Moçambic està “en franc progrés i estem empenyent la igualtat de gènere en formació tècnica i institucional”, però encara “tenim grans desafiaments” en l’aplicació dels “drets de les dones” en algunes comunitats, manifestava a Barcelona la ministra de Gènere, Infància i Assistència social de Moçambic, Cidalia Manuel Chaúque.
“Perquè pugui ser una realitat la igualtat de gènere” explicava la ministra Cidalia Manuel Chaúque, “estem treballant amb les dones organitzades i ajudant a les que no ho están, per crear les condicions reals d’apoderament” i contrarestar el pes de la cultura i els costums en algunes regions del país.
El Consell Nacional per l’Avanç de la Dona (CNAM), que la mateixa ministra presideix, juntament amb el Fòrum Mulher (integrat per més de 80 associacions de dones) formen el Grup de Coordinació de Gènere, que reuneix també a la taula de donants de diferents països, tant del sector salut com del sector gènere. En el grup hi participa l’ACCD (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament), amb qui el govern de Moçambic té un acord signat des de 2012 per donar suport al Pla Nacional d’Acció per a l’Avanç de la Dona (PNAM) en el marc del nou Pla Director de la Cooperació Catalana, enfocat a Gènere i Drets de les dones.
El responsable de l’ACCD a Moçambic, Rui Reis i la ministra Cidalia Manuel Chaúque
Formació tècnica i gestió financera
El Consell, juntament amb el Grup de Coordinació de Gènere, són les entitats encarregades d’organitzar les formacions i les capacitacions als diferents col·lectius de dones l’objectiu del qual, segons la ministra i exgovernadora de Nampula, és “apoderar-les, animar-les a que es legalitzin, sobretot a les camperoles, perquè els facilitaria l’accés als crèdits” i també a que “puguin gestionar els seus béns”; per exemple, la propietat de la terra, “perquè quan mor el marit elles es queden sense res ja que passa a la família d’ell, manifestava la ministra Chaúque, ja que totes les famílies estan en una situació econòmica molt difícil”. Per aixó, les hi faciliten també “formació tècnica en totes les àrees, gestió financera per actuar amb petits pressupostos i transferència de coneixements en diferents temes (aigua, agricultura…).
En resposta a La Independent, sobre l’alt índex de matrimonis de nenes en algunes províncies del nord del país, la ministra va assenyalar la pobresa de les famílies com una de les causes de l’alt índex de “casaments prematurs” al seu país: moltes vegades “les lliuren en matrimoni o les venen a altres famílies per pagar deutes”. Per això, el ministeri de Gènere, Infància i Assistència social i altres organitzacions i col·lectius de dones estan treballant conjuntament per eradicar aquesta pràctica que, segons dades de 2013 del FNUAP (Fons de Població de les Nacions Unides), situa Moçambic entre els 10 països amb un índex de matrimonis infantils més alts del món (56%), malgrat que les lleis del país prohibeixen el matrimoni fins als 18 anys.
Progressos normatius per enfrontar les mentalitats
En concret, la Llei de la Família, aprovada el 2004, vint anys després de la fi de la guerra, protegeix els drets de les nenes davant aquesta pràctica i també dóna suport als de les dones casades perquè elles, afirmava la ministra ja “adquireixen als tres anys de matrimoni drets dins de la familia”. Aquesta llei amplia, a més, les obligacions del marit, l’incompliment de les quals es converteix en motiu per demanar el divorci.
A la dreta Marta Macias, directora general de Cooperació al Desenvolupament
També aumenta els drets de les nenes i les dones la Llei contra la Violència Domèstica. Aquesta llei, aprovada el 2009 i que, segons la ministra de Gènere, Infància i Assistència social, va ser necessària perquè “hi havia molts problemes de violacions, fins i tot intrafamiliars, a conseqüència del llarg context de la guerra”, ja va ser elaborada amb la participació i les aportacions del Grup de Coordinació de Gènere. De totes maneres, com assenyalava la directora de l’ACCD, Marta Macías, “les dificultats per poder aplicar els progressos normatius són encara la permanència de determinades mentalitats i creences culturals”.
