Més de cinc anys després de la creació de la Comissió d’Estudi de la Prostitució al Congrés dels Diputats, seguim sense un consens a nivell social, polític i mediàtic sobre el tema. A finals de març, el Consell d’Estat va emetre un informe que recomana la prohibició o limitació severa dels anuncis de prostitució als diaris, una mesura proposada per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) l’any 2009.
Organitzacions abolicionistes com la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones, que recolzen la campanya iniciada per l’ADPC, ho consideren una “victòria del feminisme”. Però, entitats d’atenció i suport a les prostitutes com el col.lectiu Hetaira consideren que és una decissió “fruit dels prejudicis i d’un posicionament de tall abolicionista i carregat de ’moralina’, on, per descomptat, no es tenen en compte els drets de qui exerceix aquesta activitat”. Segons l’ADPC, els diaris d’àmbit estatal ingressen uns 40 milions d’euros anuals per publicitat de contactes.
El Consell d’Estat basa aquesta recomanació en que el “caire” d’aquests anuncis no en justifica la lliure competència, en que darrere s’hi amaguen màfies de proxenetisme i trata de persones, i en que tracten les dones com a “mercaderies”. A més, recorda que l’autorregulació ha estat ineficaç perquè desapareguin.
Rosa Mª Fernández Sansa, de la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones, considera que és “una mida molt important per la defensa de la dignitat de les dones. Caldrien posicions més fortes però des del feminisme estem acostumades a caminar a poc a poc”. El col.lectiu de suport a les prostitutes Hetaira considera que la prostitució “no és una activitat il.legal” i, per tant, ha de tenir “competència i clientela”, com altres activitats econòmiques. A més, afirma que considerar que tracten les dones com a objectes sexuals “insulta les treballadores i treballadors del sexe que treballen pel seu compte i reforça l’estigma que recau sobre tot en les dones, donant la idea que ‘són elles qui es venen, no qui oferten serveis sexuals a canvi de diners”. Però, més enllà dels posicionaments ideològics enfrontats sobre la dignitat o indignitat de la prostitució, els punts candents del debat sobre el tema segueixen essent si aquesta s’exerceix de forma voluntària o forçada i les diferències entre trata de persones amb fins d’explotació sexual i prostitució exercida per persones que no tenen permís de residencia però no són forçades per màfies.
Víctimes de trata o migrants irregulars que es prostitueixen?
Segons el col.lectiu Hetaira, la majoria d’anuncis de contactes “no pertanyen a màfies organitzades. Encara que així fos, el Codi Penal ja penalitza aquest delicte, de manera que l’anunci podria servir per a la seva detenció”. Però, asseguren, “majoria de vegades, en les batudes policials que s’han fet a través dels anuncis, els implicats han sortit majoritàriament sense càrrecs. I no s’han facilitat dades sobre possibles víctimes de tràfic d’éssers humans”. Per a Hetaira, prohibir-los és “una mesura demagògica, fàcil i barata per al Govern però totalment ineficaç per a la protecció de les víctimes de trata que exerceixen de forma coaccionada la prostitució”. El grup considera que la trata “és un delicte i, com a tal, no s’anuncia massivament a la premsa. Les que sí que ho fan són aquelles treballadores del sexe que exerceixen per voluntat pròpia”. Un cop més, Hetaira remarca que “mesures com aquestes retallen el seu dret a oferir la seva feina” i “les obliguen a llançar-se al carrer a buscar clientela o refugiar-se en els clubs on haurien de sotmetre’s a les imposicions dels empresaris”.
Entitats d’atenció a prostitutes com Genera o Àmbit Dona s’han manifestat en la mateixa direcció en altres ocasions. La independent els ha demanat la seva opinió sobre el dictamen del Consell d’Estat, però no ha rebut resposta. Les discrepàncies entorn als vincles entre prostitució i trata de persones i la confusió entre trata (trafficking) i tràfic irregular de persones (smuggling) han acompanyat el debat públic sobre prostitució des de la creació de la Comissió d’Estudi sobre la Prostitució al Congrés dels Diputats l’any 2005. De fet, l’únic acord resultant després de dos anys de consulta amb organitzacions expertes en el tema fou la posada en marxa del Pla Nacional de Lluita contra la Trata amb Fins d’Explotació Sexual l’any 2007. El març de 2010, els Ministeris d’Interior i Igualtat van fer el primer balanç del pla, tot xifrant en 1.300 les víctimes de identificades i ateses el 2009. Les organitzacions integrants de la Xarxa Espanyola contra la Trata de Persones van criticar les limitacions del pla, que no contempla la trata amb fins d’explotació laboral que es dona en activitats com el treball domèstic, i l’incompliment de protocols internacionals amb decissions com les expulsions de dones víctimes de trata amenaçades de mort al seu país. Segons Amnistia Internacional, fins i tot en la informació de l’Instituto de la Mujer es produeix una confusió entre trata de persones, tràfic de migrants i prostitució”.
