OPINIÓ
El passat dia 22 de febrer es va presentar a Barcelona el llibre “Mujeres en pie de guerra, memorias de nosotras”, de Susana Koska (Donostia, 1966), actriu, realitzadora de documentals (“Dones en peu de Guerra” i “Vindicación”) i escriptora (Tòpic de càncer, 2014).
L’acte es va desenvolupar en una bella sala de la Fundació Serra i Fabra, guarnida amb mimoses i clavells vermells, sala que va acollir un centenar de persones. La presentació va ser a càrrec de l’escriptor Javier Pérez Andújar, que va fer una magnífica i detallada crònica del llibre i posteriorment va anar preguntant a Susana Koska per cadascuna de les dones del llibre.
Javier Pérez Andújar i Susana Koska. (Foto: Luisa Álvarez)
L’escriptora amb gran(s dots de) tendresa i (de) genialitat va desgranar anècdotes de cadascuna d’elles i seguidament donava pas a una dona que llegia unes línies del llibre, fragments de la vida del personatge: Va ser una original i àgil forma de presentar-lo. Les lectores (amigues de Susana) lluïen colors vermells en la seva indumentària (boines, collarets, suèters, arracades, “foulards”, mocadors o clavells).
El llibre
Juan Llosa del diari digital Público (18.2) va titular un article sobre el llibre “Dones que ni Franco ni el feixisme van aconseguir fer callar”. Diu Llosa a Mujeres en peu de guerra: “Les biografies es tornen monuments a la dignitat i a la lluita. Hi ha historia, compromís, militancia, amor, maternitat, tenacitat, feminisme i molt especialmente supervivencia”. Aquestes dones són: Neus Catalá, Sara Berenguer, Rosa Laviña, Rosa Díaz, Carmen Alcalde, Antonina Rodrigo, Celia G de Guilarte, Ana Mary Ruiz, Luz Miranda, Maixaux Recalde, una veu anònima i jo mateixa, parlant de la meva àvia (Leonor Martín Pajares) i de la meva mare (María Garrido Martín). “Història, compromís, militància, amor, maternitat, tenacitat, feminisme i molt especialment supervivència. En Dones en peu de guerra les biografies es tornen monuments a la dignitat i a la lluita”.
“Es tracta de les veus de dotze dones imprescindibles del nostre passat més recent. Dones que van encarar el compromís amb la història i amb la revolució, amb la seva època i la seva generació. Des de la guerra civil fins al naixement del primer moviment feminista espanyol Susana Koska repassa la història de les espanyoles del segle XX”.
Una immensa tasca que ofereix trossos de discursos i converses, documents, cartes, retalls de premsa i memòries de la guerra i de la postguerra. Va dir l’autora “No podem permetre que la memòria s’apagui. Aquest llibre ajuda a mantenir-la viva”.
(Foto: Luisa Álvarez)
I diu Imma Muñoz, en el seu article de El Periódico de Catalunya del passat 3 de març, que va titular “Susana Koska, la guerrera amorosa” que aquest llibre és “…un homenatge a 12 heroïnes a les quals el franquisme no va poder arrabassar el compromís amb la llibertat, la justícia, el feminisme i l’amor.” I que “(Susana Koska)… va tenir ganes de saber-ne més… i va acabar documentant la vida d’unes guerrilleres a les quals , en realitat, mou l’amor a la llibertat. A la justícia. A la vida. Com a ella”.
L’estil del llibre
És similar al que empra l’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévich (Premi Nobel de Literatura 2015), en títols com “La guerra no té rostre de dona”, “Els nois de zinc” o “Veus de Txernòbil“.
La primera edició del llibre de Susana Koska es va esgotar als pocs dies d’haver sortit al carrer i presentar-se amb gran èxit a Donòstia i Madrid.
(*) Montse Fernández-Garrido. Advocada. Filla i néta de represaliats pel franquisme
