Per Lenny Càceres. DDF
Una mirada quotidiana i crítica sobre com eines com la intel·ligència artificial, els filtres d’Instagram o les apps de productivitat afecten la salut mental, l’autoestima, el treball i fins i tot les relacions afectives, especialment en dones i diversitats.
Quantes vegades per dia toques el mòbil sense adonar-te’n? Quantes vegades Instagram et mostra un cos que et fa sentir malament? Què passa quan el teu cap és una app?
Vivim immerses en la tecnologia. La consultem quan ens aixequem, ens guia per la ciutat, ens diu què menjar, ens organitza el dia, ens “apropa” a persones. Però també ens exigeix, ens compara, ens mesura i, moltes vegades, ens esgota.
No es tracta de demonitzar els avenços tecnològics. Sense dubtes ens han donat eines valuoses. Però sí de posar la lupa en com aquestes plataformes —dissenyades moltes vegades des de lògiques patriarcals i capitalistes— impacten de manera particular en les dones i les diversitats. El desafiament és entendre de quina manera ens travessen per poder prendre decisions més conscients.
Xarxes socials i autoestima
Els filtres d’Instagram afinen nassos, engrandeixen ulls, suavitzen pells. En segons, podeu transformar-vos en una versió «millorada» de vosaltres mateixes. Però, què passa quan aquesta imatge es converteix en la vara amb què et mesures cada dia?
Els algorismes decideixen què veiem: cossos hegemònics, vides “perfectes”, persones “exitoses”. Les xarxes socials no ens diuen directament que no som suficients, però…
“Com us sentiu després d’utilitzar Instagram?
Font: Enquesta pròpia en xarxes (1.000 respostes anònimes, març 2025)
Pitjor amb el meu cos: 47%; Més ansiosa: 33%; Igual que abans: 15%; Més inspirada/motivada: 5%”
“Instagram no em diu que no sóc suficient. Però cada vegada que obro l’app, ho sento”.
Dada:
Segons l’estudi de Dove Self-Esteem Project (2023), el 80% de les adolescents diuen haver utilitzat un filtre per canviar la seva aparença abans de publicar una foto. Més del 50% se sent “menys limita” sense aquests retocs.
Testimoni:
Martina, 25 anys, estudiant de disseny
«Pujo una foto, l’esborro, la torno a pujar amb un altre filtre. I quan em diuen que estic bonica, no m’ho crec. Sento que li parlen a la versió de mi amb el filtre, no a mi.»
Aquesta recerca constant de validació –likes, seguidors, comentaris– genera ansietat, dependència i una sensació de buit quan no arriba l’aprovació esperada. I el problema no és individual: és estructural. Les xarxes reforcen estereotips, invisibilitzen cossos reals i perpetuen estàndards inabastables.
Intel·ligència artificial i treball
Sabies que hi ha algorismes que descarten currículums sense que una persona els llegeixi?
Moltes vegades, aquests sistemes tenen biaixos que repliquen desigualtats: privilegien noms “masculins”, castiguen llicències per maternitat o prioritzen experiències en sectors dominats per homes.
A més, proliferen les apps que controlen el rendiment laboral: a call centers, serveis de delivery o treballs freelance, cada segon compte. Les mètriques reemplacen el reconeixement, i l’“acompliment” es converteix en un número que defineix el teu valor.
I hi ha una feina que ni tan sols es veu, però desgasta: respondre missatges, coordinar grups, ser la que sempre està al cas. Això també és càrrega mental.
“Qui controla la teva productivitat?”
Font: Observatori de Tecnologies del Treball (Universitat Nacional de Rosario, 2024)
App de seguiment (temps, tasques): 36%; Supervisors humans: 34%; Autoavaluació/gestió pròpia: 18%; Un altre: 12%
Dada:
Un informe d’Algorithm Watch (2022) va revelar que certs sistemes de selecció automàtica de currículums descarten fins a un 35% més dones amb períodes de llicència per maternitat, fins i tot si compleixen tots els requisits del lloc.
“La meva feina no acaba quan tanco l¡ordinador. Segueixo sent gestora emocional en tots els grups de WhatsApp”.
