Escrit per Julia López Tremols i Pilar Moreno Navarro
“No es pot considerar alimentació sostenible si no és ecològica i de proximitat”.
La nova directora de BioCultura 2026 inicia el seu lideratge al capdavant de la més important fira de productes ecològics, a Catalunya i a l‘Estat espanyol, després de la jubilació d’Àngels Parra, que va dirigir la Fira 31 anys.
Montse Escutia és enginyera agrònoma i porta treballant a Vida Sana (l’entitat organitzadora) des de fa uns 30 anys. És una reconeguda experta, en la formació ‘Bio’, i en allò que passa al món de l’ecologia. Des de sempre ha denunciat les indústries contaminants, tant en l’agricultura i l’alimentació, com en l’estètica o la moda. “Cal tenir en compte que el tèxtil és la segona indústria contaminant a nivell mundial. Gairebé tot es fabrica fora, amb molta explotació laboral tant de dones com de la infància, amb tot allò que suposa portar-la aquí, una gran despesa de transport i energia”. A més a més, cal saber -subratlla- que “la roba és de fibra sintètica, difícil d’eliminar, i deixa microplàstics a les rentadores que després van al mar, i per tant al nostre consum alimentari” .
“Cal defensar les indústries alternatives properes com les que estan creixent en el món de l’Eco-Estètica”, va explicar Escutia a la roda de premsa de presentació de la Fira: “BioCultura s’ha convertit en un aparador imparable per a noves empreses de salut i estètica. Són dones emprenedores que lideren iniciatives conscients, responsables i amb moltes treballadores”. Un creixement constant, que demostra la resposta positiva d’un públic cada cop més ampli, que es vol cuidar per dins i per fora. D’altra banda, cal tenir en compte que en cada edició de la Fira, segons Escutia “només exposen firmes que tenen la certificació corresponent”.
Preocupada per la formació ecològica de les noves generacions, Escutia va organitzar des dels seus inicis, entre altres activitats, el Festival MamaTerra, i els projectes d’Horts Escolars. I va coordinar al costat de lainvestigadora Katia Scherer -geògrafa, antropòloga i, màster en Ciències Ambientals-, l’important estudi de Comparto Clima, una minuciosa investigació amb una guia de resiliència inclosa. També ha publicat Huerto escolar ecológico, un manual que encara s’utilitza a les escoles.
Des que et vas integrar activament en l’organització de Biocultura, quins aspectes de la Fira t’interessen més?
Porto treballant a l’Associació Vida Sana més de 25 anys i, malgrat que al principi no estava implicada directament en l’organització, per mi era una activitat molt important i d’una forma o una altra col·laborava. M’encarregava de coordinar el comitè de selecció, on es decideixen quins criteris s’apliquen en cadascun dels sectors per a permetre a les empreses participar-hi. Encara que totes em semblen molt interessants, per la meva formació com a enginyera agrònoma, l’alimentació sempre ha despertat el meu interès.
Consideres que BioCultura uneix el feminisme amb l’ecologia amb la protecció del medi ambient? Et consideres ecofeminista?
Des de BioCultura hem defensat un model de societat més just i respectuós amb el medi ambient. Aquest respecte també s’estén a les persones i entre els nostres valors institucionals s’inclou l’equitat de gènere i el lideratge de les dones. No podria ser d’una altra forma perquè gairebé el 60% de les persones que participen en la fira com expositores són dones. Jo crec en el seu paper central per a liderar el canvi i fer-lo d’una forma molt més dialogant, tolerant i posant a la comunitat en el centre. No veig que hi hagi manera de salvar el planeta sense el protagonisme i l’apoderament femení. Els homes porten milers d’anys liderant el món i el resultat no pareix molt encoratjador. Necessitem una altra visió o els egos i la cobdícia ens porten al desastre.
Creus que en l’àmbit oficial, institucional i mediàtic es fa molt poc per a promoure una vida més sana i natural?
Per descomptat, perquè la protecció de la biodiversitat i la regeneració del sòl no dona beneficis ni és una notícia atractiva. Els mitjans s’alimenten de les males notícies i les institucions dels beneficis de les grans empreses i monopolis que són, en realitat, les que ens governen. Les decisions no es prenen pensant d’allò que és millor per al futur sinó en el que dona més vots, en el més popular. A això se suma que estem molt manipulats pel consumisme sense criteris, així que el que l’important de veritat mai és notícia. El pa i circ segueix estant a l’ordre del dia.
Què es proposa des de la Fira per a disminuir els residus plàstics i reciclar bé per aconseguir nous productes?
A la fira hem organitzat jornades professionals per a ajudar les empreses a trobar alternatives al plàstic, hem promocionat a les empreses que intenten reduir els seus residus i hem dut a terme campanyes per a ajudar a reduir els residus que es produeixen a l’espai, assessorant i editant una guia per a fer-ho. Els residus, principalment els plàstics, és un dels temes que ens preocupen i ens ocupen. Però és un tema molt complex perquè l’aparició de nous materials està dificultant molt el reciclatge i encara no estem preparats per a fer-ho bé. No serveix de res separar si després no hi ha plantes de tractament de residus preparades per a, per exemple, per a compostar bioplàstics.
Les dones són les principals “recicladores” i més partidàries d’un tipus d’alimentació més sana, així com d’una cosmètica i una moda més ecològica?
Sens dubte, les dones són les principals clients de les empreses que exposen en la fira. I les que assisteixen a la majoria de les activitats que organitzem. No sabem quin és el motiu, potser simplement portem inscrit en els nostres gens la necessitat de sobreviure i proporcionar un món més segur a les nostres famílies. Però els números així ho demostren. Més del 70% de les persones que venen a la fira són dones, i més del 60 són expositores o talleristes.
*Com a enginyera i investigadora, creus que s’afavoreix la recerca per a crear models i productes més sans i menys contaminants?
Hi ha molt d’interès en això. Cada vegada hi ha més demanda, i de les universitats i centres de recerca sorgeixen projectes molt interessants per a trobar materials diferents o reciclar i reutilitzar. L’economia circular és un camp molt prometedor encara que també té els seus punts febles. Per exemple, no és gens recomanable la reutilització de plàstics per al tèxtil perquè un plàstic reciclat és més inestable i allibera més fàcilment substàncies tòxiques.
+info a BIOCULTURA. Consultar Activitats diverses.
Text i Fotos pròpies de Pilar Moreno i Julia López i de Premsa Biocultura
