Un èxit de l’esport català
Existeix un esport més català que l’hoquei sobre patins? És possible que existeixi però la veritat és que costa imaginar. Només cal veure les seleccions espanyoles, en algunes convocatòries gairebé la totalitat de la plantilla és catalana. No cal entrar en debats polítics però hauriem de preguntar-nos què ofereix Catalunya als i a les esportistes i què és el que ofereixen algunes comunitats.
El cas és que tenim la sort de tenir a les millors esportistes aquí a “casa”. Serà perquè des de 1915 es tracta d’un esport que es jugava a Barcelona, i tretze anys més tard es va crear la Federació Catalana. Només cal recordar que la Federació Espanyola es va crear al 1946, divuit anys més tard que la catalana, així que en certa forma, és un esport que es va iniciar aquí.
I aquí s’ha quedat ja que per exemple, dels tretze equips que competeixen a la lliga femenina, deu són catalans… impressionant. Sens dubte, aquesta aclaparadora superioritat numèrica pel que fa a jugadores i jugadors de Catalunya va tenir el seu premi quan la Confederació Sud-americana de patinatge va nomenar a la Federació Catalana de Patinatge com a membre adherit. Els resultats van arribar d’hora: a la Copa Amèrica disputada l’any passat, la selecció catalana masculina va aconseguir la medalla d’or mentre que la femenina, es va alçar amb la plata.
A més, es tracta d’una Federació que està en constant evolució. Des de la creació de nous clubs com el Club Patí Independent Sagrera, fins a l’adaptació d’un equip d’hoquei patins que integra a jugadors i jugadores amb lesions medul·lars i cerebrals al CP Voltregà.
I per descomptat, també es creen i desenvolupen trofeus, premis i competicions com per exemple, la “II Copa Generalitat Sènior Masculina” en la qual la selecció catalana femenina sub 16 va disputar un partit amistós aquest diumenge. Sens dubte, es tracta de propostes que aconsegueixen que aquest esport creixi dia a dia a Catalunya creant més afició entre la població.
Ara solament queda afermar encara més la competició femenina i és que, a diferència de la masculina, té molts menys anys de vida. Podríem començar a explicar-la des dels anys 80 a excepció d’un partit jugat al 1940 per un equip barceloní a Portugal, a partir d’aquí, no hi ha registres.
Però del que ningú dubta, és que Catalunya promou constantment la pràctica de l’hoquei patins, per això, a dia d’avui, no hi ha cap discussió sobre la qualitat de les i dels esportistes de Catalunya.
