Educació i cultura per al desenvolupament en la I Trobada de Dones Asiàtiques i Espanyoles
En el tercer debat d’aquesta I Trobada, que va ajuntar dones lidereses de diversos països asiàtics, de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, es va aconseguir el màxim de participació. No només entre la trentena de participants assegudes al voltant de la taula rodona, sinó també de la vintena de dones -moltes d’elles joves- pertanyents a associacions de migrades de diversos països asiàtics al nostre país.
Casa Àsia va acollir el 25 d’octubre aquesta primera trobada que, a banda de permetre l’intercanvi d’experiències, vol convertir-se en una xarxa permanent amb seu a la casa i en col·laboració amb l’entitat per a la igualtat de gènere de Nacions Unides, la UN-Women.
La sessió va estar moderada per Gaëlle Patin-laloy, responsable de les comunitats asiàtiques a l’estat espanyol, i Anna Fumarola, ambdues de Casa Àsia.
La fractura que hi ha entre les expectatives que tenen les dones joves que han estudiat i la realitat professional un cop acabats els estudis, és un dels problemes que més han preocupat a les assistents. També han volgut posar en comú bones pràctiques de diversos països. I el binomi religió- educació va planar durant la sessió.
“No siguis assalariada! Sigues empresària! El límit és el cel si ets una dona emprenedora” és el que predica Marina Mahathir de la Junta de Sisters in Islam (SIS), de Malàisia. Aquesta activista pels drets de la dona apunta que des del seu accés a les universitats, les dones ascendeixen i, en canvi, els nois s’acomoden a les situacions sense esforçar-se i van quedant enrere.
La representant d’Iran, Ziba Mir Hosseini, de la Universitat de Londres, es qüestiona si ara que a la universitat hi ha un 64% de noies, la formació que se’ls hi dóna és realment transformadora per a elles. “Sense educació no hi ha llibertat. L’educació és el camí per a la llibertat, però les expectatives quan més altes són major frustració produeixen per culpa de les limitacions que les dones troben”. Per a aquesta professora, l’educació que s’imparteix en centres religiosos s’ha degradat i la gent no en surt preparada. Per contra, Iran gaudeix avui en dia d’una educació laica excel·lent.
Rosa Bofill, secretària de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya, afirma que malauradament al nostre país compartim la frustració, ja que essent les noies majoritàries a la Universitat i qui treuen les millors notes, estem lluny de la igualtat en el treball. També decreix la piràmide de professionals dones en l’educació. Si la totalitat és del 90%, a primària en són el 70% i a secundària el 65 %, en canvi, a les facultats són minoria. Pel que fa a les dones migrants, creu que la no convalidació de títols és un problema, ja que obliga a moltes dones al treball submergit en neteja i cura. Ferma defensora de la coeducació, pensa que en el nostre país moltes de les fites assolides són mèrit de la lluita de les mestres.
En aquest sentit es manifestà també la ministra d’Assumptes de la Dona de Cambodja, Ing KanthaPhavy: “L’educació és transformadora però a la societat pesa massa la pressió. Les noies no podran obrir totes les portes”. Hi ha diversificació en l’educació però no correspon a les oportunitats de treball. Per a la ministra, cal educar la societat en la igualtat de gènere, canviar els estereotips a les famílies (per exemple, al Japó, les dones no tenen ni el dret a reverenciar a les seves i als seus ancestres).
Més optimista es mostra la representant de Kirguizistan, Cholpón Nogoibaeva, presidenta de l’Institut d’Anàlisi de Polítiques i Investigació. En aquest petit país de 5 milions d’habitants s’ha fet un gran pas endavant en l’educació de la joventut. A la universitat hi ha actualment 250.000 joves, i el 62% són dones. Se’n llicencien un 66%. Pel que fa al treball les dones joves, en tenen el 40%. Ara bé, hi ha una esquerda entre les oportunitats laborals i el nivell acadèmic.
Heather Xiaoquan Zhang, professora d’Estudis Socials Xinesos, explica que fins el 1970 fou l’Estat l’encarregat de l’educació femenina, molt basada en els models de figures heroiques. Actualment la pobresa no ha estat abordada efectivament i s’han perdut molts programes socials. L’educació de les dones de les zones rurals és el problema més greu.
La gran diversitat de les dones musulmanes que viuen a l’Estat espanyol és el que va voler mostrar Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España. La majoria de migrades tenen un baix nivell d’estudis i moltes són analfabetes, mentre que les noies autòctones pateixen discriminació en l’accés a l’educació i sovint pateixen exàmens religiosos que porten a la decisió dels pares a treure-les de l’escola. Les noies reben una educació formal als centres educatius i una educació informal a les mesquites. En aquesta segona educació no hi ha visió de gènere, el patriarcat en surt reforçat i amés l’ensenyament és impartit per professors de fora que no coneixen ni el context ni els drets.
La representant de Corea, Hyun Joo Song, de l’Institut Coreà per a la Promoció de la Igualtat de Gènere i Educació, va exposar com la feminització de la professió s’ha tornat un tema delicat, ja que s’estén el convenciment de què els nens s’estan feminitzant, i el més absurd és que les noies a la universitat tenen homes professors i mai ningú s’ha exclamat! A Corea ,el debat sobre la igualtat és a la universitat però no al país. Pot haver-hi una alt càrrec d’Igualtat però sempre sota un home de rang superior, al revés mai.
