El dimecres 11 de maig es presentarà l’informe “Representació de les relacions de gènere en les notícies sobre el sud: estudi de casos en mitjans de comunicació catalans”, en el Parlament de Catalunya
“Hi ha una relació directa entre pobresa i desigualtat de gènere i és impossible lluitar contra la pobresa si no lluitem contra la desigualtat de gènere”, ha manifestat Marta Macías, directora d’Ajuda en Acció a Catalunya i Balears, durant l’acte de presentació de l’informe. Aquest informe és l’últim d’una sèrie de tres que s’han elaborat en el marc de la campanya “Mou-te per la Igualtat. És de justícia” i les seves conclusions es presentaran a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria Gispert.
Es destaca el paper dels mitjans de comunicació com a agents socialitzadors i sobre la producció informativa des d’una perspectiva de gènere i analitza dues notícies: l’elecció de la presidenta de Brasil, Dilma Roussef, i el succés dels miners atrapats en una mina, a Xile. Els estudis d’aquests dos casos s’han fet analitzant la informació de la premsa escrita (Avui), televisió (TV3) i ràdio (Catalunya Ràdio).
Per gènere entenem al conjunt de rols, relacions, actituds, comportaments, valors, oportunitats, poder i influència que la societat assigna, i espera, d’homes i dones de manera diferenciada. Així, mentre el sexe s’identifica a partir de caràcterístiques biològiques, el gènere és una identitat adquirida.
Responsabilitat dels mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació no són neutrals: es mouen en un món en què les dones estan discriminades en molts sectors i que és socialitzador de manera diferent segons el sexe al qual es pertanyi. Les persones que fan periodisme i les empreses de comunicació no són alienes a aqueste sistema. L’objectiu és ara detectar la manera com són preses les decisions a les redaccions i com són els mecanismes pels quals es continuïn reproduint els estereotips i l’assimetria en la representació de les dones i de les relacions de gènere. Així, per exemple, s’han detectat seccions dures (política, economia, internacional) i seccions toves (societat, cultura).
Els temes de política i economia, marcadament públics, estan reservats als homes, mentre que a les dones els competeixen els àmbits de l’ensenyament, la salut i els temes socials. En el sector de societat, les dones tenen un alt percentatge de presència i els elements de la vida privada adquireixen una importància particular, sent objecte de la mirada informativa i el consegüent judici de l’opinió pública. La imatge tant d’homes com de dones está encasellada, en models hegemònics de feminitat i masculinitat i l’espai públic no es reparteix equitativament entre homes i dones.
L’elecció de Dilma Rousseff com a presidenta de Brasil
S’identifica un tracte diferenciat quant a la legitimitat atorgada a dones i homes per protagonitzar notícies a l’esfera pública. Malgrat l’extens currículum de Dilma Rousseff -els anys seixanta va formar part de la resistència armada contra la dictadura al Brasil i per això el 1970 va ser empresonada i torturada durant tres anys. Al sortir de la presó es va llicenciar en economia i mai va aturar la seva activitat política-, el tracte que es dóna a la seva figura és semblant al de altres dones quan ocupen espai de poder polític: qüestionant més la seva capacitat i carisma tot destacant més elements del seu aspecte físic, la seva roba i el seu estat de salut, i de les seves relacions familiars.
Així, mentre la majoria de les notícies examinades sobre el creixement econòmic i social de Brasil es vincula exclusivament a la figura de Lula da Silva, que és presentat com un veritable heroi modern – emfatitzant el protagonisme dels homes i invisibilitzant el treball col·lectiu que necessàriament hi ha després de set anys de govern-, es parla de Dilma Rouseff com “la candidata de Lula”, “el deixeble”, “la dona a qui Lula ha donat suport”.
En el cas dels diferents eixos informatius sobre l’accident dels miners, cal destacar que són homes totes les persones elegides pels mitjans per ser entrevistades en qualitat d’experts i per crear opinió pública. Per contra, la presència de les dones és molt minoritària i restringida als estereotips entorn el seu rol com a mares, dones o amants. Els miners són caracterizats com a herois. Un heroisme que també s’encarna en la figura del president de Xile, Sebastián Piñera, el qual s’identifica amb els valors de la masculinitat hegemònica tradicional: força, heroisme, propensió al risc, autonomia, etc.
Tant a l’estudi de cas sobre el tractament de l’elecció de Dilma Rousseff com en el cas dels miners a Xile, s’evidencia la contribució que fan els mitjans de comunicació examinats a la creació d’un escenari en què amb més freqüència els “grans homes” són els herois dels esdeveniments i les dones acompanyen, sostenen i estan a l’ombra, són passives, maternals i belles.
En definitiva, “aquest informe ha volgut contribuir a identificar elements sobre els quals reflexionar i que permetin continuar incidint als mitjans de comunicació per avancar cap a una representació de la realitat més equitativa des d’una perspectiva de gènere”.
La pobresa té rostre de dona
Després de la presentació de l’informe a càrrec d’Amanda Alexanian i Raúl López, consultors d’Indera, va intervenir Carles Llorens, director general de l ‘Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que ha expressat la voluntat d’afavorir la continuïtat d’aquests projectes. A continuació, va seguir el debat amb la intervenció de Parvinder Sing (cap de comunicació d’Action Aid Índia) qui es va referir a canvis importants a l’Índia i “on es pot visualitzar les dones com a autores del canvi”.
“Set de cada deu bolivians són pobres i sis viuen en la misèria. Al meu país la pobresa té rostre de dona”, va manifestar Maria René Duchén, destacada periodista, editora i presentadora de notícies a la televisió boliviana. Cal portar la problemàtica de la dona als mitjans. El problema de la violència no reconeix fronteres, però si la vida fos més fàcil al nostre país vostès tindrien menys flux migratori i aquestes dones que emigren podrien fer molt bé a la nostra societat “.
Elvira Altés, professora de periodisme a la UAB, va concloure la seva exposició preguntant: “els mitjans podrien comunicar sense estereotips? Fa anys que m’ho pregunto”. I Adriana Monclús, coordinadora d’Informatius a TVE Catalunya va presentar les conclusions de l’informe, peticions i recomanacions adreçades als mitjans de comunicació, assenyalant que “al nord hi ha sud i al sud també hi ha nord”.
Peticions i recomanacions als mitjans de comunicació
Es recomana als mitjans de comunicació que no reprodueixen un sistema en què les dones no tinguin les mateixes legitimitats que els homes per estar en espais públics. Demanen un esforç més gran per difondre les causes socials, polítiques, econòmiques, culturals, històriques i medioambientals que provoqen la pobresa i les desigualtats. Es recomana als mitjans de comunicació que quan es parla de les dones en espais de poder com l’economia o la política no es faciliti referència a aspectes que tinguin a veure amb la vida privada per no deslegitimar-les. I que no reforcin la visió dicotòmica entre un sud sense desenvolupar i un nord desenvolupat. Aquesta categorizació no sols divideix sinó que jerarquitzarà, convertint el model del nord a l’objectiu que s’ha d’assolir. Els mitjans de comunicació són agents actius en la construcció d’asimetries i desigualtats de gènere.
També recomanen als mitjans que procurin reproduir la imatge de dones i homes sense encasellar-la en models hegemònics de feminitat i masculinitat, en els que l’espai públic no es reparteix d’una manera equitativa entre dones i homes.I demanen que els mitjans de comunicació se sentin corresponsables en la lluita contra les desigualtats de gènere, ja que si invisibilitzem les dones el que fem és perpetuar i accentuar la seva situació.
Demanem als mitjans de comunicació catalans un esforç adicional per difondre els objectius de la Plataforma d’Acció Beijing. Quinze anys després de la seva aprovació i, segons les dades del monitoreig global de mitjans i del CAC, continua existint un desequilibri entre la representació de les dones i dels hombes tant des de el punt de vista qualitatiu com quantitatiu.
