Les dones representen més d’un terç de les persones que treballen en les explotacions agràries familiars (una de cada quatre professionals del camp). Però aquest 26% computat no inclou les més de 700.000 dones que realitzen tasques agrícoles, i segueixen invisibles. En la II Trobada “Dona i oportunitats d’ocupació en el Medi Rural“, organitzat per la Unió de Dones Agricultores i Ramaderes a València, se segueix insistint que, tot i que la recent Llei de cotitularitat és positiva, “en la major part dels casos, són només homes els que figuren com a titulars de les explotacions familiars, les dones o no apareixen o estan col·locades en la categoria de “ajuda familiar” .
Celia Ortega, directora general de Família i Dona de la Generalitat, va inaugurar el dissabte 20 d’octubre-aquesta trobada al qual van assistir al voltant d’un centenar de dones procedents de diverses comunitats autònomes. Les assistents van estar d’acord que cal canviar els rols de sexe. La majoria de les dones agricultores tenen més responsabilitats i treballen més hores que els homes, però aquestes activitats són vistes com una extensió de les seves tasques de la llar. La confusió entre activitats domèstiques i activitats productives en l’àmbit agrari, facilita la invisibilitat i la menor consideració social del treball femení.
La importància de la titularitat compartida
L’organització responsable de l’esdeveniment, la Unió de Dones Agricultores i Ramaderes (UMAG), integrada en la Unió Estatal, comentava que encara molt per assolir la igualtat amb els homes en el medi rural i que el més urgent és que “les dones que es dediquen a aquesta activitat no perdin els èxits conquistats “. Reclamen a les administracions públiques un major esforç per donar tota la difusió possible a la recent Llei de Titularitat Compartida. Anna Maria Cuquerella, presidenta de l’UMAG i integrant de la Unió de Pagesos de Catalunya, reconeix que la nova llei de cotitularitat de les explotacions suposa un “avanç” en el reconeixement de la tasca del col·lectiu femení, però afegeix que “ha quedat coixa”, ja que només admet situacions de parelles legals i de fet, però deixa de banda, casos, com de germans, germanes o pares i fills i filles. “A Catalunya – i explicava- que la dona ‘fa temps’ que es va incorporar al camp” com professional”, però en altres zones d’Espanya, segueix sent considerada una ajudant de segona classe del seu marit o família. Per la seva banda, Francesca Abelló, tècnica (Àrea de la Dona Unió de Pagesos), subratlla que la Titularitat Compartida és una figura jurídica de caràcter voluntari i cal aprofitar aquesta oportunitat de figurar en l’explotació agrària, ja que facilita a les dones la possibilitat de gaudir de tots els drets del seu treball en l’explotació
Per la seva banda, Macu Gimeno (Àrea Dona de la Intersindical) ha posat èmfasi que “els estereotips culturals segueixen arrelats en àrees de poblacions rurals, on la dona (germana, esposa…), a més de tenir cura de la casa i de la criança dels fills, treballa en les terres sense horari, invisible, sense drets laborals, mentre la titularitat d’hisendes o terrenys està, en general, en mans d’homes “. Els problemes de gènere que hi pugui haver en aquests contextos solen amagar, per por o prejudicis del “què diran”, a tot això se suma la falta de serveis propers (guarderies, hospitals …). En aquest sentit va fer una crítica directa a les retallades en polítiques d’igualtat, tancament de cases d’acollida i oficines d’atenció a víctimes. Va incidir en els rols socials que desvirtuen (tant a nivell individual i familiar com educacional), a les dones, o els mitjans televisius (tele escombraries) que emfatitzen els estereotips de dona objecte.
Noves experiències i manca de promoció de les dones joves
Carolina Punset, regidora de l’Ajuntament d’Altea, gran coneixedora del món rural i defensora de l’agricultura ecològica, va defensar les Iniciatives agràries i d’aprofitament de terrenys de cultiu i horts semi abandonats o infrautilitzats duts a terme a Altea (Alacant), extrapolables a altres Comunitats, i dels possibles projectes a desenvolupar vinculats a la recuperació de terrenys rústics, el foment de la biodiversitat i la conservació ecològica de les produccions agrícoles i ramaderes, com a promotores d’oportunitats d’ocupació per a les dones. Altea va ser el primer poble valencià a declarar al seu municipi lliure de transgènics i crear el 2009 un banc de llavors ecològiques amb la finalitat de recuperar varietats de fruites, verdures i hortalisses, a més de subvencionar els agricultors ecològics, en cooperació amb les cooperatives.
En l’última dècada han abandonat l’activitat a grària prop de l 44% de dones titulars d’explotació, segons es desprèn dels censos agraris de 1999 i 2009, d’aquests abandonaments, el 81% són protagonistes en dones de menys de 25 anys, que deixen l’explotació familiar, o no se senten prou recolzades per seguir en l’àmbit rural. No obstant això, només s’ha reduït el 37% en les dones majors de 65 anys.
Les ponents, empresàries i emprenedores agrícoles com Isabel Navarro, viticultora d’Utiel, Eva Letosa, Associació de dones de la Unió de Pagesos de Segòvia (ISMUR) Castella i Lleó, elaboradora de formatges artesanals, i Maria Rovira: agricultora ecològica i membre de la Comissió Executiva d’Unió de Pagesos van explicar les seves experiències, lluites, dificultats i èxits aconseguits en l’àmbit rural a nivell professional. Per la seva banda, Rosa Arranz, presidenta de la Federació de Dones de UCCL i vicepresidenta de l’organització estatal UMAG, va defensar el rebuig al document d’última reforma de la PAC (Pla Agrari Comú) de la Comissió Europea, en ometre al col·lectiu femení i obviar la seva “pes específic” al camp.
[Fotos cedides per la Associació de Dones Agricultores i Ramaderes de València]
