La perxa necessita molt temps i paciència a nivell psicològic
Un bon resultat abans d’un campionat important sempre ajuda a encarar millor aquest campionat. I aquest és el cas de la perxista catalana, Anna Pinero. Amb el seu recent rècord de Catalunya Absolut en pista coberta, l’atleta va afrontar la Copa de la Reina que es va disputar el passat cap de setmana a València i tal com va comentar a La Independent, ho va fer amb un extra de confiança: “Sí, la veritat és que és un bon pas per aconseguir confiança, i veurem com va la Copa i a veure si puc millorar més marca”.
Anna Pinero va situar la seva marca al campionat de Catalunya el passat 16 de gener en 4,25, encara que a principis d’any va batre el rècord establert per primera vegada. La jove atleta catalana cerca una marca que la classifiqui per als campionats d’Europa, tal i com ella mateixa diu: ”Intentaré saltar 4,40 que és la mínima per al Campionat d’Europa”. I encara que no va finalitzar amb un mal resultat, es va situar en segona posició després de la basca Naroa Aguirre, que amb 4,30 va aconseguir la medalla d’or.
No obstant això, la perxa és un esport amb el qual has de desenvolupar una gran paciència, els avanços són lents, centímetre a centímetre, i només una ment que treballi aquest aspecte és capaç de lluitar diàriament en aquesta soferta prova. Anna Pinero és molt conscient d’això; per a ella es necessita molt temps i paciència a nivell psicològic. Des de fa més de deu anys, porta lluitant dia a dia en aquest esport, just quan va deixar de costat altres especialitats per centrar-se en la perxa: “Jo feia atletisme, corria i feia totes les proves i veia als nois saltar i em va cridar l’atenció”.
I tot això malgrat el risc que contreu aquesta activitat, sens dubte, una mala caiguda pot apartar-te molt temps de la competició. No obstant això, els perxistes estan fets d’alguna pasta especial i l’altura no és un problema encara que són conscients del risc: “Quan era petita no em feia por, veia la gent que saltava molt alt i vaig pensar que havia de semblar-se a una sensació com volar i així vaig començar. Ara sí que em fa por, sobretot quan cal canviar de perxa perquè pot ser que saltis més alt i més dur, per la qual cosa hi ha molt més risc que caiguis fora del matalasset i a nivell psicològic esperes no clavar-te, però a dia d’avui no m’he sortit mai”.
I així és. A aquesta jove promesa li queden molts anys de treball i aprenentatge. Potser pugui observar la dona que ha posat la perxa en boca de tothom, la saltadora russa Yelena Isinbayeva, que torna a les pistes el proper mes després de fer una llarga aturada. No li importaria creuar-se amb la dona multirécord, al contrari: “Encara no he competit contra ella, he competit contra altres russes però no contra ella. Sí que em vindria de gust, és la millor del món, estaria súper bé, perquè només amb veure com salta, ja s’aprèn”.
Nosaltres també esperem que l’atleta catalana assoleixi totes les fites que s’ha proposat i esperem, algun dia, veure-la competir al costat d’aquesta gran mestra, Yelena Isinbayeva.
