Diagnòstic de les bretxes en el context europeu
La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona estan decidides a corresponsabilitzar-se i treballar conjuntament per enfrontar la desigualtat salarial de les dones a l’Administració pública i animar també a les empreses per aconseguir una retribució equitativa entre homes i dones.
Així ho van fer palès les representants d’aquestes tres institucions en la Jornada ‘Igualdat salarial. Els ‘quids i la qüestió’ del dia 3 de novembre a Barcelona. La data va ser escollida a propòsit, com a símbol de la bretxa salarial entre homes i dones. És a partir d’aquest dia quan les dones catalanes ja treballen gratis fins a final d’any, si es compara el seu sou amb el que cobren els homes. Són gairebé dos mesos de diferència, o un 20% en el preu de les hores, que augmenta a un 25% si es calcula respecte al salari total.
Les franceses, han protestat aquest dilluns 7 de novembre a les 16h 34m, inspirades en les accions prèvies de les islandeses, que van deixar de treballar el passat 24 d’octubre a les 14h 38m per visibilitzar la seva diferència salarial, tot i ser el primer país qualificat com a pioner en la reducció de la bretxa de gènere al Global Gender Gap de 2016.
Fàtima Llambrich i Núñez periodista de TV3 va conduir la llarga sessió, que va tenir ponents i expertes que van exposar el context europeu, social i sindical, recollit en aquest primer article. Durant tota la sessió Blanca Tulleuda, va realizar, de mica en mica i segons expresaven les expertes, dos dibuixos murals amb les propostes o les bones pràctiques exposades.
Blanca Tulleuda, la grafista que recollia les idees de tothom en un gran mural
Tossuts i arrelats rols i estereotips
En els últims anys “ha augmentat la bretxa i s’ha produït una involució” va assenyalar Meritxell Godó i Plà (que substituïa la presidenta de la Diputació de Barcelona). “Les diferències són alarmants”, va afirmar, i “ja no és vàlida l’excusa de l’educació” de les dones, perquè ja representen “el 60% de les llicenciatures”. Només s’explica, va manifestar, “pels tossuts i arrelats rols i estereotips de gènere”.
Igual que apuntava el Global Gender Gap, Godó i Plà va ressaltar la “pèrdua de talent i creativitat”; i va afegir que és “una injustícia cap a les dones” amb “conseqüències en les seves pensions i en el cobrament de l’atur” perquè es redueixen les quantitats que perceben i, sobretot, perquè “situa a la dona en risc de pobresa”.
Aquí va recordar que en la qüestió dels “usos dels temps” elles “tenen una jornada molt més llarga i li dediquen molt més temps que els homes” a la logística familiar. Per canviar-ho, va dir, la Diputació impulsa “campanyes que siguin de veritat transformadores,” en polítiques del temps. També faciliten “eines com Plans d’Igualtat” perquè s’ incorpori la perspectiva de gènere, tant en la contractació pública, com a les empreses privades.
Però el més important, va assenyalar Meritxell Godó, és la col·laboració que ja mantenen amb les diferents administracions, “com reflecteix aquesta taula”, va afirmar, per acabar amb la discriminació retributiva i arribar a la igualtat salarial entre dones i homes.
D’esquerra a dreta, Laura Pérez, Dolors Bassa i Meritxell Godó
Bretxa a totes les edats i nivells educatius
Laura Pérez Castaño, regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de BCN, va dedicar les seves primeres paraules a recordar que aquestes jornades les havien pensat Mireia Mata directora general d’Igualtat de la Generalitat i Sara Berbel, actual directora de Barcelona Activa, per immediatament subratllar que “hem de unir-nos perquè és un repte molt gran” i serà un dels temes en què “haurem de caminar conjuntament” ja que “la bretxa és molt gran”. Les dades de juliol, va indicar, ens van mostrar que la bretxa salarial “està generalitzada en totes les franges d’edat i nivells educatius i és similar en tots els tipus de treball i jornades”. Però, sobretot, va afegir, “ens alerta de la necessitat de superar aquesta desigualtat tan intensa” que, a més, és “el centre per a l’obtenció de recursos i la subsistencia”.
Per a Pérez Castaño “cal anar a les causes i trencar les dinàmiques”, on la regidora va situar un dels handicaps ja esmentat: “la desigual distribució en les tasques domèstiques i reproductives o la conciliació, en què la dona dedica molt més temps del seu cicle vital que els homes”. I va afegir una altra dificultat “s’ha de realitzar una valoració dels treballs remunerats perquè encara no fem el mateix: hi ha segregació horitzontal per sectors i categories”, va subratllar. I això és el que fa tan difícil ‘enlairar-nos’, no només ascendir.
La regidora de feminismes i LGTBI va assenyalar alguns continguts del ‘Pla de Justícia de Gènere’ que ha posat en marxa l’Ajuntament, com la “Guia de clàusules de gènere per a la contractació; l’obligació de que les empreses tinguin un Pla d’Igualtat per optar a contractes públics; la paritat de gènere en perfils i càrrecs; i la conciliació”. Laura Pérez va sol·licitar que les empreses facin visibles el que estan fent per revertir la situació i s’aconsegueixi Justícia de Gènere, la qual cosa, a més, contribuirà a la bona governança”.