La coordinadora de Mujer y En Conflicto de Periodismohumano.com , Patricia Simón afirma que fallen les transmissions entre les polítiques d’Igualtat i els mitjans de comunicació, i que aquests són els grans continuadors del patriarcat. L’esforç social que s’està fent no es manifesta als mitjans de comunicació generalistes. Cal que les dones estableixin aliances amb mitjans alternatius, ja que per més que es faci des de les polítiques públiques el mitjans de comunicació no avancen.
Per a Palwasha Hassan, fundadora d’Afghan Wome’ns Network, creu que tot i que després de 30 anys de guerra la seguretat és el repte principal. La millor contribució d’Espanya i dels altres països fora fer de l’educació laica la seva prioritat en les actuacions de cooperació i desenvolupament a l’Afganistan. Ningú treballa estratègicament aquest tema.
Bones pràctiques
Marta Gutiérrez de Paz y Desarrollo, explica que aquesta organització amb seu a Cambodja ha aconseguit crear, treballant amb el Ministeri de la Dona, uns espais d’educació informal que han permès fer un gran avanç en formació en Gènere i en Drets de les Dones. L’experiència també s’ha fet a Timor.
Per a la representant de Bangladesh, el principal progrés en el seu país ha estat en la prevenció contra la violència de gènere. Per això, un cop les dones ja han adquirit molts coneixements han començat a treballar en tallers per a homes i estan satisfetes dels resultats. També les obres de teatre al carrer, l’ensenyament a través de cançons i les xerrades en els patis interiors de les cases han servit per explicar a les diverses comunitats els drets de les dones. Amb aquest sistema han pogut informar sobre la tracta i el tràfic de persones. A Bangladesh hi arriben dones de comunitats musulmanes de Birmània i cauen en el tràfic de persones que es fa des d’Aràbia Saudí. Les persones treballadores immigrades són les víctimes més importants. Aquest treball també serveix a nivell judicial. Els tallers de dones per a dones fa que s’hi puguin tractar els drets de els dones relacionats amb la salut sexual i els drets reproductius.
Per a la representant de l’Índia, Nirupama Prakash, de la Universitat d’Informació i Tecnologia de Jaypee, justament la utilització del folklore i de les TIC’S és la millor bona pràctica per treballar els Objectius del Mil·lenni. És la manera d’arribar a les comunitats religioses i conscienciar-les de la mainada que desapareix.
Marina Mahathir, de Malàisia, va destacar el valor de la formació informal per a dones, ja que al seu país han aconseguit amb aquest mètode avenços tan importants com l’alfabetització i el coneixement del dret de les dones al mateix temps. Les dones adultes tenen un repte esgotador entre les feines de la casa i les feines externes, no tenen temps, doncs, per fer estudis regulats.
Bones pràctiques. L’educació entre la religió i la laicitat
Marie Laure Rodríguez, presidenta de la Unión de Mujeres Musulmanas de España, va aportar a aquesta I Trobada una bona pràctica desenvolupada a l’Estat espanyol amb activitats tant per a dones com per a homes contra els maltractaments a la llar. Les activitats contenen un tractament específic de sensibilització dels imams (recordem que a voltes justifiquen en alguns casos l’ús de la violència).
Per a Nokhuepho Borwornmahamongkhon, de la clínica Mae Tao de Tailàndia, és primordial recordar que quan les pacients van a la clínica només són dones i no parlen mai de religió. Aquest principi permet fer el treballa adequadament.
Cholpón Nogoibaeva, de Kirguizistan, explica que forma part d’una organització de caràcter civil que ha lluitat per mantenir el país laic i han aconseguit introduir un programa de gènere en les associacions civils.
Com a resposta a una intervenció en el sentit que una religió que discrimini les dones no es pot dir religió, Ziba Mir Hosseini cità el treball fet des de 1989 amb Les Germanes de l’Islam. Un dels programes estrella és l’iniciat el 2006 i anomenat Curs d’Islam des de la perspectiva dels drets de les dones. Ara s’està fent a El Caire i aviat es farà a Sudan. D’aquests cursos en surten capacitadores que al seu torn explicaran com la religió no és el mateix que el patriarcat, s’hi desenvolupa certament! Però qui mana per damunt de la religió és el patriarcat . Un altre Curs emblemàtic és l’anomenat Igualtat i Justícia a les famílies musulmanes.
Continuant el debat, la representant de l’Associació de Dones Pakistaní a Catalunya, creu que la religió ha donat molts drets a dones i a homes, i que el problema real són els valors tradicionals. “Qui trenca aquests valors es queda sense xarxa familiar i social”, va dir. Els nois de classe baixa tenen una educació molt deficient, aquesta manca de cultura provoca els conflicte entre homes i dones. No toleren que aquí les noies tinguin més estudis que ells, tenen por que els abandonin. Moltes noies del Pakistan deixen els seus estudis degut a què les seves famílies no accepten la coeducació. Quan les noies “porten problemes”, les envien al Pakistan.
Finalitzant la sessió i de cara a l’objectiu de convertir aquesta I Trobada en una xarxa permanent, s’apuntaren diverses propostes temàtiques de treball conjunt però especialment la voluntat de fer conèixer lídereses culturals a fi que les joves tinguin nous models.
La representant d’UNIFEM a l’Estat serà l’encarregada de transmetre aquestes propostes a Michelle Bachelet, directora d’ONU Mujeres.
