Des de 2010, 44 dones entre defensores, activistes i periodistes han estat assassinades a Mèxic, el cas més recent va ser el de Miriam Rodríguez, que va ser tirotejada al seu domicili a l’estat de Tamaulipas el passat 10 de maig.
Aquesta situació ha generat diverses reaccions per part de la societat civil i instàncies internacionals davant la situació d’inseguretat i impunitat que es viu a Mèxic, davant la ineficiència de l’Estat per garantir la seguretat dels que protesten per la violació dels drets humans, que es tracta principalment de dones, familiars o activistes, i algunes periodistes.
Des d’ octubre de 2016 hi ha 29.903 persones desaparegudes
Però a més, elles, les mares, esposes, filles, amigues que cerquen justícia per llurs familiars desapareguts o assassinats tenen por de córrer la mateixa sort de Miriam i de Marisela, entre tantes altres.
Assassinat de dones defensores i periodistes en augment
Almenys 44 dones defensores de drets humans i periodistes han estat assassinades des de 2010 segons el monitoratge de la Xarxa Nacional de Defensores de Drets Humans a Mèxic.
Aquesta organització assenyala que Chihuahua és l’estat amb major nombre d’agressions registrades en contra de les dones defensores i periodistes, ja que només el 2010 van assassinar a Josefina Reyes, Marisela Escobedo, Maria Isabel Cordero Martínez, Maria Magdalena Reis i Luisa Ornelas. El 2011 va ser assassinada Susana Chávez, que va participar del moviment per l’aparició amb vida de les dones desaparegudes a Ciudad Juárez i en contra del feminicidi que assota encara la frontera. Al març de 2017, va ser assassinada en aquest mateix estat, la periodista Miroslava Breach, i Patricia Mayorga va haver d’asilarse als Estats Units.
L’estat de Guerrero és un altre en el qual les activistes, periodistes i comunicadores són assassinades de manera sistemàtica, assenyala l’informe. Hi van ser assassinades: Maria Elvira Hernández Galeana, el 2010; Isabel Ayala Nava i Reyna Ayala Nava el 2011; Juventina Vila Mojica i Fabiola Osorio Bernáldez el 2012; Rocío Mesino i Ana Lilia Gatica el 2013; i Norma Angélica Bruno Román el 2015.
“Els altres estats on les xifres d’assassinades són altes i s’incrementen són: Oaxaca, Sinaloa, Michoacán, Pobla, Veracruz, Hidalgo,Nuevo León, Tamaulipas, l’estat de Mèxic i la Ciutat de Mèxic”, assenyala l’informe.
Les mares assassinades
Marisela Escobedo va ser assassinada a la ciutat de Chihuahua el 16 de desembre de 2010 a les portes del Palacio de Gobierno, després de fer una plantada per exigir justícia per el feminicidi de la seva filla Rubí, ocorregut el 2008. Un home intentà disparar-li, Marisela va córrer cap al Palacio de Gobierno però els guàrdies no li van obrir la porta i va ser assassinada. Marisela va buscar justícia per a la seva filla Rubí que va ser assassinada per la seva parella Sergio Rafael Barraza Bocanegra. Al principi l’agressor va ser absolt però després es va revocar aquesta sentència absolutòria i Barraza va ser condemnat a 50 anys de presó. No obstant això ell segueix en llibertat. Abans de l’assassinat de Marisela i derivat d’una sèrie d’amenaces en contra seva i de l’opacitat en la investigació de l’assassinat de la seva filla, la CNDH va emetre la recomanació 44/2013 contra el governador de Chihuahua, César Duarte.
Sandra Luz Hernández va ser assassinada a Sinaloa el 12 de maig de 2014. Un home, Jesús Fernando Valenzuela Rodríguez li va disparar 15 vegades i un any més tard va ser absolt pel Poder Judicial de l’Estat. Ella va buscar durant dos anys al seu fill, Edgar García, que va ser raptat i desaparegut per una cèl·lula del Càrtel de Sinaloa. Ell treballava a la Procuradoria General de Justícia de Sinaloa com office boy del procurador Marco Antonio Higura Gómez. Ni en el cas de la seva mort ni en el de la desaparició d’Edgar s’ha fet justícia.
Cornelia San Juan Guevara Guerrero, va ser assassinada a l’Estat de Mèxic el 15 de gener de 2016. Buscava al seu fill Oswaldo Espejel Guevara des del 2012, quan va ser segrestat del seu domicili a Santa Maria Ajoloapan, Estat de Mèxic. Les autoritats van aconseguir capturar l’assassí de Cornelia, del seu fill Oswaldo no se’n va saber res.
Emma Gabriela Molina Canto va ser assassinada el 27 de març de 2017. Ella va lluitar per recuperar als seus tres fills, que el 2012 van ser segrestats pel seu pare, un priista acusat de corrupció a Tabasco, de nom Alberto Medina Sonda. Dos homes la van abordar a la porta de casa seva i la van degollar. Ara la seva mare, l’àvia Ligia Canto Lugo, ha començat un llarg camí per exigir justícia.
Miriam Rodríguez Martínez va ser assassinada a trets a casa seva el passat 10 de maig. Miriam va lluitar per trobar la seva filla Karen Alejandra, desapareguda el 2012 i va aconseguir trobar les restes de la seva filla en una fossa comuna i que empresonessin als seus assassins. Va ser fundadora del Col·lectiu Desaparegudes de Tamaulipas.
Les mares continuen buscant malgrat la por
La CNDH va reportar en l’informe especial de Persones desaparegudes i fosses clandestines a Mèxic que des d’octubre de 2016 hi ha 29.903 persones desaparegudes. En aquest mateix període s’han localitzat oficialment a Mèxic 855 fosses clandestines. D’aquestes s’han inhumat 1.548 cadàvers. El 82 per cent dels casos de desaparicions es concentren en 11 estats, dels quals destaquen: Tamaulipas com l’estat amb major nombre amb 5.563 casos, el segueixen l’Estat de Mèxic amb 2.984 casos.
Recentment el New York Times va publicar una entrevista amb integrants del Colectivo Solecito, un grup de dones que han trobat i ajudat a exhumar 263 cossos en una fossa situada a Veracruz, que asseguren -que cada nit abans de dormir- en un grup de WhatsApp escriuen el nom de cadascun dels seus familiars desapareguts i al final “ell/ella viu i tots /totes viuen”. Elles seguiran endavant fins trobar-los.
El món alça la veu després del recent assassinat de Mirian Rodríguez, la Unió Europea (UE) va condemnar l’assassinat al més alt nivell. En un pronunciament, la portaveu de l’Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, va declarar que aquest fet se suma a una preocupant tendència d’assassinats recents i ha dit que “cal garantir investigacions expedites, exhaustives i independents sobre aquests homicidis per portar els autors davant la justícia.
Les autoritats també han de garantir que s’hagin adoptat totes les mesures preventives necessàries per assegurar una protecció eficaç per als defensors dels drets humans i els periodistes”. Amnistia Internacional (AI) i l’Oficina a Mèxic de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides (ONU -DH) també es van pronunciar i ambdues organitzacions van exigir es seu aclariment urgentment. ONU-DH va recordar al govern mexicà que té la responsabilitat de garantir que “totes les víctimes i les seves famílies siguin eficaçment protegides contra qualsevol acte d’agressió, i més per als que han sol·licitat a l’Estat el compliment d’aquest deure”, i ha assenyalat que Tamaulipas és l’estat amb major nombre de persones desaparegudes al país.
