Nova publicació sobre els drets sexuals i reproductius de les dones en el marc de la cooperació internacional al desenvolupament
La publicació «Mirades Feministes a l’Agenda del Desenvolupament. Drets Sexuals i Reproductius », editada per Cooperacció, amb la coL·laboració de la Diputació de Barcelona es va presentar el 2 de febrer, al Centre de Cultura de Dones “Francesca Bonnemaison” de Barcelona.
Es tracta d’un text que recull diverses estratègies per promocionar els drets sexuals i reproductius de les dones en diferents països d’Amèrica i Àfrica, i també a l’Estat espanyol.
La publicació és el fruit de la contribució d’organitzacions feministes i de dones de 5 països: Iamaneh (Mali), Las Dignas (El Salvador), El Programa Feminista Centroamericano La Corriente (Nicaragua), La Casa de la Mujer (Colòmbia), Ca la Dona, Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i Creació Positiva (Estat espanyol).
Els drets sexuals i reproductius, sancionats per acords internacionals subscrits pels governs de 187 països, són un conjunt de drets bàsics de les persones inherents a la seva sexualitat i reproducció. Entre ells es contemplen: el dret a gaudir d’una sexualitat plena i satisfactòria, el dret a tenir accés a una salut sexual i reproductiva de qualitat i l’accés a una informació exhaustiva en matèria de reproducció i l’accés a una educació sexual de qualitat, que no només informe sobre com prevenir riscos físics (com ara embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual) sinó també riscos emocionals (com les relacions abusives), el dret de les persones amb orientació sexual diferent a l’heterosexual a viure lliurement la seva sexualitat. L’origen d’aquests drets sorgeix a partir de les reivindicacions feministes als anys setanta. En aquest moment les dones van començar a reivindicar el control sobre el seu propi cos i la seva capacitat reproductiva sense imposicions, coercions o violència per part dels homes.
Encara que han estat molts els avenços en matèria de drets sexuals i reproductius en les últimes dècades, en l’actualitat la llibertat i l’autonomia de les dones continuen estant amenaçades per factors socials i polítics. D’una banda, està reprenent vigor el discurs fonamentalista, autoritari i castigador de l’església catòlica que es posiciona clarament en contra de l’exercici dels drets de les dones. D’altra banda, s’assisteix a un retrocés en les polítiques dels governs conservadors en matèria de drets sexuals i reproductius. És el cas de l’Estat espanyol, amb les recents afirmacions de l’actual govern de modificar el text de la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. A Amèrica llatina i Amèrica Central, davant del ressorgiment dels fonamentalismes religiosos hi ha la debilitat de l’Estat laic, incapaç de garantir els drets de totes les persones independentment de la seva afiliació religiosa. És el cas de Nicaragua, on des del 2006 la interrupció voluntària de l’embaràs està penalitzada, “el dret a decidir de les dones no està garantit, no només es vulnera un dret humà fonamental, sinó que a més s’observen taxes més altes de morts maternes “, assegura María Teresa Blandón, activista del Programa Feminista Centroamericano La Corriente.
Un dels principals factors socials que dificulten l’afirmació dels drets sexuals i reproductius és el desequilibri en les relacions entre dones i homes per la influència d’un sistema de valors que perpetuen l’estat de subordinació de les dones. Els abusos i violències sexuals representen una pràctica de control sobre el cos de les dones. “Aquest poder es materialitza també en la guerra i converteix el cos de les dones en trofeus”, explica Olga Amparo Sánchez, directora de la Casa de la Mujer, de Bogotà. Fent referència al conflicte armat colombià Olga Amparo assenyala que “al camp de batalla es viola, es tortura, s’humilia i es maltracta a les dones com una forma de denigrar l’enemic i d’expressar poder sobre ell”.
Actuant en contextos polítics i socials tan complexos i diferents, les entitats que han elaborat “Mirades Feministes” pretenen mobilitzar la societat civil per crear un estat d’opinió nacional i internacional al voltant dels drets sexuals i reproductius. Diverses són les estratègies emprades. En primer lloc, incidir en els governs a través de campanyes i accions dirigides a sensibilitzar a membres d’organismes de poder. D’una banda, els governs han de respectar els acords internacionals i crear mesures legislatives aptes a salvaguardar el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. D’altra banda, han de posar a l’abast de la ciutadania els recursos necessaris per garantir l’accés a aquests drets. En el cas de Mali, la tasca que s’està duent a terme té com a objectiu principal eliminar la pràctica de les mutilacions dels òrgans genitals femenins, autèntica xacra social en molts països de l’Àfrica subsahariana. A Mali encara no existeix una llei que prohibeixi expressament practicar les mutilacions genitals. A través d’activitats d’informació sobre les conseqüències d’aquestes pràctiques en les dones, es pretén implicar també als homes en la seva eradicació.
Una altra estratègia assenyalada és donar suport a la creació d’aliances entre grups organitzats de lesbianes, homosexuals, transsexuals i bisexuals i organitzacions de dones i feministes. Es tracta bàsicament d’unir esforços per aconseguir objectius comuns, com ara la visibilització de la situació de discriminació soferta per persones amb orientació sexual diferent a l’heterosexual i el reconeixement dels seus drets de ciutadania.
“Mirades feministes” pot ser d’utilitat especialment per a aquelles organitzacions que treballin o vulguin començar una tasca sobre els drets sexuals i reproductius ja que hi trobaran material teòric i pràctic.
Acte de presentació del llibre. Fotografia d’Anna Palomo
