Interpretades per KASSIA. Música de cambra del barroc amb: Laia Saperas (traverso), Teresa Galceran (traverso), Marion Peyrol (violoncel barroc) i Núria Jaouen (clavicèmbal)
El dia 5 a la tarda a Canovelles nevava, però a Can Palots, desafiant el fred, es va crear un caliu de complicitat amb el diàleg instrumental de les components de la formació Kassia i el públic que gairebé omplia la sala.
Kassia és el projecte d’un grup de joves intèrprets que treballen i fan recerca plegades des del any 2010. Formades a l’ ESMUC, es van interessar pe la música antiga i, especialment, per les dones compositores dels segles XVII i XVIII. Els instruments que toquen són rèpliques originals i molt sensibles als canvis de temperatura, per això l’afinació amb el fred que feia a la sala, van dir, és un compromís. Un compromís que elles van reptar sabent estar amb decisió, desimboltura i una perfecta maduresa de grup.
El temes del programa pertanyen a les autores Isabella Leonarda (1620-1704), Anna Bon (1740-1767?) Elisabeth Jacquet de la Guerre (1665-1729) i Anna Amàlia (1723-1787) totes elles van fer de la composició musical una forma d’entendre el món. En diferents èpoques i ubicades a diferents territoris, també tenen històries personals i professionals diferents. Així com Anna Amalia, princesa de Prusia, per estudiar i composar va tenir d’esquivar la tirania del pare, De la Guerre va estudiar amb els millors mestres, va composar i va poder mostrar i interpretar les seves obres. Va ser molt reconeguda en el seu temps. Per finalitzar el concert el grup va interpretar un tema de Gorg Philipp Telemann (1665-1729) amb una sonata que va dedicar, precisament , a unes heroïnes històriques.
El nom del grup es en honor de l’abadessa Kassia de Constantinople una dona del segle IX que va escriure música religiosa. Pel fet de tractar-se d’una autora, la seva música va trigar molt temps a tenir el reconeixement que és mereixia.
La música que interpreten ha estat escrita per als instruments amb els que toquen i sonen com si toquessin els àngels, per això, emociona i arriba molt en dins, gairebé com una pregaria. A la sala es va escoltar alhora música i reverents silencis, solos magnífics de clavicèmbal i traverso, pedagogia de la música i merescuts aplaudiments i ovacions.