Per un pacte social multisectorial i multifactorial
La consellera de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, Dolors Bassa i Coll, va ressaltar la “corresponsabilitat de totes les institucions” en diluir l’enorme bretxa de gènere que, de nou, va recordar, acaben d’evidenciar les dades del Global Gender Gap, que corroboren que és un problema a tot el món.
Però va subratllar que en aquests “temps de crisi” ha estat “pitjor i més complicat, per la precarietat, la parcialitat i la temporalitat; hi ha bretxa a tot arreu i n’hi ha de directes i de indirectes”. Precisament per abordar-la, Dolors Bassa va proposar un “Pacte social multisectorial i multifactorial que vagi més enllà del món laboral. Necessitem un canvi” i aquest “passa per la coresponsabilitat” va concloure.
Fila Zero de les invitades. De vermell Joana Agudo
Joana Agudo i Bataller, exconsellera del Consell Econòmic i Social Europeu (CESE), va informar que a la Unió Europea (UE) “hi ha un 70% de dones amb sous baixos i també més pobres” i “els salaris segueixen anant a la baixa”. Per això va lamentar que “a la UE es parla poc de diferències salarials”, malgrat que aquesta bretxa “no s’ha reduït en els últims anys”.
És un dels dos temes més importants a la UE, juntament amb la Violència de Gènere, “però el mateix president de la Comissió, Jean Claude Junker en la reunió amb el Consell Econòmic i Social, no es va referir als salaris, ni a la bretxa salarial” Tampoc ho ha fet la Comissària txeca de Justícia, Vera Jourová, afegí, el que demostra que “no és un tema prioritari”. D’ altra banda, “és una tasca molt complicada plantejar coses conjuntes” perquè hi ha moltes diferències entre els 28 països europeus.
Hi ha un bloc de l’antiga Europa (els fundadors i desenvolupats com França, Itàlia, Alemanya i, encara, Gran Bretanya) que tenen “un bon estat del benestar i la seva pròpia negociació col·lectiva”. Un altre grup, format per Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda que està en pitjors condicions perquè els ha afectat durament la crisi, va indicar. Els nòrdics i bàltics (Suècia, Finlàndia, Noruega…) costa que se sumin a la resta, va assenyalar. I, finalment, els països procedents l’antiga zona d’influència soviètica (Polònia, Estònia, Lituània, Letònia, entre d’altres) que “tenen el benestar i la negociació col·lectiva desmantellada” i els falta organització social.
Acords voluntaris sí i directives obligatòries no a la UE
La Comissió, el Consell (és a dir, els presidents dels governs) i el Parlament europeu, són els que tenen capacitat de decisió, segons Joana Agudo, però no hi ha voluntat política per afrontar-ho, va resumir. “La Comissió es limita a pagar i no fixa objectius” i l’exemple més clar és “la immobilitat respecte a les polítiques migratòries que està fent Hongria”, va explicar aquesta experta. Ara no existeixen les ‘directives’ d’obligat compliment; són només ‘acords voluntaris’ i l’aplicació ja depèn de cada país.
L’ única manera de poder actuar, va sugerir Joana Agudo, és fer passos concrets en l’Estratègia Europea d’Igualtat de Gènere 2011-2020′ i en l’Estratègia Europea 2020′, per a l’ocupació i un creixement intel·ligent sostenible i integrador, que impulsa i supervisa els seus objectius a través de l’anomenat ‘semestre europeu’.
Les 7 causes de la bretxa, recollides en el mural de Tulleuda
Però “l’estratègia 2020 no té cap iniciativa d’igualtat” va denunciar Joana Agudo. Es podria impulsar, però, a través dels objectius en els àmbits de l’ocupació (investigació i desenvolupament, clima i energia, educació, inclusió social i reducció de la pobresa). “Les dones va subratllar, han d’estar en les professions del futur com la innovació, o en la investigació de les empreses” perquè, posteriorment, “puguin assumir llocs de comandament i sortir d’aquesta manera de les professions feminitzades de neteja, restauració i serveis”, que, a més, “no estan ni en la negociació col·lectiva, segons diuen els sindicats”.
7 causes de la bretxa per als sindicats europeus
Joana Agudo, que també va ser sindicalista, va recordar que la Confederació Europea de Sindicats sí que ha visibilitzat 7 causes que generen aquesta discriminació directa en els salaris. Per aquesta organització la bretxa està produïda per les següents “raons: 1. Falta transparència salarial; 2. Infravaloració del treball de les dones; 3. sobrerepresentació de llocs menys remunerats i sous baixos (es millora, si hi ha negociació col·lectiva); 4. Segregació vertical; 5. Inflexibilitat en la conciliació i el règim de permisos; 6. Desigual repartiment en el treball remunerat o no; i 7. Rols sexistes en l’educació”.
Un cop donades les pistes per on poden actuar, les institucions i les empreses davant la UE, Joana Agudo va llançar una proposta: “Barcelona hauria de ser un model de turisme sostenible i tenir els millors salaris en serveis de tot Catalunya”. I va concloure recordant que “cap societat pot avançar menyspreant la meitat dels seus components”.
