No cal filar gaire per entendre que a la ultradreta reaccionària i feixista el molesta profundament en feminisme radical històric, perquè reivindiquem una igualtat plena, encara no aconseguida i que ells i elles detesten.
És un terme que utilitzen de manera recurrent sobretot en xarxes socials i amb l’objectiu de ridiculitzar-nos a les dones d’una edat determinada que ens atrevim a alçar la veu públicament. O, dit altrament, és una forma més de misogínia digital.
Tenim un exemple molt clar. Ahir l’agitador ultradretà Vito Quiles, expert a assetjar dones feministes fins i tot a la porta de casa seva com ho va fer amb Vito Quiles,va buscar (que no va trobar per casualitat) la dona del president del govern, Begoña Gómez, per assetjar-la. Quan les amigues que eren amb ella li ho van impedir va començar a fer crits i a cridar-les “charos” per ridiculitzar-les mentre ell s’autovicticitzava. Tot preparat i estudiat per estar tot el dia en xarxes retratant-se com el machirulo que és i fent-se passar per l’ofès, quan hi ha fotos d’ell menjant el dia anterior amb dirigents del PP, que segons tinc entès, són els que li paguen per assetjar dones “incòmodes”.
I dic incòmodes, perquè mai se’ls ha vist assetjar dones com ara Esther Muñoz, portaveu del PP al Congrés, o Pepa Millán, portaveu parlamentària de Vox. Serà una casualitat? No ho crec, més aviat una estratègia de desgast perquè abandonin el discurs feminista.
Però aquest agitador, en assetjar Begoña Gómez el que intenta és desgastar el president del govern i buscar que, per pressió als seus familiars, acabi dimitint. És un altre “malabarisme” més del PP per crispar i desgastar el govern i, sobretot, Sánchez.
Amb aquest assetjament es van creuar línies vermelles de la democràcia perquè Begoña Gómez no és política ni hauria de ser un personatge públic més que no pas per la seva professió. La democràcia va de respecte i de diàleg, però sembla que, per a la dreta i la ultradreta en aquests moments, això ja no serveix. L’únic que consideren és la necessitat de recuperar el poder amb l’objectiu de continuar enriquint-se com ho han fet cada cop que han governat.
Aquests assetjadors i agitadors, ja que no és l’únic, n’hi ha més com Ndongo que va anomenar “putilla” una periodista o “Alvise” Pérez per assetjar la fiscal delegada contra delictes d’odi a València Susana Gisbert, com veiem, tenen com a objectiu silenciar veus que no els resulten còmodes al PP, però sobretot veus feministes. Amb aquest despectiu “charo” o “charito” busquen crear estereotips per retratar, com ja he dit a dones de mitjana edat o més grans amb independència econòmica, de classe mitjana, progressista o clarament d’esquerres i feministes que aixequen públicament la seva veu contra el masclisme. I això no els agrada gens ni mica. Per això són els seus objectius al carrer i en xarxes socials.
El feminisme els molesta molt perquè pregona la igualtat i ells busquen la submissió de la dona perfecta i abnegada mare dels fills. No dubten a cosificar per a la deslegitimació i la ridiculització d’aquestes dones. És una clara estratègia de desgast masclista per intentar silenciar-nos a les dones.
És clar que el que no tenen en compte aquests assetjadors machirulos, és que el feminisme ha vingut per quedar-se, que hi era abans que ells i que hi seguirà estant després. Els assetjadors acabaran desapareixent, però no així el feminisme que és potser, una mica lent, però imparable.
Les qui un dia ens vam posar les ulleres morades i vam estudiar anys i anys la teoria feminista o fins i tot qui és feminista de forma intuïtiva, tenim molt difícil deixar de ser-ho i sentim l’obligació de transmetre els nostres aprenentatges a les que empenyen darrere i amb set de coneixements.
El que s’ha dit, ells acabaran desapareixent, però el feminisme, amb les seves diferents velocitats, hi continuarà essent quan ells desapareguin.
I les “charos” seguirem alçant la veu, encara que els pesi. Som moltes i amb un fort compromís feminista. A veure si s’acaben assabentant que no podran amb totes nosaltres.
