Entrevista (II part) a Marta Macias, directora general de Cooperació de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
“Repeteixo: si les dones es queden al marge dels processos de desenvolupament no hi haurà desenvolupament possible”.
“Hem de posar en valor tot allò que la cooperació catalana està fent“
En aquesta segona part de l’entrevista, li preguntem a Marta Macias sobre les eines que disposen, el seu equip, els projectes més imminents i sobre com valora el procés català pel dret a decidir.
Però abans parlem de la importància dels projectes en capacitació i la fotoperiodista Amada Santos comenta una experiència en una comunitat de Nigeria on es va demostrar que el 90% de la població més vulnerable eren les dones. Marta Macias ho valora.
No m’estranyen aquestes dades que dius – respon a Amada Santos-. A tot arreu les persones més desvalgudes en vulneració de drets són les dones i la canalla. La feminització de la pobresa és una realitat, no es nou, és així. Nosaltres en aquest Pla Director volem treballar contra la pobresa en general però, contra la pobresa femenina en conseqüència, amb les dones i per les dones i pels seus drets per poder realment transformar. Repeteixo: si les dones es queden al marge dels processos de desenvolupament , el desenvolupament no es possible.
Per tant es un tema d’equitat, si les desigualtats no les anem pal·liant amb mesures que ajudin, que les situïn per damunt, es impossible. La desigualtat es va mantenint si només fem polítiques d’igualtat i no d’equitat. És la diferencia.
Amb quines eines es dotarà o està dotada ja la Cooperació Catalana al Desenvolupament per a que sigui una realitat aquest nou enfocament?
Les eines que disposem, com t’he dit són el Pla Director…
Un moment…. Comencem potser pel pressupost. Quin pressupost tindreu?
Els pressupostos per l’any vinent? Ara estem en un moment d’incertesa…no sabem si hi haurà prorroga o no… no et puc dir la xifra per què no la tenim tancada. Ara bé el Pla Director si que ha de tenir l’escenari econòmic, però anirà al Parlament i es decidirà…
A veure…els actuals eren de…
14’8 milions la cooperació de tot el govern i de 6,4 de l’ACCD
I aquest any es preveu mantenir-los o augmentar-los?
Aquest any es preveu augmentar-los lleugerament.
Si que és veritat que fins ara en els últims 3 anys els pressupostos de l’Agencia estaven compromesos, perquè s’havien fet pressupostos plurianuals del 2010 i per tant s’havia de complir amb aquests compromisos. Aquest any que ve serà el primer any sense compromisos previs i la voluntat del govern és d’augmentar lleugerament -accentua Marta Macias el lleugerement- aquest pressupost, podent disposar d’alguns diners per fer convocatòries.
De totes maneres el punt d’inflexió, pressupostàriament parlant, no l’aconseguirem aquest any que ve. Si que aconseguirem un canvi en la cooperació si s’aprova aquest Pla Director, que encara ha de passar pel Govern i posteriorment pel Parlament. Però, entenem que la cooperació a Catalunya farà un canvi conceptual molt important perquè mai el gènere havia estat posat de la manera com aquest Pla el defensa i te la intenció de treballar-hi.
A nivell pressupostari, espero que durant els 4 anys que dura el Pla, es puguin anar incrementant i s’arribi a un punt d’inflexió a nivell pressupostari.
Doncs parlem ara de L’Equip, i d’altres actors de la cooperació
Si però… dins del tema de les eines deixa’m parlar del Pla Director, d’on surt una eina d’implementació que serien els clústers de cooperació que -hem de veure si tenim els pressupostos- però va més allà d’una suma d’esforços. El que es vol és que diferents actors de la cooperació, governs locals, governs regionals, entitats… actuïn per l’exercici d’un drets determinsts i cadascu d’ells pugui aportar el valor afegit que té i desenvolupar d’una manera més amplia el dret a l’educació, per exemple.
