Com deia el manifest feminista unitari, aquest 8 de març ha estat marcat pel rebuig de les retallades pressupostàries en matèries que afecten tan directament les condicions de via de les dones com ara la Llei de dependència o el Programa de Seguretat contra la violència masclista – senzillament eliminat pel nou govern de CiU. I és que els governs actuals, es diguin de dretes o d’esquerres, estan socavant sense vergonya els pocs drets socials que encara ens queden, adquirits a base de lluites ferotges. Tot sigui per satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món! Milers de dones han sortit al carrer per dir PROU. Car, mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de la reforma laboral a la reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa.
El vespre anterior al dia 8, una marxa nocturna de centenars de dones amb torxes va recórrer els carrers del Raval per cridar contra la violència masclista i reivindicar el dret elemental de les dones de poder circular per la ciutat, de dia com de nit, sense por.
Prou assassinats, prou violència masclista! El mateix 8 de març, abans de la tradicional manifestació que conclou a la Plaça de Sant Jaume, un grup d’activistes va protagonitzar un tall de trànsit a la cruïlla del carrer d’Aragó amb el Passeig de Gràcia, palesant que “si les dones s’aturen, tot s’atura”. En ple segle XXI, els homes segueixen cobrant un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Amb la crisi, la precarietat del treball femení s’estén a tots els àmbits. Més que mai, pren força la reivindicació de llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions! Les dones reclamaven el repartiment de la riquesa… prop dels hotels de luxe.
No gaire lluny d’aquest glamour, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers esdevinguts astronòmics per causa de la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral…
Després, la manifestació, Rambla avall, va ser un clam a favor de la igualtat. En el decurs dels últims 40 anys, els homes han incrementat la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any! La penúria de serveis públics significa esclavatge domèstic per a unes dones que volen ser lliures. Però, el 8 de març és un dia internacional de lluita, Per això, la Plaça de Sant Jaume va vibrar amb les crides a la solidaritat amb les nostres germanes egípcies, tunisianes, algerianes, i amb les dones de tot el món. Com diuen les companyes italianes, “Si no és ara, quan?” I, el més important, és que tot això s’ha fet amb l’arribada notable d’una nova generació, plena d’entusiasme, que ha fet possible que totes aquestes accions fossin un èxit de participació… i que, per damunt de tot, garanteix la renovació i la continuació de les lluites feministes i del seu projecte d’emancipació.
Visca el 8 de març de 2012!
