Per Anna Balletbó
Escrit pronunciat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 2 de novembre de 2020, en motiu del lliurament de la medalla de la ciutat a Antonina Rodrigo.
Alcaldessa, estimada Antonina, malgrat la restriccions a que ens obliga la pandèmia cal agrair la comprensió de l’alcaldessa de facilitar-nos aquest acte privat per entregar a l’estimada amiga Antonina Rodrigo aquesta modesta medalla en reconeixement de la teva trajectòria vital.
Antonina: gracias, gracias por aceptar nuestra medalla, que no es un honor que te hacemos sino un honor que tu nos haces y que te entregamos por tantas cosas que nos has dado y nos sigues dando.
Antonina, es una catalana nascuda a Granada que va optar, ja fa molts anys per viure a Barcelona, això si, sense renunciar mai a les arrels de la seva ciutat mestissa i plena de historia que és Granada. Al contrari a ajudat a la entesa entre els moviments artístics catalans y andalusos.
Ja de joveneta escrivia poesia, després va col·laborar en diverses publicacions: Vindicacion Feminista, Triunfo, Historia y Vida… aquella revista històrica que continua publicant-se. Per Antonina, escriure i investigaren la historia ha estat sempre la seva vocació. La seva obra es immensa i esta farcida de noms propis. Ha recuperat Aleluyes, (Auques) poètiques sobre la vida i la mort de Federico Garcia Lorca, Mariana Pineda, Angel Ganivet, Margarita Xirgu, Blas Infante, Francesc Ferrer i Guàrdia, Antonio Machado, Miguel Hernandez … totes elles il·lustrades amb dibuixants de primera fila. Si com diu la dita, por sus obras los conoceréis, no hi ha cap dubte que te el cor doblament a la Esquerra.
Podrem dir-te escriptora, poeta i també feminista el cert es que has tret del oblit a moltes dones negades per la historia, escrita per homes. Dones granadines i dones catalanes, dones espanyoles en general. Ha recuperat protagonistes conegudes i anònimes que varen participar de forma destacada en la Historia de España, en la Segona República, en la Gerra Civil i l’exili. A banda, ha fet historia oral enregistrant els seus testimonis. Sense memòria no hi ha cultura i sense cultura no pot haver-hi vida humana.
El teu llibre, Mujeres de España: las silenciadas, publicat al 1977 en una edició revisada al 1996, es un incunable que recull no ja les biografies, sinó quelcom mes important, la vida que hi ha darrera de aquelles dones y com varen arribar a ser qui varen ser, i la penalització efectiva, el menyspreu i la incomprensió per la seva coherència no renunciant al seus projectes vitals amb una tenacitat admirable: Frederica Montseny, Maria Goyri, Dolores Ibarruri, Margarita Nelken, Zenobia Camprubi, Victoria Kent …
Antonina, soc una de aquelles dones que et va llegir i el teu llibre em va reafirmar en allò que volia, lluitat per ser lliure, no renunciar mai els meus objectius, sentir-me orgullosa de ser dona i no doblegar-me a les injustícies. Tens que veure amb que arribés a diputada i ho fos durant 20 anys seguits malgrat ser mare de 4 criatures que sortosament son magnifiques i m’han fet àvia de 2 nets i 5 netes. Quan acabi aquest acte, hauràs de signar-me aquest incunable de tapa de cartó perquè l’he guardat durant 42 anys esperant l’oportunitat que avui tinc.
No puc esmentar la quantitat de llibres que has escrit, les moltes biografies de personatges destacats, la quantitat d’articles que has publicat, les conferencies que has pronunciat, les taules rodones, congressos simpòsiums i cursos universitaris i populars. Però a més has participat en presentacions, actes commemoratius, homenatges, has impulsat exposicions, la celebració del dia d’Andalusia amb recitals poetico-musicals, homenatge d’Urruti al cementiri de Montjuic i també l’homenatge a Antonio Machado al cementiri de Colliure on està enterrat. La teva creativitat és imparable, la teva obra està traduïda a altres idiomes i has rebut nombroses distincions d’organismes públics i privats. Tens el premi Maria Zambrano de la Junta d’Andalusia per la teva extensa obra d’investigació, tens els premis Seco de Lucena de periodisme entregat a Granada i també de la Universitat de Sevilla, la medalla d’Andalusia entregada per la Junta d’aquella comunitat i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Tens un carrer i una placeta, que porten el teu nom, al barri de l’ Albaicín de Granada y moltíssimes coses més. Ara tindràs una modesta medalla plena de respecte i d’afecte que t’entregaran dues dones que t’admiren i t’honoren.
El més important Antonina, és que avui estàs aquí amb nosaltres com a mostra d’amistat i nosaltres t’ho agraïm per la teva trajectòria intel·lectual, pel teu exemple i ho vull dir, perquè has estat guia de moltes dones entre les que ens comptem. Gràcies Antonina.
