Set candidates barcelonines que integren les llistes de partits polítics per a les properes eleccions municipals, del 24 de maig, han mostrat aquest dimecres les seves diferències en postures i opinions durant el col·loqui “Quines polítiques d’igualtat es presenten a Barcelona”, organitzat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).
Les set candidates convidades: Francina Vila (CiU), Sara Jaurrieta (PSC), Belén Pajares (PP), Meritxell Benedí (ERC), Maria Rovira (CUP), Marilén Barceló (Ciutadans) i Laura Pérez (Barcelona en Comú) van exposar, en un temps bastant curt per la temàtica, les seves propostes al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en el col·loqui moderat per la periodista Carolina Barber, presidenta de l’ADPC.
El que totes les candidates afirmessin ser feministes, algunes matisant, va cridar l’atenció; en tant que en el seu discurs van mostrar la seva desigual postura enfront de les polítiques de gènere; i, davant la pregunta, cap va especificar una suma o percentatge pressupostari per a aquestes polítiques i no totes van respondre des d’on o què es dirà a la Regidoria, si existirà, i que es farà càrrec del tema.
El col·loqui va tenir una assistència moderada de públic, en un 99% femení, entre la qual no es va fer evident la presència de periodistes cobrint l’esdeveniment.
“Feministes”
En començar el col·loqui, Barber va realitzar preguntes tancades (si / no) a les candidates per conèixer millor les seves postures personals i polítiques respecte a alguns temes relacionats amb la visibilitat pública de la dona i l’accés a l’exercici polític, a més de la seva posició respecte al feminisme i al sempre divergent tema de la prostitució com a ofici.
Totes les candidates es van declarar feministes, fet que, en alguns casos, va provocar algun somriure incrèdul entre l’audiència integrada per conegudes membres del moviment feminista català. Les candidates del PP i de Ciutadans van respondre que sí, encara que no de manera contundent i van intentar sense èxit matisar la seva resposta ja que havien de ser tancades.
Va ser la candidata de la CUP, Maria Rovira, la qual posteriorment va manifestar la seva sorpresa perquè totes es diguin feministes quan, ha assenyalat, en 30 anys en el govern de l’administració pública no s’han fet polítiques amb aquesta visió, es va aprovar o no es van rebutjar els canvis legals del govern estatal actual referits al dret a l’avortament, no s’ha aconseguit una igualtat salarial entre homes i dones i encara s’utilitzen anuncis publicitaris oficials on a la dona se la mostra com a objecte sexual.
Prostitució
Les posicions es van revelar clarament dividides respecte a si és possible ser prostituta per ofici. Les candidates del CDC, PSC i PP van assenyalar el seu rebuig, mentre que la candidata de Ciutadans va matisar que només si és una activitat voluntària i les representants d’ERC, CUP i Barcelona en comú consideren que sí és possible i que de fet ho és.
Les que accepten la prostitució com una feina, separen aquesta activitat de la trata que es considera un tema d’un altre ordre, d’explotació i il·legalitat, i reclamen que per atendre aquest assumpte des de l’administració es faci tenint en compte l’opinió de les mateixes prostitutes.
La representant de CDC, Francina Vila, va justificar la seva postura assenyalant que el percentatge de la prostitució voluntària és molt baix i que les que es prostitueixen voluntàriament solen majoritàriament deixar aquesta activitat.
Discriminació positiva
A l’hora de respondre amb un sí o amb un no tancat, totes les candidates van assenyalar estar d’acord amb la discriminació positiva o les llistes cremallera a les candidatures; però, posteriorment, la candidata del PP, Belén Pajares, ha dit que ella no se sent còmoda si és nomenada com a quota i no per les seves capacitats, que arribat el moment han de deixar d’existir ja que es poden convertir en una llosa per a les dones. Amb aquesta postura va coincidir la representant de Ciutadans, Marilén Barceló.
