Per Redacció SemMéxico
El proper any 700 milions de persones es trobaran en risc de desplaçament. Cap a l’any 2040 un nen o nena de cada quatre viurà en àrees amb escassetat extrema d’aigua.
El nombre i la durada de les sequeres han augmentat un 29 per cent des de començament de segle i, per això, l’any que ve 700 milions de persones estaran en risc de desplaçament, ha advertit un estudi de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD).
“Tots els fets i xifres apunten en la mateixa direcció: una trajectòria ascendent en la durada de les sequeres i la gravetat dels seus impactes”, va dir el secretari executiu de la CNULD, Ibrahim Thiaw, en presentar l’estudi a la 15 Conferència de les Parts (COP15) de la Convenció, en aquesta ciutat ivoriana.
Entre els fets i xifres a què al·ludeix Thiaw destaca que els imprevistos meteorològics, climàtics i hídrics esdevinguts entre 1970 i 2019 van provocar el 50% dels desastres i el 45% de les morts relacionades amb aquestes causes, sobretot als països en desenvolupament.
De les catàstrofes naturals, el 15% corresponen a sequeres, que van matar a milions de vides al llarg del segle XX i unes 650 mil en el període entre 1970 i 2019.
Les sequeres afecten una mitjana anual de 15 per cent de la superfície terrestre i van produir pèrdues econòmiques estimades en 124 mil milions de dòlars entre 1998 i 2017.
Més de 2.300 milions de persones afronten una situació d’estrès hídric (demanda d’aigua superior a la quantitat disponible per un període determinat o ús restringit per la baixa qualitat) i 160 milions de nens estan exposats a sequeres greus i prolongades.
Per a la CNULD “la humanitat es troba en una cruïlla pel que fa a la gestió de la sequera, i necessita accelerar-ne la reducció urgentment, utilitzant totes les eines disponibles”.
De no actuar immediatament creixerà el risc de desplaçament de grups humans, cap a l’any 2040 un de cada quatre nens viurà en àrees amb escassetat extrema d’aigua i per al 2050 les sequeres poden afectar més de les tres quartes parts de la població mundial .
Ales hores les persones que viuran amb escassetat d’aigua durant almenys un mes cada any ja no seran 3.600 milions com actualment, sinó 4.800 i 5.700 milions.
El continent més afectat per les sequeres és Àfrica, amb més de 300 esdeveniments registrats en els darrers cent anys, cosa que representa 44 per cent del total mundial.
Però el problema arriba a totes les regions, a Àsia hi va haver el major nombre de persones afectades durant un segle, el 17 per cent del la població de la Unió Europea está afectada actualment, i les pèrdues de collites i altres danys deguts a les sequeres als Estats units es xifren en 249 mil milions de dòlars en els darrers 40 anys.
A Amèrica Llatina i el Carib es van veure greument afectades 17 milions de persones per severes sequeres entre els anys 2000 i 2019, encapçalant la llista Guatemala, Haití, Paraguai, Hondures i El Salvador.
També es mostren casos com el de Mèxic, el 85% del territori del qual va patir sequeres l’any passat, amb dessecament de llacs i reservoris, i la capital dels quals va experimentar la pitjor sequera en 30 anys.
L’informe demana assolir un compromís d’àmbit mundial en preparació i resiliència davant la sequera a totes les regions “que no només afecta les societats sinó també els sistemes ecològics dels quals depèn la supervivència de tota la vida, inclosa la de la nostra pròpia espècie “, segons va subratllar Thiaw.
Com a possible solució es planteja la recuperació de la terra, que tracta molts dels factors causants de l’alteració dels cicles de l’aigua i de la pèrdua de fertilitat del sòl. Hem d’imitar la naturalesa sempre que sigui possible, creant sistemes ecològics eficaços”, va afegir el responsable.
L’informe assenyala que 128 països –dels 196 que fan part de la CNULD– ja van expressar la seva voluntat d’assolir o superar la neutralitat de la degradació de les terres, situació en què la quantitat i qualitat dels recursos de terres necessaris per sustentar els seus funcions i serveis es mantenen estables o augmenten.
