La globalització també ha provocat que les grans ciutats del món s’assemblin bastant entre si, i s’hagin convertit en llocs deshumanitzats i poc acollidors, sobretot per les dones, que normalment senten que l’espai no els pertany, i veuen com els seus cossos es converteixen en “objectes” a atacar i violentar.
Aquest ha estat un dels postulats negatius, comprovats per diferent estudis comentats en les intervencions Ana Falú, Kalpana Viswanath i Saskia Sassen que han participat en taula organitzada pel Col·lectiu Punt6 d’arquitectes a Ca la Dona, como una de las actividades que realizan para celebrar sus 25 años. Scom una de les activitats que realitzen per celebrar els seus 25 anys. No obstant això, i durant les seves intervencions les tres ponents, expertes en ciutats i feminisme, han explicat també experiències molt positives que reconeixen que les dones poden ser el motor més important de transformació social de les ciutats.
Falú, és arquitecta, doctorada i especialista en Habitatge Social. D’origen tucumà ha militat des de sempre pels drets humans de les dones. Ara torna a residir a Córdoba (Argentina) després d’onze anys exiliada. Actualment forma part de la Red Mujer y Hábitat de América Latina (cicsa). Viswanath, nascuda a Bangalore, resideix a Delhi, forma part de l’associació Jagori, i és directora del programa “Dones per la Ciutat (WICI). Viatja amb assiduïtat a Austràlia i Canadà.
Per la seva banda, Sassen (Profesora de la Imatge Universitat de Columbia)és una de les majors expertes mundials en la investigació, sobre trames urbanes, conflictes i disseny de les ciutats. El seu llibre “La ciutat global” va tenir un èxit mundial. Ella com les altres dues ponents han visitat Barcelona per participar en un congrés sobre ciutats a la Fira de Barcelona: Sisè Simposi: Investigación y Conocimiento Urbano. Repensar las ciudades , i es va disculpar davant les assistents que van omplir la sala central de Ca la Dona, per trobar-se refredada i no poder explicar-se millor, però després durant el debat va ser una de les més participatives.
Les dones pateixen violència en l’àmbit privat i públic
Falu, explico les actuacions que s’estan fent a les grans ciutats d’Amèrica Llatina per controlar la violència al territori urbà, que pateixen en gran part les dones. Com a directora d’ UNIFEM ara Onu Mujeres, per a la Regió Andina (2002-04) i per a Brasil i Països del Con Sud (2004-2009) i segons la seva experiència afirma rotunda, que “a Amèrica del Sud, néixer dona, negra, indígena, ser jove o homosexual implica viure amb menys drets i més discriminació. Patir desavantatges de tot tipus i sobreviure amb por “. Actualment és investigadora de Conicet i, Professora a la Universitat Nacional de Còrdova. En el camp de l’acció feminista impulsar nombroses iniciatives institucionals. És co-fundadora de la Xarxa Dona i Hàbitat d’Amèrica Llatina, de l’Articulació Feminista Marcosur i dirigeix ??el Fons per a les Dones del Sud (Argentina, Uruguai i Paraguai)
Srgons Falú hi ha una mena de continuïtat en com s’expressa la violència cap a les dones en l’àmbit privat com en l’espai públic: “Quan les dones pateixen violències, com ja sabem, i bé ho explicita la Convenció de Belem do Para, és perquè el cos de les dones s’ha convertit en territori de submissió, d’ocupació “. Es co-fundadora de la Red Mujer y Hábitat de América Latina, de l’ Articulación Feminista Marcosur y dirigeix el Fondo para las Mujeres del Sur (Argentina, Uruguai i Paraguay). Segun esta experta hay una especie de continuidad en cómo se expresa la violencia hacia las mujeres en el ámbito privado igual que en el espacio público: “ Cuando las mujeres sufren violencias, es en general, no únicamente, ya lo sabemos, y bien lo explicita la Convención de Belem do Para, el cuerpo de las mujeres se convierte en territorio de avasallamiento, de ocupación”.
Falú comenta que la “invisibilitat” de les dones conviu amb facilitat de la seva agressió. “I això passa en gairebé totes les ciutats, la violència s’expressa sobre les dones de la mateixa manera. Si bé la violència intrafamiliar, en el món privat, és més freqüent que la que es registra en els llocs públics, el que s’observa és una mena de contínuum en la manera com les dones són agredides, en ambdós espais. Els cossos de les dones semblen ser percebuts com objectes d’apropiació i submissió. Això respon a pautes culturals de societats on la violència d’un sexe sobre l’altre és una forma d’exercici de poder “.