Actors institucionals i sectorials per temàtica…
Sí, en principi dèiem que fossin territorials, situats en un territori, amb un ampli ventall de socis i actors de la cooperació, que cada un pugues treballar sobre una línia determinada de l’exercici d’aquell dret i així aconseguim un objectiu diferent que si haguéssim treballat de manera separada o poc coordinada. Per tant va més enllà d’una suma d’esforços o coordinació, es tracta de complementar l’exercici d’aquell dret. Per exemple, si parlem del dret a la salut, hi haurà: una part d’apoderament, una de sensibilització, una de dret a l’educació, de l’accessibilitat, de la participació… i això a vegades poques organitzacions soles no ho poden fer, però la suma de diferents actors ho pot aconseguir.
Amb quin equip compteu?
L’Equip de l’Agencia és un equip molt capacitat amb molt experiència. També hem fet un nou organigrama i ens hem repartit les tasques per Drets, ja que fins ara les i els tècnics estaven repartits per ubicació geogràfica, també hi havia relacions institucionals, etc.
El que hem fet es un organigrama segons els Drets: Cooperació d’Origen, que és la incidència, l’educació pel desenvolupament, i les relacions multilaterals i després la cooperació de Drets.
També hem reobert la unitat de gènere, que està dins de la cooperació Drets, la unitat d’estudis polítics, i els representants de països coordinats amb la cooperació amb Drets que tenim ara a Colòmbia i Moçambic.
També tenim l’àrea de coherència externa i interna per fer que les politiques siguin coherents en fora i cap a dintre.
Es necessita donar a conèixer l’organigrama perquè a vegades es visibilitza, en aquest cas, a la directora general però llavors ja se salta a les entitats, ONG sense conèixer l’equip actual.
Es un equip jove, amb molta implicació i amb moltes ganes de fer coses, però… hem de tornar de totes maneres a despertar la cooperació pel desenvolupament, a ser molt més pro-actius, a engrescar les entitats, a millorar com comuniquem el que s’ha fet i el que s’està fent. L’Agència ha de tenir un paper molt més dinamitzador.
Quins altres Projectes interessants podria explicar, a banda del Pla Director i de la cooperació a Moçambic? que ja n’hem parlat abastament a La Independent …
Tenim diferents línies. Volem tractar aquest any la dels conflictes de llarga durada, que són especialment traumàtics, que tendim a oblidar-los i que fins i tot ja no tenen ni impacte al mitjans de comunicació. Especialment a l’Africà subsahariana: el de Sud Sudan, República Democràtica del Congo i de la República Centroafricana.
Entenc que la visió de gènere d’aquests conflictes inclouria el treball pel desenvolupament de la Resolució 13.25 de l’ONU, amb l’apoderament i incorporació de les dones a fi que siguin protagonistes de les mediacions i resolucions dels conflictes, en la justícia i en la reparació.
Exacte, si sí! De denuncia de la violència contra les dones, els abusos sexuals com a arma de guerra, però sobretot del reforçament i l’apoderament de les dones. Hi ha una part molt important dins el Pla Director que és la participació de les Dones en el Procés de Pau des del començament, no només com a víctimes sinó com a part implicada des del primer moment.
La intenció es obrir aquesta línia d’una manera immediata en els properes setmanes o mesos. I ja fer el doble enfocament de DDHH i gènere.
L’altra línia seria en tema de coherència interna però, sobretot en resistències tècniques. Estem treballant amb diferents departaments del govern per treballar en sinergia amb el que s’està fent com a país i el que es podria resoldre en situacions especifiques en països del Sud…Un d’aquest exemples seria el treball amb Senegal sobre la MGF, on està prohibida i en canvi continua essent una pràctica de costum. Com ara mateix els companys de l’Agència que han estat al Congrés a Senegal per veure com aprofitar l’exemple de Catalunya -que es exemplar en protocol- i com es pot aplicar a Konta, a la regió de Tambacounda al Senegal. Estem fent convenis.
Entenc que són des d’un punt de vista multidisciplinari: mèdic, educació, seguretat, justícia..
Sí …sí, es aquesta visió multidisciplinària i multidimensional que té la cooperació basada en els Drets Humans, però sobre tot amb els criteris de participació, acceptabilitat, accessibilitat i qualitat.
