*Article publicat el 6 de setembre a Dones en Xarxa
La progressiva externalització del serveis a l’empresa privada mitjançant el procediment de la licitació juntament amb el fre de la contractació pública té com a resultat la precarització del mercat de treball en el rang del gènere. Principalment perquè la privatització més o menys encoberta que comporta aquesta política afecta sobretot als sectors més feminitzats, que són serveis i subministres.
Efectivament, segons les dades que recull i analitza l’informe Una nova exclusió de l’espai públic elaborat per la Fundació Maria Aurèlia Capmany, arriba a la conclusió de que “estem davant la perversió de la naturalesa del servei públic amb contínues externalitzacions.
La naturalesa de l’externalitzacio no és desenvolupar el sector públic, estem assistint a una privatitzacio encoberta.”Bàsicament perquè, tal i com es mostren als gràfics, els sectors en els que augmenta la contractació pública són els serveis (amb 61 milions d’euros) i el dels subministres amb 71.760.321 milions d’euros pel que fa al que portem d’any, i que es correspon precisament amb la limitació de les noves contractacions, regulada per la lleique impossibilita la creació d’ocupació pública al llarg de 2012 i en el Pla Pressupostari 2013-2014 pel qual es congelen les ofertes d’ocupació pública fins al 2015; tot en nom de la correcció del dèficit públic.
És a dir, recursos que es detrauen de la funció pública i passen a mans privades amb el desgast de drets laborals que això comporta i que afecta fonamentalment al dret a la conciliació laboral, que esdevé poc més que una utopia a l’empresa privada.
“La possibilitat d’obrir el meló dels acomiadaments per causes econòmiques al sector públic perjudica a tothom però especialment a les dones”, apunta Aida Ruiz, directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, principalment perquè són majoritàries en el sector públic i perquè, tal i com apunta ella, “com a mínim resulta sospitós que s’eixugui el deute a través de l’externalització dels serveis.
Perquè si les dones resistien al mercat laboral és per la feminització de les ocupacions i activitats productives, que segons l’informe es centren en sanitat, activitats del lleure, educació, serveis social i neteja.
Aquesta tendència, però no és nova, sinó que arrenca d’un model que s’implanta a la Unió Europea que es va iniciar al 1996, mitjançant el qual es persegueix la màxima de salvaguardar la lliure competència i es desmunta l’engranatge que sosté el sector públic, demonitzat per molts sectors fins fa dos dies. I que té el punt d’inflexió al 2007, any en el que l’informe data l’inici de la crisi actual i que en un primer període s’apuntala fins al 2009 en el que les dones resisteixen en el mercat laboral.
A partir del 2009, “la igualtat comença a ensorrar-se, des de la incorporació de les dones al mercat de treball”, degut, precisament a que el sector públic és un dels principals promotors de consecució de la igualtat. Amb les retallades de serveis públics i de l’estat del benestar la situació d’equilibri i justícia laboral es posen en perill, i encara ens distancien més de les xifres europees.
En definitiva, les dures mesures de l’administració de drenatge de l’economia que es concreten en retallades i en manca de serveis públics es tradueix en una veritable expulsió de les dones del mercat de treball.
