Diumenge 28 abril 2024

Diumenge 28 abril 2024

maestras Republica

Compartir

Merescut Premi Goya a “Maestras de la Republica”

 

Ara que el documental “Las Maestras de la República” ha guanyat el Premi Goya com a millor documental, a Pilar Pérez Solano, la seva  directora li arriben d’arreu peticions de projecció. Espera poder presentar la pel.licula molt aviat a Catalunya perquè està tancant  un acord de distribució amb Karma Films.

D’altra banda FETE-UGT d’Ensenyament a Madrid tambè esta movent fils per què es pugui fer una projecció a Barcelona.

“Estic molt contenta perquè aquest premi es un reconeixement a la feina de les mestres republicanes que estava invisibilitzada – ens explica Pérez Solano- esperem que aviat poguem fer una segona part sobre les mestres que van haver d’ anar-se’n a l’exili”.

Precisament de Catalunya van sortir moltes d’aquestes mestres que havien desenvolupat moviments de renovació pedagógica com ara el de Rosa Sensat. La directora és conscient de que aquest documental no ha pogut dedicar més espai a l’escola catalana, però si que va  treballar sobre la feina de recerça d’investigadores a València, lloc on ella va nèixer. D’aquest documental ja se n’han fet unes 400 projeccions des que va ser estrenat el 8 de març del 2013. Va ser un dels films seleccionats per a participar en l’ùltim Festival de Cinema Polític de Madrid (24 gener 2014), i “soc testimoni, que molta gent es va quedar al carrer sense tenir entrades perquè la sala estaba plena i van tenir que organitzar una projecció post-festival” ens diu.

“El 2013 va ser un any molt intens per a la productora – Transit Produciones, de Pérez Solano, i es que “la pel·lícula funcionava molt bé  pel boca-orella, i cada vegada participava més gent als col.loquis i ens explicaven mes coses.  Crec que aquest seguiment de la gent va ser el motiu de la seva selecció per als premis Goya” comenta la directora, però malgrat aquest èxit de públic, el desembre, les promotores van comprobar decepcionades que la plataforma Verkami que havien obert per recollir diners per iniciar la producció de la segona part, només va recaptar una petita part del pressupost necessari. “Supossem- va comentar al coloqui del festival -que el mes de Nadal no era la millor època perquè la gente ens donguès diners”.

 

altLes dones mestres referents de modernitat

“Poder veure el documental en la seva projecció de Madrid  va ser tot un privilegi personal”, diu Pérez Solano. “La sala plena de gom a gom, la majoria mestres o descendents de les protagonistes del documental que com jo, en algú moment, es van emocionat o van plorar (suposso) amb alguns testimonis. Com el de Hilda Farfante o el d’Alfonso Vigre, quan expliquen com van viure quan eren petits al final de la guerra civil,  amb els seus  familiars, sobre tot mares,  tietes i avies que eran mestras republicanes, que no només van perdre la seva feina,  sino que a mes van patir càrcel molt de temps, i allí dintre -d’alguna manera- també feiem de mestres de les presoneres”.

La directora va remarcar la intensa feina de documentació que varen portar a terme. “De seguida que em vam fer l’encàrrec –explica- em  vaig donar compte del ‘tresor’ que teniem entre mans, gràcies que les investigadores expertes en educació de la FETE-UGT, que no volien que la seva feina es quedès en un calaix. Vaig agafar la feina amb molta il.lusió”.  Pérez Solano es va adonar que les mestres republicanes estavan invisibilitzades, així com la seva important tasca des de principis del segle XX que romania oculta, i calia trobar testimonis, perque malauradament la majoria han desaparescut. “Durant la segona republica i la guerra, les dones ensenyants es van apoderar moltíssim i es van poder mostrar com eren; dones formadores, modernes, valentes i compromeses, que van impulsar  la conquista dels drets de les dones i la modernizació  de l’educació, basada en els principis d’escola pública, igualtat i  democracia”. Per aixó, i tal com es mostra al documental, “amb l’arribada del franquisme elles van ser durament i doblement castigades. per ser dones i per ser lliures i educar a les nenes com a iguals”, afirma la directora.

En el documental es reconeix la valuosa feina docent d’unes dones que van lluitar contra el masclisme i la moral catòlica, i van donar una educació integral i complerta a tants i tants nois i a tantes noies… que en tots els llocs on s’ha presentat, ho han recordat alguns descendents. Van ser moltes les persones “anònimes”  que els van enviar abans que acabès l’edició, moltes fotogràfies, i  la directora es sent molt agraïda i sempre ho comenta en pùblic.

Aquest documental -encara que no es mencioni gaire la feina que tambè es feia a Catalunya-  es mereix haver guanyat el Goya com a millor documental, per la seva valùa cinematogràfica, i perquè per primera vegada narra la historia desconeguda d’unes dones pioneres, amb una aportació que encara ara cal recuperar. Les “Histories” de vida, recopilades a través de testimonis i de familiars, aixi com l’acurada explicació d’investigadores que mostren  la relevant feina docent d’unes dones que van renovar la pedagogia. “Durant la feina de producció- explicava Pérez Solano, cada vegada ens adonaven més de la importancia cabdal d’aquestes mestres, que van donar una educació integral també durant el periode de la guerra civil”.

altLa feina de recerca de material- segons va explicar-  es va completar quan van recollir cintes inèdites que havia trobat una fundacio al fer reformes al seu local.“Aquest material és impresionant, i ens ha permet mostrar moltes imatges que no s’havien vist abans” es felicita la directora. Per a ella i les responsables de FETE-UGT era molt important mostrar com  la repressió franquista va ser molt més dura amb aquestes dones, que amb els seus companys mestres. “Possiblement l’exili els va afectar igual, perquè per a tothom  es tractava de salvar la pell, però moltes dones no van poder sortir d’Espanya i van sofrir dures penes de pressó, i en molts casos, mais més van poder recuperar el seu  lloc a l’ensenyament públic. Van ser doblement castigades com a republicanes i com a dones”.


Podeu veure el Trailer a Youtube.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Julia López

Julia López

Periodista, amb més 40 anys d’experiència en el món de la comunicació i com a redactora de mitjans. Co-fundadora i coordinadora de l’Associació Món Comunicació (AMC).
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Acte Oficina Parlament Europeu i ICD: 8 de març “L’ apoderament de dones i nenes a través de l’ educació

Oficina del Parlament Europeu, Divendres 13 de Març a les 18 hores    

...

Dignificar la professió i defensar el dret a la informació

  Les dades es troben  a l’abast de tothom.  Cada dia es perden llocs de...

Dones migrants també van reivindicar els seus drets

OPINIÓ Gairebé a última hora vaig decidir manifestar-me amb les Dones Migrants a Barcelona. Visc...