És una mica el que recollíem abans amb els clústers, a partir de tota la sensibilització que hi ha hagut al voltant.
Comunicació, coneixement i transparència de la cooperació catalana
Teniu previstes campanyes de difusió als mitjans de comunicació?
Ara estem en el moment del Pla Director, que es desenvolupa en un pla anual, que és el que ens hauria de dir ara com hem de desenvolupar les línies mestres del 2015. Esperem que tot vagi de presa i que puguem desenvolupar-ho tot paral·lelament.
Jo soc de les que opino que hem de comunicar i explicar tot el que fem, no només des del punt de vista de la transparència, de rendició de comptes, sinó també perquè la societat catalana se senti orgullosa d’allò que la cooperació catalana esta fent, ja que porta molt anys fent projectes magnífics que estan ajudant a que es compleixin els DH i potser no hem sabut explicar-ho correctament.
Aquesta serà una de les línies del propers anys. Hem de posar en valor tot allò que la cooperació catalana està fent. També hem d’explicar el retorn, el retorn de la tasca que estem fent en els països del Sud. Ara ho hem començat a fer amb el treball a Guatemala, amb el suport que la cooperació catalana ha donat a l’arxiu històric a fi de recuperar la memòria i conèixer la veritat del que realment va passar, participant així en el procés de reparació a les víctimes, de justícia i de reconciliació. Per això varem convidar fa uns mesos al Director de l’Arxiu, Gustavo Meoño…Semblant és el cas de Colòmbia.
Però és relativament nova aquesta intenció. Ara per ara és una feina que estem fent bàsicament des d’aquí – i assenyala els despatxos de la seva Direcció General-, buscant l’oportunitat de recuperar aquestes històries i donant-les a conèixer. És una tasca però que haurem de fer conjuntament amb les organitzacions.
Per acabar, és gairebé una pregunta inevitable en el moment actual del procés català: com esteu participant o no en el Dret a Decidir i personalment com està visquent aquesta etapa en el Govern?
Son dues oportunitats les que estic visquent a nivell personal. Una és la de ser Directora de Cooperació del Govern de la Generalitat, és una satisfacció poder fer des del Govern allò que sempre has pensat que s’havia de fer en la cooperació. I l’altra es estar en el Govern en aquest moment de transició del nostre procés.
Ho estic visquent amb molta il·lusió, confiant molt amb el President que està liderant tot el procés d’una manera molt ferma, de manera que no en suposi als catalans un problema sinó tot al contrari, sinó posant solucions per arribar a un bon fi, que no és fàcil. De fet estic molt orgullosa de tots els partits pel Dret a Decidir, pel seu consens malgrat totes les dificultats. Jo hi confio.
I sobre el lideratge de la societat civil per part de Carme Forcadell i Muriel Casals?
Em sembla estupendo! les admiro molt! Són dues dones que estan liderant aquest procés amb totes les dificultats que té, amb molta coherència, molta elegància, amb un discurs molt ben estructurat, i sempre amb una calma, una confiança que potser ens fa tenir a tots i totes un ritme de molta solidesa i respectabilitat respecte a l’altre, gracies als missatges que elles ens donen…
És la feminització de la política?
Exacte!. Crec que hem tingut moltíssima sort amb aquestes dones que estan liderant aquest procés, perquè també ens han donat una lliçó de compartir lideratges sense enfrontaments. No es fàcil no! que vulguis cedir el teu protagonisme a favor d’un a altra entitat o a favor d’una altra persona. Per tant han donat un exemple que els lideratges poden ser compartits, que no es roba protagonisme una a l’altra, sinó que es pot treballar amb protagonismes intactes i amb lideratges importants i que compartint se suma i no es resta.
Articles relacionats:
Marta Macias: “Cooperació amb un sol enfocament: Drets Humans i Gènere”(I)
Nou Pla director de cooperació al desenvolupament 2015- 2018
Cooperació Catalunya – Guatemala
