Les dones tindran majoria absoluta en un ajuntament que entre 2011 i 2015 serà totalment paritari: de les 25 regidories, 13 estaran ocupades per dones i 12 per homes
Després de 32 anys de governs socialistes a la ciutat de Girona (en els darrers vuit anys, en coalició amb ERC i ICV), CiU ha guanyat ara clarament les eleccions amb 10 regidors, per davant dels 7 del PSC. Malgrat que totes les enquestes assenyalaven que es donaria un empat tècnic entre la llista convergent, encapçalada per Carles Puigdemont, i la socialista, que per primera vegada liderava Pia Bosch, finalment la victòria convergent ha estat clara, encara que no ha assolit la majoria absoluta.
La tercera força de l’Ajuntament ha estat el PP, que ha obtingut tres regidors (un més dels que tenia fins ara), seguida de la CUP, que ha entrat per primer cop al consistori i ho ha fet amb tres representants, i ICV-EUiA, que ha perdut un dels que tenia i es quedarà només amb dos. L’altra gran sorpresa ha estat la desaparició d’ERC, que ha perdut els seus quatre regidors i s’ha quedat fora de l’Ajuntament. Inicialment, els republicans, liderats per Blanca Palmada, es van quedar fora del consistori per només dos vots, de manera que van demanar un recompte amb l’esperança d’obtenir les dues paperetes necessàries. Després del repàs a totes les butlletes, però, s’han quedat encara més lluny del que estaven d’assolir representació.
Girona, doncs, viurà el dia 11 de juny un canvi històric, quan Carles Puigdemont sigui proclamat tercer alcalde de la ciutat en democràcia, després dels socialistes Joquim Nadal (1979-2002) i Anna Pagans (2002-2011). I és més que probable que ho faci amb un govern en minoria amb pactes puntuals amb la resta de partits, ja que l’aritmètica li complica considerablement els pactes: ERC, que era el seu aliat natural, ha quedat fora de joc; la CUP ja ha dit que no té interès en entrar al govern i el propi Puigdemont rebutja pactar amb el PP. Descartada una sociovergència -Puigdemont no s’ha cansat de reclamar un “canvi” després de tres dècades de governs socialistes-, el líder de CiU haurà de demostrar les seves dots de negociador per liderar un consistori amb només 10 dels 25 regidors disponibles. I no se li acosta un mandat precisament fàcil, ja que haurà de gestionar l’arribada del tren d’alta velocitat i la transformació urbanística que comportarà; plantejar el futur de la universitat i impulsar la reactivació econòmica per sortir de la crisi.
El paper de les dones
Curiosament, quatre de les cinc llistes que han obtingut representació comptaven amb 11 dones dins dels seus 25 candidats -sense tenir en compte els suplents-. L’única excepció és ICV-EUiA, que només en portava deu.
Així doncs, el grup municipal de CiU serà tant paritari com el propi Ajuntament, ja que dels deu regidors que tindrà, cinc seran dones: Marta Madrenas, Maria Àngels Planas, Isabel Muradàs, Coralí Cunyat i Roser Urra. El més probable és que Madrenas i Planas, que ocupaven els llocs número 3 i 4 de la llista, assumeixin importants responsabilitats de govern. Una altra peça clau per a Puigdemont és Cunyat, però aquesta fa uns mesos que és senadora i per tant haurà de repartir el seu temps entre la cambra espanyola i la gironina.
La llista del PSC, encapçalada per Pia Bosch, també comptava amb 11 candidates, de les quals se n’han escollit quatre: la pròpia Bosch, Glòria Plana, Sílvia Paneque i Amèlia Barbero. Així doncs, els socialistes tindran 4 dones i 3 homes a l’Ajuntament. Bosch, que ja havia estat regidora de serveis socials i promoció de la ciutat en anteriors mandats, ara tornarà al consistori com a portaveu socialista, a l’oposició.
El PP, per la seva banda, també apostava per una dona al capdavant de la seva candidatura, Concepció Veray, que malgrat la seva joventut ja és una veterana de la política gironina. En aquest cas, ha sortit escollida ella i la seva número 2, Cuca Mascort. Per tant, el PP tindrà dues regidores i un regidor al consistori, i Veray repetirà sense dubte com a portaveu del seu partit. Pel que fa a la CUP, comptarà amb una regidora, Anna Pujolàs, que era la segona de la llista, i dos regidors; mentre que ICV-EUiA tindrà una dona al consistori: Núria Terés, que també era la número 2 de la candidatura.
Pel que fa a la candidatura de caire xenòfob Plataforma per Catalunya, que ha aconseguit uns molts bons resultats tot obtenint representació a set ajuntaments gironins, a la ciutat de Girona no es presentava, tot i que sí a la veïna Salt. I allà ha obtingut tres representants, dels quals dues seran dones: Maria Osuna i Juana Dolores Martínez. En total, nou dels 21 noms que hi havia en aquesta llista eren de dones.
De tots els partits que han obtingut representació, la CUP és el que dedica un apartat més extens a les polítiques d’igualtat de gènere. Concretament, dins del seu programa electoral hi ha un epígraf anomenat “Alliberament de gènere”, on s’anuncia la seva voluntat de lluitar contra el ressorgiment del patriarcat i contra la violència de gènere, donar suport als grups de dones de la ciutat, replantejar el Pla Local d’Igualtat per a fer-lo més útil, facilitar més la relació entre l’Ajuntament i les entitats, fer cursos d’empoderament per a dones, fer accions per garantir un tractament respectuós amb l’alliberament de gènere als mitjans de comunicació o potenciar la igualtat d’oportunitats, entre altres.
El PP, per la seva banda, igual que fa en altres municipis, no parla específicament de gènere però sí que remarca els “valors familiars” i aposta per “dissenyar polítiques de suport a la família i de promoció de la conciliació familiar i laboral”.
La resta de partits, finalment, també en parlen, però d’una forma més genèrica i posant un èmfasi especial en la lluita contra la violència de gènere i garantir la igualtat d’oportunitats.