D’esquerra a dreta Elsa Roia Alfai, Geraldina Juma Munguambe, la ministre i l’ambaixador Matsinha
Una altra de les qüestions plantejades per La Independent va ser la raó de l’alta prevalença del VIH/SIDA (30%) en les dones de 15 a 49 anys de la província de Gaza, al sud del país i fronterer amb Sud-àfrica, pel que fa a la resta de Moçambic la mitjana no supera el 13%. La resposta de la ministra va ser que, a part de “la poligàmia, ja que els homes tenen fins a 2 o 3 dones en aquesta regió”, és el fet que “els marits treballen a les mines de Sud-àfrica i quan tornen, malgrat que saben que estan infectats, no ho comuniquen a les seves esposes i tampoc les hi permeten utilitzar preservatius”. Per això, va destacar Cidalia Manuel Chaúque, “treballarem en aquesta zona perquè la dona pugui conèixer i utilitzar els seus drets i els mètodes de prevenció”.
Ràdios Comunitàries i teatre per la Igualtat
Precisament per canviar les mentalitats o formar-les amb altres criteris més igualitaris, en algunes zones i comunitats, la formació en gènere es centra en la infància, va afegir la ministra. Per això “estem sensibilitzant nens i nenes perquè entenguin que totes les persones som iguals” i es puguin formar “noves generacions” perquè “les nenes no abandonin les classes per casar-se o per realitzar les activitats domèstiques” ja que “totes les persones tenim l’obligació d’anar a buscar l’aigua o preparar el menjar”, va subratllar. En aquest sentit, va recordar que el 47% de les nenes ja accedeix a l’educació secundària al país.
Les ràdios comunitàries i els grups de teatre participen en aquestes formacions i amb “gravacions o petites obres, s’arriba a les comunitats per mostrar amb exemples les pràctiques igualitàries entre elles i ells” que es dirigeixen als joves, a les dones i als adults d’ambdós sexes.
El col·loqui, amb periodistas i responsables de diferents ONG, estava convocat per l’ACCD.
La ministra Cidalia Manuel Chaúque, va estar acompanyada per la Secretària Executiva del Consell Nacional per a l’Avanç de la Dona (CNAM), Geraldina Juma Munguambe, l’Assessora de la ministra de Polítiques Socials, Elsa Roia Alfai i per l’Ambaixador de Moçambic a l’Estat espanyol, José Antonio Alberto Matsinha. La delegació oficial ja s’havia reunit amb la presidenta del Parlament de Catalunya, la Consellera de Benestar Social, l’Institut Català de les Dones (ICD) i l ‘Observatori de les Dones de la Cambra de Comerç.
A l‘esquerra l’Assessora de la ministra de Polítiques Socials, Elsa Roia Alfai
II Trobada Internacional del Fòrum Mulher
A Maputo, justament del 27 al 30 de maig, s’hi estava celebrant la II Trobada Internacional del Fòrum Mulher amb participants d’Angola, Brasil i Cap Verd, a més de les diputades de l’Assemblea de Moçambic i representants d’organitzacions de la societat civil del país amb l’objectiu de formar facilitadores en lideratge i participació política de la dona.
Aquesta trobada reunia a dones representants dels països de llengua portuguesa (PALOPS), però segons m’explicà durant el cafè l’assessora ministerial Elsa Roia Alfai, aquestes trobades internacionals es realitzen també entre dones i polítiques dels 15 països que integren la SDAC (en anglès les sigles de la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Austral), per potenciar aquests mateixos temes, a més de l’apoderament econòmic de les dones. En aquestes trobades regionals es tracta d’intercanviar experiències sobre les formes d’enfrontar els drets de les dones i proposar metodologies de col·laboració i solidaritat internacional entre elles.
La SDAC ha elaborat des de 2008 diferents protocols sobre gènere entre ells, el Marc per aconseguir la Paritat el 2015, a més d’un kit sobre gènere per estandaritzar les metodologies sobre ‘gender mainsteaming’ en aquesta regió austral d’Àfrica.
Mès informació sobre la cooperació catalana a Mozambique
20 Anys de Cooperacio catalana a Moçambic