Tecnologia afectiva
Les relacions també es viuen en la virtualitat. Apps com ara Tinder, Bumble o Instagram són part del joc de l’amor en temps digitals. Però allò que promet connexió de vegades també porta desconnexió emocional.
El ghosting (desaparèixer sense explicació), el control disfressat de “preocupació” o la violència simbòlica a través de les xarxes són fenòmens cada cop més comuns.
“Has vist alguna d’aquestes situacions en relacions per xarxes?”
Font: Observatori de Violència Digital (Amnistia Internacional Argentina, 2024)
Em van revisar el mòbil sense permís: 41%; Em van demanar contrasenyes “per confiança”: 36%; Em van fer ghosting: 65%; Vaig rebre missatges violents per xarxes: 28%
Dada:
El 67% de les persones LGBTIQ+ enquestades per Chicas Poderosas LATAM el 2023 van dir haver patit alguna forma de violència simbòlica o control digital en les seves relacions afectives.
Testimoni:
Micaela, 32 anys, docent:
«Després de tallar amb el meu ex, em va bloquejar a tot arreu i va demanar a les meves amistats que també m’eliminessin. No hi podia fer res. Em va fer més mal que quan ens vam deixar.»
És amor o és control?
Em demana les meves contrasenyes; S’enfada si no li contesto ràpid; Em revisa les xarxes
(Si et sona familiar, no ets només tú. Són senyals d’alerta.)
La tecnologia no crea la violència, però sí que pot amplificar-la. I en relacions desiguals, això pot ser molt perillós.
I aleshores què fem?
No es tracta d’apagar el WiFi i anar a viure al camp (tret que ho vulguis, és clar). Es tracta de recuperar-ne el control. D’usar la tecnologia com a eina i no com a propietària de les nostres vides.
Tornar a allò analògic pot ser una forma d’autocura: caminar sense auriculars, tenir una xerrada sense el cel·lular sobre la taula, escriure a mà, mirar sense scrollejar.
També és clau educar en ciutadania digital: saber com funcionen els algorismes, quines dades donem, quins models de bellesa i èxit estem consumint, i a qui beneficien aquestes lògiques.
I, sobretot, fer servir la tecnologia per empoderar-nos: apps de seguretat com BA147 o Botón SOS, xarxes d’acompanyament feminista, newsletters amb mirada crítica, continguts que ens representin.
La tecnologia pot ser una eina de control o alliberament. La clau és no deixar que ens agafi per sorpresa. Qüestionar-la és el primer pas per habitar-la amb llibertat.
Dada esperançadora:
Durant la marxa del 8M del 2024, més de 30 grups feministes van coordinar en temps real per apps com Telegram i Signal per garantir seguretat, assistència legal i punts de trobada. Tecnologia com a eina de xarxa i cura col·lectiva.
Mini rànquing: “Apps que empoderen”. Recomanades per activistes i organitzacions
Botó SOS – Seguretat personal (amb avís a contactes de confiança); Clue / Eve – Apps de salut menstrual amb enfocament inclusiu; Safe365 – Seguiment en temps real amb alertes; Telegram – Organització i comunicació segura a les xarxes feministes; Newsletters com “Las12”, “LatFem”, “Economia Femini(s)ta”…
Testimoni inspirador:
Ana, 38 anys, psicòloga i activista:
«La tecnologia també pot ser una abraçada. Jo vaig formar part d’una xarxa de contenció per Telegram durant la pandèmia, i va ser el que em va sostenir emocionalment.»
En un món hiperconnectat, qüestionar la tecnologia no és resistir-se al futur: és reclamar el dret a viure’l amb consciència, equitat i humanitat. Perquè darrere de cada clic, de cada algorisme i de cada app, hi ha decisions que impacten les nostres emocions, els nostres cossos i les nostres relacions. No es tracta de retrocedir, sinó avançar amb una mirada crítica, feminista i inclusiva, que ens permeti transformar aquestes eines en aliades i no en cadenes invisibles. La tecnologia no és neutral, però les nostres eleccions sí que poden ser poderoses.
