A l’Iran cada any es practiquen 73.000 avortaments, la majoria de forma insegura, i que són la causa del 5 per cent de les morts maternes relacionades amb l’embaràs al país asiàtic, va reportar una investigació de l’Institut Guttmacher.
L’estudi “Avortament induït a Teheran, Iran: Dades estimades i els seus efectes“, realitzat per Amir Erfani, i publicat al número de setembre de l’International Perspectives on Sexual and Reproductive Health, adverteix que aquest nombre d’interrupcions de l’embaràs s’assoleix en un país on hi ha severes restriccions perquè les dones avortin i les úniques causes legals permeses per l’avortament són quan la vida de la dona està en risc i quan es diagnostiqui una malaltia o defecte congènit en el fetus. Moltes dones amb un embaràs no desitjat recorren a avortaments clandestins i insegurs. En aquest context, l’estudi pretén oferir informació precisa sobre la incidència de l’avortament, que apunta com a necessària per avaluar el grau en què les dones tenen l’experiència d’embarassos no desitjats i l’assignació de recursos per als serveis d’anticoncepció.
D’acord amb la recerca, la primera en el seu tipus al país, una de cada sis iranianes casades i que es trobi en etapa reproductiva avortarà al llarg de la seva vida. El 9 per cent dels embarassos a l’Iran acabaran en avortament.
A diferència del que succeeix a la resta de països, on les dones d’entre 20 i 29 anys d’edat representen el grup que més freqüentment interromp l’embaràs, la franja d’edat de dones iranianes amb un índex més alt d’avortaments és la d’entre 30 i 34 anys, en què 11,07 de cada mil dones iranianes avorten; l’índex baixa a 9,8 de cada mil dones en la franja entre els 34 i 39 anys. La mitjana iraniana de dones que avorten entre els 15 i 49 anys és de 5,5 de cada mil dones.
El nombre d’iranianes que avorten és més gran entre les dones amb feina remunerada, ingressos més elevats i més nivell educatiu. L’estudi demostra igualment que hi ha una relació inversa entre religiositat i avortament.
Segons l’estudi, més de dos terços dels embarassos que van ser interromputs es van deure a falles en el mètode anticonceptiu utilitzat per a la seva prevenció: el 85 per cent de les dones casades usaven algun mètode en el moment de quedar embarassades. Només el 16 per cent dels embarassos no desitjats es va deure a la falta d’anticonceptius.
L’estudi destaca que menys d’un terç de les dones que avorten ho fan per motius de salut, és a dir, només el 32 per cent de les iranianes que avorta ho fa al·legant les causals legals.
El 47 per cent de les iranianes van avortar per motius de fecunditat relacionats amb la limitació dels naixements (36 per cent), desig d’espais (5 per cent), o la intenció de postergar (7 per cent). El 21 per cent restant de les dones que van avortar ho van fer per raons socioeconòmiques, el 19 per cent per greus problemes econòmics, i el 3 per cent al·legar problemes conjugals.
Tenir dades sobre les taxes estimades d’avortaments, conclou l’estudi, pot ajudar a formular polítiques i planificar programes per identificar quins grups de dones tenen necessitats particulars de serveis i assessorament per prevenir embarassos no desitjats.
