El 40 per cent de víctimes no accedeix a la justícia: CDD
Cap autoritat nicaragüenca compta amb un registre exacte de les dones que van quedar embarassades després d’una violació sexual, en un país on les principals víctimes d’aquest delicte són nenes i adolescents, i la legislació actual penalitza tot tipus d’avortament.
L’organització civil Catòliques pel Dret a Decidir (CDD), secció Nicaragua, ha alertat que al voltant de 40 per cent de les dones que pateixen una violació no tenen accés a la justícia.
En el seu estudi “Indignación: datos sobre violencia sexual en Nicaragua 2011”, CDD va advertir el contrast entre el nombre de casos registrat per l’Institut de Medicina Legal (IML) i les dades que té el Departament d’Assessorament i Control de la Comissaria de la Dona i la Infància, ambdues dependències encarregades de protegir les víctimes de delictes sexuals.
Mentre el IML-institució que proporciona les proves científiques per aconseguir l’aclariment dels delictes-va reportar que el 2011 va realitzar un total de 4 mil 409 peritatges a dones que van ser agredides sexualment, la Comissaria de la Dona va registrar un total de 3 mil 47 casos que van ser ateses en el Ministeri Públic, el que indica que un total de mil 857 víctimes no van poder accedir a la justícia.
Els registres del IML també revelen que més del 80 per cent de les dones són menors d’edat: 49 per cent dels peritatges es va realitzar en nenes de menys de 12 anys, i 36.5 per cent en adolescents de 13 a 17 anys.
CDD va reprendre els 289 casos denunciats per la premsa escrita, en què s’adverteix que dels 13 embarassos per violació, 11 corresponen a nenes entre 11 i 17 anys d’edat.
Castigades per la Justícia
La Llei 287 del Codi de la Infància i l’Adolescència obliga l’Estat i les institucions públiques i privades de Nicaragua a donar atenció i protecció especial a les nenes, nens i adolescents quan són abusats i explotats sexualment.
Malgrat això, cap de les institucions corresponents compta amb un registre exacte de les dones que van quedar embarassades per violació.
Fins al 2006 el Codi Penal nicaragüenc establia que les dones o nenes que quedessin embarassades a conseqüència d’actes de violència sexual havien de tenir accés a serveis de suport, inclosos el d’avortament segur i legal, i es garantia la interrupció de l’embaràs en cas de que perillés la salut física o mental de la dona (avortament terapèutic).
No obstant això el 9 de juliol de 2008, el Codi Penal va ser reformat, i ara hi ha una prohibició total de qualsevol tipus d’avortament, inclòs el terapèutic, de manera que es nega a les víctimes de violació la llibertat de decidir per si mateixes com respondre a un embaràs no desitjat.
La llei ara estableix que si una dona decideix interrompre l’embaràs, cometrà una infracció al Codi Penal i en tant s’arrisca a ser processada.
En les eleccions de novembre de 2006, Daniel Ortega, dirigent del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), va tornar al poder.
La penalització de l’avortament es va convertir en el seu lema de campanya, mateix que va ser recolzat per la jerarquia catòlica i alguns altres grups cristians. En arribar a la Presidència, Ortega va portar a l’Assemblea Legislativa la iniciativa de llei que penalitza l’avortament com un delicte, la qual va ser aprovada el 2007 i va entrar en vigor el 2008.
CDD va recordar que “els drets reproductius de les dones són drets humans i per això cal respectar”, pel que ha reiterat la seva demanda que s’elimini la prohibició total de l’avortament a Nicaragua.
