OPINIÓ
Les feministes han estat repetint aquesta idea durant algun temps (vegeu aquí una columna meva de 2012 /. Creiem que perquè el món funcioni millor, s’hauria de posar la vida al centre.
Però potser aquesta idea sembla molt abstracta, utòpica, inconcretada. Ara que el món sembla haver-se aturat, i encara que no tinc la confiança que serà per a millor, m’agradaria imaginar el que seria com en la pràctica de posar la vida al centre. Dono algunes idees per a l’improbable esdeveniment que sortim d’això amb més saviesa.
Totes les activitats que emprenem han de tenir com a objectiu la cura i manteniment de la vida humana, però no només del seu entorn. La vida humana no es pot desconecar dels altres éssers vius que la poblen, els animals i les plantes. En lloc d’actuar com predador, vostè ha de viure en harmonia amb el medi ambient; i cal dir que els animals no poden ser tractats malament, però tampoc millor que la gent. Què passa doncs amb les mascotes en molts llocs a l’oest.
Per viure “una bona vida”, com va proposar Aristòtil, els éssers humans necessiten per sobre de tot les cures – des del naixement fins a la mort – i l’afecte. El nombre d’ocupacions que poden girar al voltant d’aquesta necessitat és interminable: des d’aquelles cures que busquen els diferents tipus de família o grups que acullen una nova criatura, fins al seguiment, desenvolupament, finalització i mort de la persona, quantes activitats poden estar relacionades amb la cura, des de la cura diària fins als sistemes sanitaris. No hi hauria d’haver cap divisió sexual del treball en la cura.
L’educació en totes les seves variants: infancia, joventut, persones adultes, formals i informals. La transmissió del coneixement en les seves múltiples possibilitats. Organitzada de diferents maneres, segons la capacitat i creativitat dels diferents grups humans. La ciència, la medicina, la recerca, els sectors estratègics que han de poder, com tota la resta, mantenir una vida digna.
Una bona vida no es pot dur a terme sense cultura i recreació: literatura, música, teatre, cinema, pintura, dansa, art, esport i tota la infinita varietat d’activitats recreatives, tant en la producció com en la recepció, sense convertir cap d’elles en negoci excessiu o especulatiu que les allunyi del seu objectiu primari.
Tot això requereix, per descomptat, assegurar l’alimentació, i s’ha de donar el paper que li pertoca al sector primari; el món és molt gran, i posar la vida al centre també significa guiar l’activitat agrícola al servei de la supervivència digna. Focalitzar la tecnologia i els coneixements científics en l’objectiu de menjar tres vegades al dia.
Posar la vida al centre també significa apostar per la cooperació, no la competència. Deixar de veure a altres com a l’enemic, renunciar a la highness d’allò propi i el menyspreu per l’altre. I, per descomptat, dins d’aquest possible món, permetre que tots els éssers humans desenvolupin el seu potencial independentment de la classe, raça, sexe, procedència, orientació sexual o situació personal. Sé que és molt poc probable que veiem un món com aquest, però per demanar que no es quedi.
*Publicado en Publico
