La veu que opina als mitjans de comunicació i crea opinió és majoritàriament masculina i, al contrari que la femenina, no sempre coneix el tema del qual es parla. És home qui decideix sobre qui opinarà i la reticència a incorporar més dones fa pensar que es té por a altres plantejaments i a una altra manera de fer, assenyalen les conclusions del Primer informe “Tenen veu les dones en el periodisme d’opinió?”.
L’informe, elaborat per l’Observatori Cultural de Gènere (OCG), amb la col·laboració de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), determina que en els espais d’opinió dels mitjans de comunicació les dones aconsegueixen tot just una mica més del 20 % de participació, xifres que a les investigadores no sorprenen però que de totes maneres deceben.
L’anàlisi realitzada assenyala que hi ha representativitat femenina d’un 21,43% en premsa escrita, un 23,53 % al televisió i un 25,53% en ràdio. Van ser analitzats un total de 20 mitjans de comunicació, majoritàriament nacionals catalans i alguns d’àmbit estatal i altres d’abast local.
Les xifres de participació de les dones periodistes als espais d’opinió augmenten any rere any a pas de cargol i d’aquesta manera s’arribarà a una situació de normalitat en el segle XXII, afirmen les autores de l’estudi: Carolina Barber, Maria Àngels Cabré i Marta Corcoy.
“Els que han exercit fins ara el poder, els homes, semblen no tenir cap intenció no ja de donar-los el relleu, que no cal, sinó de donar-los espai. Por a la diferència, por a propostes noves, a enfocaments nous”, afirmen.
Nosaltres, éssent optimistes, preferim pensar que la situació no és tan greu i que és la inèrcia patriarcal la que fa que se’ls neguin, o se’ls escatimin, aquestes plataformes tan preuades que són els espais d’opinió. Les inèrcies s’han de vèncer o acabaran per vèncer-nos a nosaltres”.
Espais paritaris i mitjans
Els resultats de l’estudi col·loquen a l’El País com el diari més paritari, seguit molt de prop de l’Ara , pel que fa a la ràdio, la més paritària és Ràdio 4- RNE amb el seu programa “Directe 4.0” presentat per Xantal Llavina, mentre que en televisió el canal més paritari és 8TV , tot i que el programa més equitatiu és “Gent de paraula” de TVE -Catalunya, conduït per Cristina Puig.
La mostra per a l’estudi ha tingut en compte la premsa més llegida a Catalunya, siguin o no d’àmbit estatal: ABC, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia, i dos clarament nacionals l’Ara i El Punt – Avui. Es van triar seccions considerades d’opinió.
Per ràdio es van triar 10 programes considerats representatius de les emissores: RNE, Cadena Ser i Cope d’abast estatal; i Catalunya Ràdio, Com Ràdio i RAC1.
En cadenes de televisió es van analitzar set emissores: La 1 i el Canal 24 hores de cobertura estatal; Canal Català, Canal 33 i TV3 d’àmbit català, i dos d’abast local BTV i 8TV. Es van analitzar un total de 11 programes d’aquestes cadenes.
Els homes, la referència
“Les xifres (incontestables) ens diuen que és una majoria masculina la que opina i que l’opinió es gestiona sense cap interès real per donar veu a les dones”, assenyala l’informe i després afegeix que “avui un elevadíssim percentatge de la població assumeix l’opinió masculina com a referent”.
Pel que fa a la qualitat en l’opinió, l’informe diu que “les dones en general no tenen la gosadia de molts homes de parlar arbitràriament d’assumptes que no coneixen”, que aquestes prefereixen parlar sobre els seus àmbits de competència i que aquest fet és una qüestió de responsabilitat i és un valor.
“La igualtat de gènere no és un caprici de minories desfavorides, és un paradigma sense el qual al segle XXI no es pot construir una societat saludable i amb futur. A hores d’ara, la desigualtat de gènere és insostenible”, afirmen les conclusions.
Recorden també que amb l’actual crisi econòmica les dones són molt més vulnerables.
Finalment, afirmen que una mirada plural i democràtica només pot donar-se quan les veus de les dones i dels homes estiguin en igualtat de condicions.
