El dilluns 24 d’octubre es va presentar el Manual de Legislació contra la discriminació Europea, fet en col·laboració entre el Tribunal Europeu de Drets Humans i l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
A la inauguració es va comptar amb la presència de Francina Vila, Regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Miguel Ángel Gimeno, President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Jaume Saura president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
Al Panell d’experts hi havia Luis María Lopez Guerra, Jutge del Tribunal Europeu dels Drets Humans, i per presentant el manual Maria Amor Estébanez, representant de l’Agència Europea de Drets Fonamentals. Per acabar l’acte va parlar de la situació de la discriminació a Catalunya el Fiscal Especial per delictes d’odi i discriminació a Catalunya, Miguel Ángel Aguilar.
La independent volia conèixer més sobre el avenços de l’Agència Europea de Drets Fonamentals sobre el tema de gènere i va preguntar a Maria Amor Estébanez, que ens va comentar la creació d’un estudi pilot en curs sobre la violència de gènere: “Aquesta agència ara mateix està dissenyant una enquesta realitzada a través de la Unió Europea, en els diferents Estats membres de la Unió, respecte a les situacions de violència contra la dona i amb això s’espera reflectir les visions de persones adultes sobre les experiències de violència experimentades durant els períodes recents en llurs vides i també sobre experiències prèvies, quan s’és menor d’edat.És un estudi que s’està desenvolupant en la fase pilot que ja ha començat, després s’executarà la gran enquesta “.
Maria Amor Estébanez a la conferència va comentar que el Manual assenyala entre altres temes “els tipus de situacions reconegudes com a discriminació”. Luis María Lopez Guerra va assenyalar que “el dret a la igualtat suposa una protecció a determinats sectors”, també va dir que la crisi afecta sectors socials més vulnerables.
El fiscal Miguel Ángel Aguilar, va assenyalar que hi ha poques denúncies que es realitzen a les institucions judicials sobre el tema de la discriminació i per això cal donar a conèixer els drets a les persones que puguin ser afectades. També va comentar que segons les estadístiques hi ha diversos motius pels quals les persones no denuncien, entre els motius: la desconfiança a les institucions, les persones estrangeres perquè tenen por de ser expulsats per la policia, la por a revelar la intimitat o el desconeixement dels drets. També el fiscal va presentar resultats estadístics de diverses enquestes que posaven en evidència que la discriminació segueix sent un tema que no s’està denunciant.
El Manual
La traducció de l’anglès al Català del Manual de la legislació europea contra la discriminació, auspiciat per la Regidoria de la Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, sorgeix com un instrument didàctic, constructiu i interessant de consulta a l’abast d’entitats públiques, professionals del dret i la ciutadania en general.
El Manual unifica principis aplicables en cada ordenament jurídic de la Unió Europea, i estableix una obligació jurídicament vinculant als 27 estats membres sobre procediments de protecció contra la discriminació. Pel seu caràcter vinculant insta jutges i fiscals a aplicar les mesures previstes en el conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals o Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
Igualment exigeix als estats membres procediments judicials i/o administratius per garantir una protecció judicial efectiva a les persones afectades. Fins i tot estableix, que quan les parts afectades en sol·licitin per discriminació, en matèria d’aplicabilitat són les i els administradors de justícia qui ha de determinar la normativa ajustable als fets que es plantegen, tenint en compte els terminis de prescripció de la seva jurisdicció.
Anota a més, que tant els ens públics com els apoderats dels demandants, abans de donar aplicació o sol·licitar les mesures de protecció contra la discriminació, han de determinar clarament l’òrgan jurisdiccional que gestionarà el cas. D’altra banda, la càrrega inicial de la prova correspon al reclamant.
Els destinataris de protecció de la legislació europea contra la discriminació són tots els ciutadans que estan sota la jurisdicció de la Unió Europea, siguin o no ciutadans d’aquest estat i es troben en àrees situades sota el seu control. No obstant això, l’àmbit d’aplicació pot ser limitat quan es refereix a la discriminació per raó de la nacionalitat que regula la directiva europea i està relacionada amb la lliure circulació de ciutadans dels estats membres en què s’exclou expressament a ciutadans de països que no pertanyen a la comunitat.
Pel que fa a la no discriminació de la UE, les característiques es refereixen expressament al sexe, l’edat, les creences religioses, les condicions de discapacitat, entre altres. Segons ho estableix el CEDH, les característiques de la discriminació són obertes i poden identificar-se. No obstant això i com a colofó, cal destacar que es subratlla el principi d’igualtat entre homes i dones únicament pel que fa al principi d’igualtat de retribució.
Crítiques i Preguntes del públic assistent a l’acte:
Al final de l’acte també es van fer diverses preguntes individuals i de part de diverses associacions i organitzacions. Una de les persones, Hugo Colacho Ramirez president de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV) va preguntar concretament sobre la situació de la immigració i La Independent, després, li va demanar a ell la seva opinió sobre l’acte. I va respondre: “Molt bones intencions, però els fets demostren tot el contrari, que els immigrants seguim sent tractats com a mà d’ obra barata, no com a éssers humans, la nostra permanència aquí a Espanya, a Europa, està condicionada al fet que tinguem treball. Si no tenim feina no podem renovar els nostres permisos de residència i treball, podem ser capturats per la policia nacional, una policia que és als locutoris, a les sortides de Renfe, per agafar immigrants i demanar-los documentació en funció dels sus trets, el color de pell, l’accent, per després portar-los als centres d’internament i ser expulsats als països d’origen. Jo crec que Europa ha perdut la memòria, i que les institucions van molt més enrere de les realitats social i política que estem vivint”.