Polítiques de gènere
Barber va proposar que les candidates expliquessin la política de gènere que proposen, que esmentessin el nom de la Regidoria a càrrec i que assenyalessin el pressupost o percentatge pressupostari assignat.
La candidata de Barcelona en Comú, Laura Pérez, va ser la primera a explicar la seva proposta respecte a polítiques de gènere. Ha assenyalat que no tenen un nom específic per a una Regidoria que es faci càrrec del tema, ja que és necessari un canvi d’organigrama amb un enfocament transversal de gènere i, pel mateix, no es va establir un percentatge pressupostari. L’èmfasi estarà en fer front a la pobresa, disminuir l’atur, col·lectivitzar les cures i atendre sectors vulnerables.
Barceló, de Ciutadans, va assegurar que per al seu partit la igualtat de gènere és important i per això es buscarà una renovació en els serveis socials, amb nous pressupostos i noves contractacions; es buscarà millorar la formació de les persones que atenen les dones; així com reduir la bretxa salarial, especialment en el sector públic; es buscarà un pacte perquè l’Estat cobreixi les cotitzacions de dones que, en ser mares per exemple, han de deixar de treballar; i es prioritzarà la prevenció des de l’educació a les escoles i es modificaran els protocols per a l’atenció a la violència.
Per Rovira, representant de la CUP, el principal és la voluntat política de fer una tasca amb la participació activa dels moviments feministes, on l’Ajuntament es converteix en una eina i l’opinió ciutadana és vinculant i amb caràcter executiu i no consultiu. Busquen una ciutat amb perspectiva de gènere que, per exemple, construeixi les condicions per convertir en activitats comuns els treballs de les cures que actualment recauen només en les dones. Regidoria de Feminismes i LGTB seria el nom triat com a lluita contra tot tipus de discriminació.
Meritxell Benedí, d’ERC, va plantejar una proposta amb quatre eixos: Crear una Regidoria i les divisions que corresponguin per fer efectives les polítiques de gènere de l’Ajuntament; conèixer la realitat i la vida de les dones, en habitatge, salut, serveis i la seva diversitat; dotar de participació a les organitzacions de dones com ens avaluatius en tot el procés i amb caràcter vinculant; així com donar atenció i suport al moviment de dones per a tenir cura de no institucionalitzar i, de vegades, destruir el que es va fer des d’aquests moviments.
La representant del PP, Belén Pajares, considera que una regidoria destinada només a dones es queda curta i hauria d’incloure a altres sectors desfavorits, per la qual cosa aquesta s’anomenaria Regidoria d’Igualtat d’Oportunitats. Entén que són les “oportunitats” allò que pot generar l’administració pública, ja que els altres factors per a l’èxit són personals i tenen a veure amb la “capacitat i la voluntat”. Per això, tampoc és partidària d’un pressupost específic per gènere, sinó per polítiques transversals de major cobertura.
La candidata del PSC, Sara Jaurrieta, assegura que es van frenar els avenços aconseguits anteriorment i que des de l’Alcaldia s’executaran mesures per disminuir les desigualtats en els barris, l’atur i la pobresa que tenen major efecte en les dones. Promet 30 mil llocs de treball i subvencions, del 100% en el 50% dels casos, per rehabilitar 80 mil habitatges. Crearan la Regidoria de Polítiques de Dones des d’on s’aplicarà una visió transversal a tots els nivells. Es garantirà el compliment de la llei sobre paritat en càrrecs a l’Ajuntament.
Per Francina Vila, de CiU, el nom de Regidoria de la Dona i Drets Civils ja mostra amb claredat la importància que se li dóna a la dona. Va plantejar un “nou pacte de gènere” entre partits per tirar endavant polítiques efectives. Va recalcar la necessitat de conèixer com viuen les dones i de fer, per això, investigacions i estudis. Crear un centre de recursos de dones per assessorar en polítiques de gènere en tots els nivells, amb una visió transversal. La xifra del pressupost, per a ella, no és important, sinó l’execució. La societat civil ha de col·laborar i la seva opinió ser incorporada.
Més informació a:
