Mapa de la llibertat de premsa al món, segons Reporters Sense Fronteres.
Seguint una recomanació de la Conferència General de la Unesco, el 1993 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 3 de maig com el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Aquest any, com anteriors, es preparen pronunciaments, informes estadístics i variada informació sobre atacs i restriccions al dret de la població d’estar informada i a la tasca de periodistes; però, no es parla de la llibertat de premsa en clau de gènere.
Si a l’hora de valorar la llibertat de premsa no es té en compte a les dones, no es mesura de manera completa la manca de llibertats ja que d’una banda les periodistes pateixen doblement els atacs: per ser dones i per ser periodistes; i, de l’altra, la representació de les dones en els mitjans és menor i sense qualificar. Tot això forma part dels atacs a la llibertat de premsa que no es denuncia.
Cada any quan s’acosta aquesta data, Reporters sense Fronteres (RSF) publica el seu informe anual. “Classificació Mundial 2017 de la Llibertat de Premsa. Un gran gir?”, és com ho han titulat aquest any. L’informe “mostra la gravetat dels atacs contra els mitjans de comunicació, així com el triomf dels ‘homes forts’, que han fet que el món -i en particular, les democràcies- entri en l’era de la ‘posveritat’, la propaganda i la repressió”, indica aquesta organització.
Informe 2017 de RSF.
Fins i tot sense que esmenti de manera específica la situació de les dones, les xifres de l’ínforme són demolidores, escandaloses i, com sempre, es converteix en un referent a tot el món. Aquest any, RSF col·loca a Espanya en un bon lloc 29 d’una classificació de 180 països, on Noruega és el país on menys agressions a la llibertat de premsa s’han registrat en l’últim any, mentre que Corea del Nord és on menys llibertat hi ha.
Els països de la Unió Europea és el grup que es troba en el millor lloc de la llista en llibertat d’expressió amb un índex de 20,55; però, crida l’atenció i alerta que és alhora la regió que té una evolució de més deteriorament que la resta del planeta, amb + 17,5% en els últims cinc anys.
En comparació, els països d’Amèrica tenen un índex de 31,57; però, a canvi, la seva evolució cap a un nombre major de casos d’atacs a la llibertat de premsa mostra un creixement del 5,2%. Són els països de l’Orient Mitjà i Magrib que mostren l’índex més preocupant de 50,53, encara que en els darreres cinc anys la seva evolució arriba al 4,2%.
Les dades sobre assassinats de periodistes també són alarmants, segons RSF des d’inici del 2017 es va assassinar a 8 periodistes (1 dona a Mèxic), a 2 internautes i a 1 col·laborador, sent la majoria dels casos persones d’Àsia.
No obstant això, les dades no sempre coincideixen entre una organització i una altra. Per exemple, en la 72 Asamblea General de la Sociedad Interamericana de Prensa, realitzada a la Ciutat de Mèxic el passat 14 d’octubre, es va retre homenatge a les 20 persones periodistes assassinades a tot Amèrica en 2016.
La Casa de los Derechos de Periodistas de Mèxic, que té una base més àmplia d’indicadors, assenyala que en aquest país es van assassinar a 14 periodistes el 2016, dels quals dos eren dones. Aquesta organització de periodistes si que té en compte a les dones i adverteix que elles corren el risc de patir més agressions sexuals.
Les agressions sexistes a dones periodistes només pel fet de ser dones, que es tradueixen en atacs físics o assetjament, en menyspreu al seu treball i en una menor valoració de les seves capacitats, entre d’altres, també s’haurien de considerar per tenir una valoració com cal del que passa en el dia a dia d’aquesta professió i en el dret d’informar i de rebre informació.
Més informació a RSF
