OPINIÓ
El passat 7 de maig, es va commemorar el dia de la mare. I es commemora en un moment en què el patriarcat més ferotge intenta desvirtuar la seua essència primigènia en el sentit de “la mare és la que pareix” i en tot cas, i també, la que cria i en té cura.
Assistim amb espant a la manipulació més grollera de la utilització del cos de les dones amb fins clarament mercantilistes. Juntament amb el de la prostitució, el lloguer de ventres de dones són dos negocis molt lucratius que l’aliança que suposen el capitalisme i el patriarcat no deixaran escapar. I hem de recordar que en ambdós casos la matèria primera amb què fer negocis són els cossos de les dones i de les nenes.
Quan analitzem des de la perspectiva feminista aquests fets o, millor dit, aquests negocis, almenys a mi se’m regiren els budells i m’entra un profund fàstic. I també una profunda tristesa.
Fàstic per comprovar la manca total d’escrúpols i del més mínim respecte cap als cossos de més de la meitat de la població mundial. I sobretot els de les dones i xiquetes més vulnerables econòmicament parlant, que es converteixen en un enorme graner de matèria primera per poder explotar per part del capitalisme patriarcal més ferotge. El mateix que va passar amb l’esclavitud. Comerç amb matèria primera de carn humana a la qual utilitzar i explotar. I com no podia ser d’una altra manera, també en aquell moment esclavista les dones esclaves es van emportar la pitjor part.
I una profunda tristesa per comprovar com alguns valors humans es degraden a fi del compliment d’uns desitjos patriarcals que no dubten a recórrer a tots els mitjans, fins i tot il·legítims, per ser satisfets.
No sóc jurista. Però sí que sóc feminista i com a tal advoco per una societat lliure de desigualtats entre homes i dones. A les amigues juristes feministes els deixo l’ardu paper de desentranyar la il·legalitat sobre la necessitat actual del patriarcat per negar la maternitat a les mares gestants d’aquestes criatures que després seran lliurades a altres persones. Això sí previ pagament del seu import a les agències intermediàries.
Però com a feminista em sembla que el patriarcat utilitza el paper de la maternitat sempre a favor seu. Ho intente explicar.
De moment només les dones podem gestar i parir. I, encara que el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua no ho expliciti, també podem engendrar [1]. Aprofitant-se de aquesta característica biològica, el patriarcat ha utilitzat la maternitat de moltes maneres.
Com a forma de perpetuar el seu llinatge, impedint-nos a les dones decidir sobre el nostre propi cos i les nostres maternitats. Arribant a convertir en pecat el nostre plaer sexual i convertint en “sagrat” el cos, només destinat a la procreació. I per descomptat per al plaer masculí també.
D’esta manera es produeix una sublimació de la maternitat com a única forma de realització de les dones que assumeixen la cura de la seva prole i del pare de la mateixa com a funció primordial de la seva vida, oblidant-se de si mateixa i de les seves aspiracions o necessitats. D’esta manera queden sotmeses al sustentador de la família.
Tampoc ha dubtat el patriarcat a utilitzar la maternitat com a arma de guerra fent servir a les dones, a més de per satisfer els seus desitjos sexuals, per parir els seus fills i filles, sense importar-los el més mínim el futur de les mares i de les criatures. Únicament com a forma d’humiliació cap a l’adversari en el conflicte. Violant i embarassant a dones imposava la seva llei patriarcal a través d’una descendència, encara que aquesta no fos reconeguda. El paper d’aquestes dones és especialment dolorós ja que queden estigmatitzades per les seves pròpies famílies de la mateixa manera que les criatures que neixen d’estos actes salvatges.
També com a arma política amb un control de la natalitat per augmentar o disminuir la població en determinades zones.
La reproducció com a forma d’augmentar la població, sense tenir en compte la situació en què es produeixen estes gestacions i la qualitat de vida que tindran en el futur aquestes criatures és una cosa que està passant ara mateix i que pretén colonitzar espais físics i polítics. I un exemple del que dic és la política de l’Estat d’Israel pel que fa a la natalitat. Es potencia notòriament per tal de colonitzar espais usurpats il·legítimament al poble palestí. De nou l’aliança entre capitalisme i patriarcat imposa les seves regles polítiques i econòmiques sobre els cossos de les dones.
Una altra forma de control de natalitat són les polítiques de fill únic i preferiblement home que ha estat vigent a la Xina fins fa uns mesos. L’objectiu de controlar la súper població ha tingut, entre algunes de les seues conseqüències, l’alt índex d’abandonament de nenes en néixer o d’avortaments de fetus quan es coneixia que era una nena, deixant d’aquesta manera la població descompensada en favor dels homes i augmentant d’aquesta manera el seu poder sobre les dones sobretot a les zones rurals.
Les esterilitzacions forçades és una altra de les formes utilitzades pel patriarcat com a control de natalitat i sense importar les conseqüències que aquestes puguin tenir sobre els cossos de les dones. A Perú i només durant l’etapa del dictador Fujimori van ser més de 300.000 dones esterilitzades sense el seu consentiment i amb mètodes bastant deplorables en el millor dels casos.
I aquests són només alguns exemples sobre l’ús interessat que fa el patriarcat de la maternitat.
Afortunadament hem avançat en drets i en capacitat de decidir si volem o no ser mares i quan ho volem ser. Però de tant en tant l’ofensiva patriarcal es fa patent i ens recorda que les seves gargamelles continuen obertes per devorar-nos a nosaltres i als nostres avenços al mínim descuit.
L’ofensiva patriarcal actual i en occident ve de la mà de les agències que ofereixen criatures “a la carta” a través dels ventres de lloguer de dones en precàries situacions econòmiques.
Tot i que aquest tipus d’activitats a l’Estat Espanyol són il·lícites, s’estan realitzant fires per exposar aquests “productes” i per tant poder seguir fent negoci. I la fiscalia mirant cap a un altre costat. Pel que sembla és més important el negoci que la vida de les dones.
Revertir aquestes situacions, totes elles, es fa urgent i per això es necessita la complicitat de dones i homes de bona fe que siguem capaços de sensibilitzar de forma feminista a la societat. Hem de fer veure que les dones no som ni hem de ser sota cap concepte matèria primera per negocis lucratius per al capitalisme patriarcal.
Jo continuaré per aquest camí de sensibilització feminista perquè, entre altres motius, ja no sé viure d’una altra manera. I tu, creus que les dones som matèria amb la qual es pot negociar i lucrar-se?
[1] Aconsello que es llegeixin els termes “mare” i “pare” al diccionari de la RAE per comprovar el que dic respecte a engendrar. Entre les moltes accepcions que figuren en el terme “mare” no figura la d’engendrar. Només la de parir.