La ciutat és avui un espai de combat obert
“L’essència d’una metròpoli – explica Saskia Sassen –no està en les seves construccions ni en la quantitat d’habitants, sinó en l’àmbit social que ofereix per a la vida en comú. I adverteix que aquest àmbit ha entrat en una crisi profunda “Especialista internacional de planejament urbà i conflictes. Aquesta prestigiosa sociòloga holandesa, professora de la Universidad de Columbia, a Nueva York, i professora convidda a la London School of Economics, Regne Unit, al districte de Manhatan, donde ella reside, podria ser un ejemplo de espacio en donde sintoniza la vitalidad urbana con el uso del espacio, pero por decisiones politicas instauradas desde siempre: “La ciudad está concebida para las élites, y sigue siendo un lugar terrible, para la gente sin medios económicos, por lo tanto eso genera conflictos”…
on ella resideix com un espai divers on sintonitza la vitalitat urbana amb l’ús particular d’aquest, però per decisions polítiques urnes de planejament instaurades des de sempre: “La ciutat està concebuda per les elits, i segueix sent un lloc terrible, per a la gent sense mitjans econòmics, i això genera conflictes “…
Segons ella cal anar molt més enllà promovent espais públics d’ús col · lectiu obert, del qual es puguin apropiar les dones, la infància, i la gent que habita en cases molt petites. Llocs de gaudi al no existeixi la por a ser-hi amb tranquil · litat “. D’acord amb Sassen, per Viswanath, aquest és el tema més important-la seguretat-perquè no sempre la “modernitat” ens afavoreix. “Més de la meitat de les dones a la capital de l’Índia se senten insegures i tenen un risc diari d’assetjament i violència, tant les dones de classe mitjana o alta, en les grans avingudes i parcs públics, com les dones més pobres en tantíssims espais degradats i mal il · luminats. Com a directora del projecte de millora de la integració de les dones a la ciutat, va posar en marxa la campanya “”Safe Delhi’ ‘que posteriorment, la seva execució el va assumir l’ajuntament i ha tingut una repercussió positiva en què les dones ara es mouen amb més tranquil·litat , encara que segueix havent moltes zones que mai anirien soles “. Amb aquest programa han desenvolupat projectes de tutories de seguretat entre el personal del transport, ja que moltes de les agressions ocorrien a la parada o dins dels autobusos, perquè els conductors vigilessin i controlessin el seu vehicle. Delhi té la reputació de ser una de les ciutats més perilloses per a les dones, on les xifres de violacions, segrestos, ja violència domèstica ocupen un dels primers llocs d’Àsia. “És difícil trobar una sola raó per a això – explica-hi combinacions diverses. En ser una ciutat d’immigrants, en la qual la majoria construeixen casa en males condicions, no senten que pertanyen a la ciutat, sinó que ella els pertany, i que l’anonimat els afavoreix. No tenen sentit de pertinença a la comunitat. Ningú s’ha preocupat de la seva integració. Actuen en llocs públics perquè es té la sensació que poden sortir amb la seva. Per exemple, en altres ciutats si una dona en una parada d’autobús o en altres espais aixeca la veu és molt probable que obtingui suport. A Delhi que això és rar de veure. També ajuda la idea que si una dona està sola és una peça de caça fàcil “.
Investigadora i activista Iswanath ha estat treballant en temes de drets de les dones des de principis de 1990. Actualment és Directora de Projectes de la Gender Inclusive Cities Project dirigit per Dones i Ciutats Internacional i finançat pel Fons Fiduciari de l’ONU.
Els grups de dones creen comitès de seguretat
Falú per la seva banda, comentar que les organitzacions de dones s’estan apoderant a totes les ciutats, i per exemple s’està estenent per altres llocs, els comitès de seguretat que han creat grups de dones a Colòmbia, i s’estan posant en marxa protocols de actuació, i cursos per a funcionaris i policies.
Tornant a la “violència” al territori urbà Sassen comento que està ha crescut enormement en els països en conflicte, llocs on es desenvolupen guerres asimètriques en els espais urbans. “Paradoxalment en tots els països que els Estats Units ha actuat per mantenir la seguretat, amb la seva presència s’ha disparat la inseguretat. I si aquestes ciutats encara sobreviuen és perquè són espais on les dones, mantenen cert equilibri, gràcies al enrevessat planejament urbà, però en un segon les bombes poden desfer aquestes trames urbanes de seguretat … “
Segons les tres ponents les dones i altres col·lectius marginats hem d’aconseguir fer-nos presents en els espais públics, als carrers. “Fer visible l’invisible” i que tant les dones, com nens /es, gais, lesbianes, i tot tipus de persones se sentin segures i puguin dir sense por: “la ciutat també és meva”.
Mireu Youtube i mujeres por la ciudad
