Hi havia una vegada un món on les nenes somiaven ser de grans, princeses o cantants; els nens, futbolistes o astronautes. Ja s’ha trencat el tabú: Samantha Cristoforetti, 37 anys, és la tercera dona astronauta europea, i la primera a Itàlia.
Hi ha una llarga llista d’astronautes nord-americanes que han seguit durant 20 anys a la mítica russa Valentina Tereskova, primera dona astronauta de la humanitat, que va volar tres dies al voltant de la terra el 1963.
No ha estat fàcil, òbviament, arribar a ser-ho. S’han hagut de trencar diversos sostres de vidre, el primer d’ells els dubtes interiors: “Seré capaç de fer-ho? Escollir el camí més difícil és la resposta”, afirma Samantha Cristoforetti, i és la base per forjar el caràcter i conèixer la força que (home o dona) tenim dins.
Entre 8.500 candidatures
Per arribar a abordar la nau espacial internacional com copilota, Cristoforetti ha estat seleccionada el 2009 entre 8500 candidatures. Ha tingut un entrenament de cinc anys i, anteriorment, ha estudiat enginyeria a Munic i Moscou, ciències aeroespacials a Tolosa i ha aconseguit el títol de pilota d’avions militars a Itàlia (on la anomenen la “pit-roig de combat”).
La missió de cinc mesos de durada en la qual participa Cristoforetti és la n.42 de l’Estació Espacial Internacional (ISS en les seves sigles en anglès), que vola ininterrompudament des del 2000 amb la participació de les agències espacials dels Estats Units, Japó, Rússia, i 11 països de la Unió Europea (ESA).
Cristoforetti i els seus dos col·legues (Tierry Virts de la NASA i Anton Shkaplerov de la Roscosmos) van partir a bord de la Soyuz de la base de Baikonur, al Kazakhstan (la mateixa de d’on va partir el primer astronauta Yuri Gagarin), per arribar després de 6 hores d’ascensió a l’estratosfera i abordar l’estació espacial. La astronau viatja sense descans a la velocitat de 28.000 km per hora, a 400 km d’altitud o sigui 30 vegades més alt que un avió normal. Té 800 metres cúbics de volum, una longitud de 100 metres i és visible sense telescopi des de la terra.
Molt per fer
L’astronauta explica que és bellíssim surar en la microgravetat de l’astronau, però hi ha molta feina per fer, experimentant amb mosquits de la fruita i cucs (sic), amb el seu propi cos (per verificar l’adaptació de l’organisme humà a condicions diferents de gravetat ), amb els instruments i mecanismes de bord.
Les investigacions més importants tenen a veure amb la biotecnologia, la química, la medicina, la física, la meteorologia, la ciència dels materials. Són previstes 3 caminades espacials, de per si complexes i perilloses, a més de rebre dues missions russes de subministraments i vols comercials nord-americans.
Anècdotes
Com a anècdota. Què s’ha dut Cristoforetti, com objectes personals, per resistir cinc mesos a l’estratosfera? Per descomptat, una bona cafetera Lavazza per tenir el seu exprés diari i uns llibres d’Italo Calvino, Gianni Rodari i Antoine Saint Exupery per nodrir la ment, mentre el seu col·lega rus no ha pogut renunciar a algunes llaunes de caviar.
El fet és que la seva actitud senzilla, directa, irònica i alhora humil, segons comenten aquelles i aquells que la coneixen, va conquerir la simpatia de molta gent, sobretot joves.
En el seu diari de bord, començat 500 dies abans de l’embarcament en la missió n.42 de l’ESA, “Avamposto 42. Guia galàctica per terrestres en missió espacial”, es dedica a respondre a les mil curiositats dels seus lectors i lectores, per exemple: Què se sent tan lluny de la terra? Què mengen els astronautes? Què investiguen? ¿Faran caminades espacials? Com van al bany amb aquest vestit tan pesat?
Un bell planeta
La visió del planeta és impressionant. Cristoforetti no amaga el seu entusiasme en contemplar des de dalt la bellesa de la qual gaudim, de vegades sense ser-ne conscients els habitants de la Terra.
Des de l’altura es veuen els mars, els brodats increïbles dels núvols, el verd dels boscos, els colors canviants de llacs i llacunes, les matinades rosades. No es perceben les ciutats, les obres enginyoses que els éssers humans han construït, i tampoc les destruccions i patiments que s’estan produint amb les guerres, o la repartició injusta dels recursos.
A l’estació col·laboren tranquil·lament russos i nord-americans, oblidant la geopolítica que crea tensions a Ucraïna. El planeta blau és bonic, molt bonic, i té vida en abundància per a moltes espècies, si no el sobre-explotem. Els humans, podríem recomençar o repensar la Història, per fer-ho millor?
Fotos: Imatges de Samantha Cristoforetti a la pàgina de esa.int
