Escrit per Liriams Gordillo. SemLac
Georgina Herrera va publicar el seu primer poemari, titulat GH, amb l’editorial El Puente el 1962. Va treballar per a la ràdio i la televisió cubanes durant més de 40 anys.
A l’escriptora cubana Georgina Herrera (1936-2021) se li reconeixen múltiples facetes; per a diferents generacions ella va ser una poeta autèntica, activista, dona lliure, amiga, aliada, cimarrona irreverent, ancestra i mestra.
El 23 d’abril passat, poetes, investigadores i activistes van compartir visions i anècdotes relacionades amb Yoya, com li deien afectuosament. El motiu: la celebració del seu 88è aniversari.
Va voler la vida que Herrera nasqués el 23 d’abril del 1936 a Jovellanos, província de Matanzas, a 168 quilòmetres de l’Havana. El seu onomàstic coincideix amb el Dia Mundial de la Llengua Espanyola i, per això, la Casa de la Poesia, a l’Havana Vella, i el projecte Llibreria Ireti van organitzar una rememoració, com a part de les activitats pel Dia Mundial de la Llengua Espanyola.
«Amb aquest homenatge a Georgina, fem la llengua espanyola, cubana i criolla», va dir a la trobada Sinecio Verdecia Díaz, poeta i director de la institució cultural.
El programa va incloure lectura dels seus poemes, la projecció del documental Cimarrronejant amb Georgina Herrera (2011), de Juanamaría Cordones Cook, i el panell «Les diferents Georginas».
No és casual que des de la Llibreria Ireti es convoqués a la rememoració d’Herrera. El projecte té com a missió reunir literatura afrocentrada, atresorar, protegir i divulgar el patrimoni literari negre a Cuba.
Katiuska Govin Zambrana, impulsora de la iniciativa, reconeix a Georgina Herrera una d’aquelles figures essencials de la cultura afrocubana. Per això, va convidar el conversatori a diferents generacions d’escriptores i la reconeguda investigadora i afrofeminista Daysi Rubiera.
Rubiera va obrir el panell recordant la protagonista del seu llibre Copejant la memòria: testimoni d’una poeta cubana afrodescendent. Georgina Herrera, publicat el 2005 per Ediciones Unión.
Va rememorar amb afecte qui a més fos la seva amiga, “la dona valenta, decidida, transgressora, guerrera, batalladora”, que va dedicar bona porció de la seva obra a recuperar part de la història obviada pel sistema racista i classista.
“Va tenir un gran sentit de la llibertat, i per això va pagar un alt preu per poder ser una dona lliure. Va ser honesta, amb veritable sentit de l’amistat, del compromís, sobretot del que va tenir amb ella mateixa, per la qual cosa mai no es va voler assemblar a ningú”, va dir Rubiera.
Van acompanyar l’estudiosa cubana, les poetes Soleida Ríos, Andrea García Molina, Afibola Sifunola Umoja i Analaura Abreu Alfonso.
Homenatge a Georgina Herrera. Participants al panell «Les diferents Georginas» van aportar mirades diverses i commovedores sobre la poeta cubana. D’esquerra a dreta: Katiuska Govin Zambrana, Soleida Ríos, Afibola Sifunola Umoja, Daysi Rubiera, Analaura Abreu Alfonso i Andrea García Molina.
Soleida Ríos va reconèixer que troba la seva mare als poemes de Georgina. La bondat i la dolçor, barrejada amb un esperit fort i una certa duresa, són característiques de l’escriptora que la remeten a les ancestres.
Reconeguda com una forta veu de la poesia antillana contemporània, Herrera va ser una persona molt estimada pels qui la van conèixer o han gaudit de la seva obra.
Andrea García Molina va afegir, commoguda, que la seva poesia “significa una veu vinguda abans, arribada des de lluny”, que té a veure amb una espiritualitat compartida i que porta un altre llenguatge. Una obra que restableix trajectes i ponts al passat, fallts per la discriminació i l’oblit.
“Res com la seva poètica per reunificar-me amb la meva anterioritat, amb la meva memòria antiga i astral. Per mi la seva obra té un líric cimarronatge, dissenyat sobre una plataforma d’un pensament profund i un vast imaginari”, va concloure García Molina.
A més de la poesia, Herrera va ser una professional dels mitjans i va treballar a la ràdio, la televisió i el cinema. Va formar part de MAGIN, un col·lectiu de dones comunicadores que a la dècada dels 90 del segle XX va impulsar l’anàlisi de la comunicació des d’una mirada de gènere i feminista.
La seva veu lírica va trencar amb la revictimització, els tabús i els estereotips sexuals. Començant el segle XXI, va protagonitzar l’impuls de la lluita afrofeminista a Cuba, juntament amb altres activistes i intel·lectuals d’experiència i joves. El 2011 va formar part del Grup Afrocubanes i avui se la reconeix com una mestra imprescindible en l’activisme afrofeminista.
La jove poeta Analaura Abreu Alfonso va lamentar no haver-la conegut personalment i va destacar les seves contribucions en el reconeixement de la seva identitat com a dona negra i poder anomenar-se així, des de la poesia.
Afibola Sifunola, artista i activista afroquejar, va parlar de qui fos la seva mentora i mestra. Va celebrar la sinceritat, la irreverència, la capacitat d’aprendre i desaprendre, la jovialitat i també la defensa de l’alegria.
“La vida de les persones negres i afrodescendents, i especialment de les dones, no és només una vida de dolor. De vegades quan ens miren des de fora només ens volen victimitzar i posar en aquest lloc de dolents. Però també hi ha un espai que ens hem lluitat, que és un lloc de plaer, de joia i de compartir”, va opinar Sifunola.
Com a regals per a totes les dimensions de Georgina Herrera, les convidades van llistar presents diversos: companyia, versos, bones converses, whisky i continuar amb la lluita antiracista, juntament amb les noves generacions.
“Malgrat totes les amargues experiències viscudes, mai no va deixar de cantar a la quotidianitat, a la gent, a les coses i a tot allò que l’envoltava com un clam de reafirmació de la vida mateixa. Descansa en pau, amiga, que les i els qui continuem la teva lluita no l’abandonarem mai”, va concloure Daysi Rubiera.
Fotos portada: SEMlac Cuba
