Foto: Archivo Ameco Pres.
Dos fets van canviar el curs oprobiós que durant segles va col·locar a la meitat del món, a les dones, en un veritable apartheid i segregació per sexe: el vot universal femení a Nova Zelanda el 1893 i l’elecció el 1960 de la primera cap d’Estat, Siramavo Bandaranaike a Sri Lanka .
Han passat exactament 53 anys des de l’ascens de Bandaranaike, i en aquests anys, després de la segona guerra mundial i la Declaració Universal dels Drets humans, encara la ciutadania femenina es a debat i sovintegen les restriccions a la seva participació política. Tot i això, en cinc dècades les dones han estat caps d’estat, parlamentàries, alcaldesses i responsables de ministeris i ambaixades. Milions han votat a cada elecció en els seus països.
Aquest diumenge Michelle Bachelet es va convertir en les urnes (amb 62.2 per cent dels sufragis) en la primera dona reelecta per la presidència a Xile. Amèrica Llatina el 2014 tindrà quatre caps d’Estat, les altres tres són: Dilma Rousseff al Brasil, Cristina Fernández a l’Argentina i Laura Chinchilla a Costa Rica. Dilma Rousseff i Michelle Bachelet són socialistes.
Se sap que un gran tomb és impossible. Per Xile aquesta és una oportunitat de deixar de banda els residus del pinochetisme: canviar la constitució, reconèixer i ampliar els drets de les i els treballadors i desenvolupar una política en favor de la igualtat entre dones i homes que va enarborar la socialista Bachelet des de Nacions Unides, entre 2010 i 2012.
El seu repte es desenvolupar una nova reforma educativa, democràtica i incloent-hi una de pendent que va deixar molt mal gust de boca durant la seva anterior gestió.
No se sap fins on tindrà la voluntat política per complir l’agenda de gènere, la mateixa que va promocionar i demannar a tots els governs durant la seva responsabilitat a ONU Dones.
Cap política, cap d’estat, ha tingut com ella tanta informació sobre la condició social de les dones en el món. Ningú com ella ha pogut constatar totes les formes d’exclusió i discriminació femenina, els seus discursos a ONU Dones, suaus però ferms, van ser una crida una i altra vegada als governs per fer de la igualtat en les lleis una igualtat real en la vida quotidiana.
Recordar això, significa, una esperança per a les xilenes i un decàleg exemplar per als governs del món. Serà possible?.
Des de l’ONU, de la tasca per eliminar la violència contra les dones, Bachelet va reconèixer sistemàticament que: “Encara que la igualtat entre les dones i els homes està garantida en les Constitucions de 139 països i territoris, amb massa freqüència a les dones se’ls nega l’accés expedit a la justícia i a la protecció contra els abusos. Això no s’origina per desconeixement sinó per una manca d’inversió i de voluntat política de respectar les necessitats de les dones i de protegir els seus drets fonamentals”.
Els seus compromisos electorals, les seves afirmacions en plena campanya la comprometen a trencar un cercle viciós on la concertació va impedir desmantellar la funesta història del pinochetisme. El darrer 28 d’octubre Bachelet es va manifestar partidària de la “despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs” però només en tres casos: perill de la vida de la mare, violació i inviabilitat del fetus”, ja que a Xile l’avortament està totalment penalitzat. També, va proposar promoure el matrimoni igualitari i va oferir, després d’un “debat obert i participatiu” enviar un projecte de llei. Tant de bo la seva nova majoria la recolzi.
I com totes les primeres magistratures haurà de millorar la vida de les i els ciutadans de cara a la situació econòmica. Ella ha dit clarament (febrer 2011):”Les avaluacions fetes en 134 països pel Fòrum Econòmic Mundial, que fa el seguiment de l’acompliment en matèria d’igualtat de gènere, indiquen que hi ha una correlació evident entre el progrés en matèria de gènere i el PIB per càpita. Així mateix, un estudi recent va mostrar que les companyies de la llista Fortune, en 500 que tenen la major quantitat de dones en les seves juntes directives eren 53 per cent més lucratives que les que tenien menys dones en les seves juntes directives “i estudis semblants assenyalen que la primera magistratura en mans de les dones, acceleren el progrés social i la justícia.
Partidària d’augmentar el que es coneix com a massa crítica femenina, en els espais de presa de decisions, també s’esperaria una reforma electoral que obri nous espais de participació política per les dones Ella ha recomanat sistemàticament, que les dones han de ser a tots els espais, ser expertes en tots els temes, obrir debats, crear lleis i accions que donin a les dones nous elements per al seu avanç. Propiciar la massa crítica femenina.
No obstant aixó, les dades mundials segueixen éssent minses.
• Només un 20,9 per cent de les i els parlamentaris nacionals eren dones a l’1 de juliol de 2013, el que significa que la proporció de dones parlamentàries ha augmentat molt lentament des de 1995, quan se situava en un 11,6 per cent.
• El juny de 2013, 8 dones eren Caps d’Estat i hi havien 14 Caps de Govern.
• El maig de 2012, Rwanda era el país del món amb major nombre de parlamentàries (un 56,3 per cent dels escons de la cambra baixa).
• A escala mundial, el juliol de 2013, hi havia 37 Estats on les dones representaven menys de 10 per cent del total de les i els parlamentaris en cambres individuals o càmeres baixes.
• Segueix existint diferències importants en els percentatges mitjana de parlamentàries segons les regions, entre unes cambres i altres i entre les cambres altes i baixes. A 31 de maig de 2012 es registrava els percentatges següents: Àfrica subsahariana, 19,7 per cent; Orient Mitjà i Àfrica del Nord, 13 per cent; Àsia, 17,9 per cent; regió del Pacífic, 14,9 per cent ; Amèriques, 22,8 per cent; països nòrdics, 42 per cent, i Europa, exclosos els països nòrdics, 21,1 per cent.
• El gener de 2012, només un 17 per cent dels càrrecs ministerials estaven ocupats per dones, la majoria d’elles s’ocupava dels sectors socials, com l’educació i la salut.
• La representació de les dones en els governs locals ha influït favorablement. Una investigació sobre els panchayats (consells locals) de l’Índia va posar en relleu que el nombre de projectes d’abastament d’aigua potable en zones en què aquests consells estan liderats per dones era un 62 per cent més gran que en el cas d’aquelles els consells estan liderats per homes. A Noruega es va trobar una relació de causalitat directa entre la presència de dones en els consells municipals i la cobertura de la cura infantil.
• En general, es considera que la “massa crítica” respecte a la representació de les dones se situa en el 30 per cent. El juliol de 2013, 35 països, dels quals nou es troben al continent africà, havien assolit aquest percentatge de referència. D’aquests 35 països, 29 havien aplicat algun tipus de quota, el que va incentivar l’augment de la participació política de les dones.
• A diferència d’alló que s’acostuma a suposar, la presència d’un major nombre de dones en la política no està correlacionada amb nivells més baixos de corrupció. El que s’observa, més aviat, és l’existència d’una correlació entre els sistemes polítics democràtics i transparents i uns nivells de corrupció reduïda, i tots dos elements creen al seu torn un entorn propici per a un increment de la participació de les dones.
En horabona per a Xile, per les seves dones i les seves criatures. El futur és promissori.
