OPINIÓ
En el darrer informe de la Secretaria de la Dona de CCOO sobre les Condicions de Vida i de treball de les dones a Catalunya s’evidencia que la crisi encara no ha estat superada.
La suposada recuperació econòmica genera ocupació de baixa qualitat, temporal, amb baixos salaris i amb bretxa, la contractació és temporal i a temps parcial. Aquesta realitat lluny d’estabilitzar i fer avançar la igualtat d’oportunitats està accentuan la discriminació i les bretxes a tots nivells.
A Catalunya les dones som el 52% de la població major de 16 anys però, en canvi, no arribem a ser la meitat de la població activa, som gairebé el 60% de la inactiva, tenim una taxa d’atur superior a la dels homes, i som la majoria de les persones aturades de llarga durada.
Després de 10 anys de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, les retallades i la manca de recursos públics per atendre necessitats familiars, de cura de criatures o persones depenents, segueixen sent el motiu principal de la inactivitat de les dones (1 de cada 4) i no pas dels homes.
Persisteix la divisió sexual gairebé a totes les categories laborals. Les dones estan sobrerepresentades a les anomenades ocupacions elementals, serveis de restauració i comerç, treballs de tipus administratiu i tècnics i professionals. I els homes estan sobrerepresentats en treballs d’execució qualificats, treballs de maquinària i direcció.
Quasi 9 de cada 10 contractes registrats el 2016 són temporals. El 70% de tota l’ocupació a temps parcial és de dones i només el 43% de l’ocupació a jornada complerta. La contractació a temps parcial sempre és superior en dones i més elevada en el sector privat que en el públic.
La segregació ocupacional, la divisió sexuals dels treballs, la regressió de drets després de les reformes laborals, la nul·la corresponsabilitat fan que poques coses avancin en la vida quotidiana de les dones, la cura encara és una responsabilitat gairebé exclusiva com la doble presencia amb l’impacte en la salut que comporta, o les jornades laborals irregulars i associals de les dones que fan impossible la conciliació i fan que el temps de vida sigui escas.
Però si hi ha indicadors que criden l’atenció son el de la bretxa salarial de gènere i el de la precarietat de les dones amb treball remunerat.
Augmenta la bretxa salarial entre homes I dones el 26%, una mitja de 7.000€ menys que els homes. I aquesta bretxa existeix ja per a les dones joves I no minva al llarg de la vida laboral arribant a uns extrems alarmants pel que fa a les pensions.
La bretxa salarial anual a Catalunya arriba al 26% i és la més alta des del 2008. Des de CCOO, parlem de la bretxa, ho fem partint de la bretxa salarial anual perquè entenem que és la que determina que les dones tinguin pitjors rendes o rebin pitjors prestacions i pensions de jubilació, i, per tant, fa que les dones tinguin un risc més gran de pobresa. La bretxa és més evident en la part variable del salari: pagues extres, complements salarials i hores extraordinàries.
Les diferencies salarials entre homes i dones existeixen en tots els àmbits: per a totes les edats, per sectors d’activitat, per nivells de formació, per nivells de responsabilitat, per a dones autòctones i estrangeres, per tipus de jornada i de contracte, etc.
Els salaris de les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a Catalunya, la bretxa salarial ha augmentat en 2,44 punts.
A totes les franges d’edat la bretxa salarial puja, i destaca que les dones de 45 a 54 i de més de 55 anys cobren 1/3 del salari dels homes de la mateixa edat és a dir més de 10.000 € de diferència anual.
En afegir la variable d’estudis s’observa sempre una bretxa salarial superior al 25%. La bretxa salarial és més petita quan el nivell d’estudis és superior: les dones tenen unes retribucions 1/4 per sota de les dels homes.
Per sectors d’activitat, el de serveis en el què treballen més dones i amb els salaris més baixos, és el que te la bretxa salarial més alta.
Si es treballa a jornada complerta la bretxa arriba al 16,26%, a temps parcial la bretxa és del 4,9%. El fet que la bretxa salarial anual, si se sumen els dos tipus de jornada, sigui el 26% es deu al fet que hi ha moltes més dones que homes que treballen a temps parcial.
Cal destacar que apareix bretxa en la jornada a temps parcial degut a la precarització, ja que disminueix més del doble el salari de les dones.
Quant al tipus de contractació, la bretxa augmenta tant en la contractació indefinida com en la contractació de durada determinada. Igualment, la contractació indefinida té una bretxa superior al 27%, ja que la baixada de salaris de les dones quadruplica la dels homes.
Per a les dones que treballen als serveis de restauració, personals, protecció i ram de la venda la bretxa arriba al 36,1%. Tant en aquestes ocupacions com en les anomenades elementals el salari de les dones és més d’1/3 inferior al dels homes, aquestes ocupacions son les que tenen salaris mes baixos.
La desregulació de les condicions de treball i de precarietat en els salaris proporciona un augment de les desigualtats i les discriminacions de les dones en el món laboral.
1 de cada 5 dones té guanys inferiors o iguals a l’SMI; en el cas dels homes és 1 de cada 12. Més de la meitat de les treballadores perceben ingressos que tan sols poden arribar a 2 vegades l’SMI i en el cas dels treballadors són poc més d’una tercera part.
Augmenta el nombre de dones que cobren pensions contributives però es constata que hi ha una bretxa del 38,8% és a dir més bretxa a les pensions que als salaris.
La precarietat afecta més les dones per a tots els grups d’edat, a tots els àmbits professionals, en tot tipus de contractes, especialment els de temps parcial, i en totes les categories. Hi ha un 25,9% de les dones que tenen treball remunerat en risc de pobresa , és a dir 1 de cada 4 dones, un 14,9% per els homes. Les llars on viu 1 dona sola, 26,4%, es troben en risc de pobresa o exclusió social. Les dones joves i majors de 65 anys son els col·lectius de població que pateixen més privacions materials a Catalunya.
Davant d’aquest panorama calen polítiques públiques valentes i compromeses amb la igualtat i un pacte col·lectiu social a tots nivells per poder eliminar la desiguatlat i la discriminació de les dones.
