’avortament segur, d’ajuda mèdica i psicològica, d’inscripció i entrevista individual. El procés de pau a Síria no avança, al que cal sumar “el recent conservadorisme de la zona a la qual arriben les persones que fugen i que aprofundeix els estereotips de gènere”, va assegurar la responsable de l’Oficina d’ONU Dones per a Europa i Àsia Central.
Es calcula que tres milions de persones seran sol•licitants d’asil a finals d’any. El 60 per cent, dones. La seva situació es veu caracteritzada per elements de discriminació, que van ser descrits per Lola Liceras, de l’equip de Dones d’AI: la seva responsabilitat en relació a les cures; maternitat en moviment; sexualitat com extorsió, com a forma de control; la desigualtat econòmica i laboral que s’agreuja; el no tenir categoria jurídica per no comptar amb papers que impedeix fins i tot la denúncia i augmenta la dependència i, finalment, la discriminació institucional en camps d’ajuda humanitària.
Matrimonis precoços o forçats
En aquest sentit, Cristina Muñoz, d’Aliança per la Solidaritat, que va fer la seva exposició des de l’òptica de la seva experiència en intervenció humanitària en països com Jordània i Líban, va denunciar el cinisme de la comunitat humanitària davant de fenòmens com la violència de gènere. “Són les organitzacions de dones les que s’ocupen d’aquestes situacions”.
En març 2016 Aliança per la Solidaritat va denunciar l’augment de la violència contra les refugiades i els seus fills i filles, que són majoria en els països d’acollida, i que empitjorarà pel inadmissible acord entre la UE i Turquia que vulnera el dret humà a l’asil i refugi.
Una de cada tres refugiades a Jordània i Líban ha patit violència de gènere, ja sigui en espais públics o privats, segons ha constatat l’organització en un recent estudi. A més, el desplaçament i el conflicte han augmentat el nombre de matrimonis precoços o forçats, fins al punt que gairebé la meitat de refugiades s’ha casat abans de complir els 18 anys. A Jordània, en una de cada tres casaments la núvia és una menor d’edat, un nombre que no deixa d’augmentar en famílies que s’han quedat sense recursos per sobreviure i veuen en aquests enllaços una sortida per les seves filles.
Davant d’aquestes dades, que no per ser repetits deixen de ser feridores, els governs europeus es blinden i vulneren fins i tot la normativa legal internacional, com és el Conveni d’Istanbul. Si aquest tema ha tingut repercussió mediàtica, si s’està donant algun tipus de resposta, ha estat per “la solidaritat i participació de les associacions de dones i el treball de periodistes valents”, va assegurar Yolanda Iriarte.
Espanya ha acollit a 17 persones refugiades
Dels 7.600 milions d’euros d’ajuda compromesos per la comunitat internacional per a Síria el 2015 no s’ha cobert ni el 40 per cent. Des de fa mesos, la situació en els països limítrofs és crítica: Jordània acull 629.000 persones refugiades registrades, si bé s’estima que poden ser més d’un milió, amb una població local de 6,3 milions; al Líban superen 1,1 milions per a un total de 4,4 milions d’habitants; ia Turquia són més de dos milions. Aquestes xifres contrasten amb les que han arribat a Europa: segons xifres oficials 160.000, al març 2016, i a Espanya: oficialment, 17.
Propostes
Durant la jornada de dissabte es van escoltar crides a la resolució i l’acció. Begoña San José, una de les responsables de l’organització, va explicar la proposta de plantejar un treball unitari a mig termini per sensibilitzar i mobilitzar la societat civil, i per demanar al govern central actuacions concretes d’acollida, reassentament i coresponsabilitat a la UE i internacional, i als governs autonòmics i locals actuacions d’atenció social, inserció sociolaboral i cooperació entre dones refugiades i autòctones.
També Justa Montero, que es trobava entre les assistents, va aportar que hi ha una important coordinació entre grups feministes d’Itàlia, Grècia i Espanya per ajudar les dones refugiades i qüestionar les polítiques migratòries de la Unió Europea.
Al descans, les persones que van participar en la jornada van ser a la porta del Congrés dels Diputats per fer-se una fotografia amb una pancarta en què es podia llegir-se S.O.S Refugiades.
Pies de foto: 1) Primera mesa de la jornada; 2) Intervención de Begoña San José; 3) Intervención de Justa Montero; 4y 5) Fotos delante del Congreso de los Diputados
Foto: Amecopress;
