OPINIÓ
Nazanin Amirian, fou convidada per la Mancomunitat intermunicipal de la conca d’Òdena, en el marc del programa d’actes commemoratius del 8 de març com a Dia de les Dones.
La periodista i escriptora iraniana Nazanin Amirian va venir a Igualada per donar una xerrada que versava sobre “les dones front les “Primaveres àrabs”, un abans i un després. Des d’Egipte i Tunísia, fins a Líbia i Síria, passant pel Iemen i l’Aràbia Saudí”.
Les dones als països àrabs tres anys després
Ha fet tres anys de l’esclat que passarà a la història com les primaveres àrabs, unes revolucions on les dones varen jugar un paper de primera mà tot exigint llibertats i democràcia. Aquesta mobilització de la societat dels països àrabs obria una finestra d’esperança no sols per al conjunt de la població del seu país sinó per a les mateixes dones, donat la seva situació a la majoria de països del món musulmà on es perpetuen unes estructures patriarcals que les neguen i ofeguen. Uns països que, si bé són rics en quan a diversitat de pobles, civilitzacions, cultures, llengua i religions, tenen com a característica comuna la d’estar regits per sistemes polítics no triats, per això la riquesa material que hagin pogut acumular per l’explotació del petroli està a mans de monarquies, teocràcies, sultanats, mentre la població no té cap dret i resta condemnada a la misèria.
Els dos factors que han avortat les expectatives
Amb la lucidesa d’una dona sàvia, com és Nazanín Amirian, va analitzar els dos factors que han contribuït a la frustració de les reivindicacions que afloraven en aquests processos revolucionaris i que varen protagonitzar, particularment, les dones. Per una banda, amb el lideratge dels islamistes, no es pot parlar de justícia social perquè -si existeixen diferències- és perquè “així ho mana Déu”; i per l’altra, per la ubicació estratègica d’aquests països on els recursos naturals determinen els governs i les aliances pel control del Canal de Suez i el trànsit de la mediterrània. Aquesta és una de les raons que va fer que les potències estrangeres intervinguessin espatllant totalment els drets de les dones que tan estaven reivindicant i que han estat trepitjats literalment.
Egipte, el retrocés del país més avançat
Les dones egípcies s’han sentit traïdes perquè, si bé han guanyat en quan a consciència dels propis drets, aquests amenacen perill per causa de la dictadura, de l’integrisme, dels militars i de la nova constitució (conjuntament amb els cristians, en són excloses). El desenvolupament dels fets ha abocat a un important retrocés no sols en les reivindicacions manifestades sinó –fins i tot- en relació a la situació que vivien abans, per exemple a Egipte han perdut el seu accés a la salut i es torna a practicar la mutilació genital femenina (el 97 %), quan des de l’any 1996 les ablacions havien estat prohibides; i amb la aplicació de La Shari’a (llei musulmana) les dones formen part d’un subgènere, i amb el casament prematur de les nenes-esposa que ha pujat un 10 %), les nenes són eternament “menors”…
El paper de les dones a les revolucions de l’Iran
Com no podia ser d’altra manera, Amirian va parlar de l’important paper de les dones en la revolució a l’Iran del 1979, on es va ofegar la veu del poble amb la imposició d’un Ayatollah que no coneixia ningú i que vindria, imposat pels interessos dels EUA, des de París. També va parlar de la primavera iraniana del 2009, una rebel·lió verda per la democràcia econòmica i política que no va ser cap revolució religiosa, protagonitzada bàsicament per dones, que també va ser avortada. No obstant, a l’Iran, un 70 % d’universitàries són dones i hi ha més de 30.000 bloggueres…
La guerra, el pitjor dels escenaris
El pitjor dels escenaris, no obstant, és el de la guerra, pitjor encara que la dictadura, doncs les dones són les principals víctimes de les guerres, amb més de 100.000 morts i 2 milions de refugiats (podem imaginar-nos que la majoria són infants i dones). A més a més, a banda de la fam i la mort, amb les guerres les dones continuem essent el botí de l’enemic, doncs es produeix una compravenda de dones i nenes…
Pessigades per les institucions financeres amb la religió com a calçador
Com diu Nazanin Amirian en el seu article “les dones com a pinça entre els mercats i la religió”, per una banda les institucions financeres que regeixen el destí d’aquest món globalitzat, amb les brutals retallades de sou i de serveis socials, han dinamitat, en un tres i no res, els drets de les dones assolits en les darreres dècades, condemnant milions de dones a la condició d’esclaves de la llar o de l’empresari sense escrúpols que s’aprofita de la conjuntura. Mentre que, per altra banda, les institucions religioses, exploten hàbilment la fe dels creients i continuen amb el negoci del totxo venent parcel·les de cel en un món on, alguns fanàtics religiosos i altres “salvadors” els llencen míssils perquè –conjuntament amb els seus fills- “descansin en pau” i s’alliberin de l’angoixa de patir tant d’espoli i humiliació.
Pa, igualtat i pau, un crit que no ha de tenir marxa enrere
No, les dones que lluiten per la vida i que es varen revoltar reivindicant “Pa, igualtat i pau” varen ser agredides, torturades, segrestades i traïdes, però ningú va aconseguir agenollar-les, diu Amirian, que conclou: “malgrat tot, allà segueixen i no hi haurà marxa enrere”.
