Aquest dimarts 15 de novembre “Dia Internacional de l’escriptor empresonat” el PEN Català ha organitzat diversos actes arreu del territori de llengua catalana. Agramunt, Barcelona, Eivissa i Palma són algunes de les ciutats on s’hi han celebrat activitats en solidaritat amb escriptors i escriptores i periodistes que han rebut amenaces, persecució o presó pels seus escrits.
La jornada a Barcelona ha recordat a aquelles i aquells que han estat assassinats els darrers cinc anys a Mèxic. La inauguració de l’acte ha estat a càrrec de la Presidenta del PEN Català Carme Arenas i del Director del diari electrònic Vilaweb, Vicent Partal. També hi ha participat Raffaella Salierno, Secretari General Director del Guest Writer’ Programme.
Partal ha rememorat un viatge que va fer als anys 80 a Ciudad Juárez, viatge que el va portar a trobar-se amb “una terra de violència real” i quedar impresionat amb els casos de dones desaparegudes, violades o assassinades, alguns casos relacionats amb els cossos policials. “Vull recordar- les avui, ja que no solament son periodistes les morts a Mèxic, especialment a Ciudad Juárez hi ha un problema gravíssim, que crec que es un del escàndols mes grans que val la pena recordar”, ha afirmat.
“El que volem denunciar es la impunitat del crim a Mèxic i els més de quaranta assassinats des del 2006 al 2011, amb un constant augment els darrers anys. En aquest període han estat assassinats 33 professionals del periodisme, un escriptor i un poeta. A aquestes xifres cal afegir-hi la desaparició de 8 periodistes” – ha dit Raffaella Salierno. També ha assenyalat que existeix un alt nivell de impunitat i que els temes tractats pels i per les periodistes estan relacionats amb la denuncia social i per tant molesten a qui volen fer-los callar.
La Independent ha parlat d’aquesta iniciativa del PEN Català amb la seva presidenta, Carme Arenas. En aquesta conversa també es fa referència a la violència exercida doblement a dones comunicadores.
Cal tenir en compte que, en el context de la persecució i violència contra la llibertat de pensament i de premsa, enguany han estat assassinades 4 comunicadores mexicanes: María Elizabeth Marías Castro, editora del diari Primera Hora, que va ser trobada degollada el 24 de setembre de 2011; Ana María Yarce Viveros i Rocío Gonzáles Trápaga, columnista política que feia recerca sobre la corrupció. Ambdues vàren ser trobades estrangulades al Parque Ciudad de México l’1 de setembre passat; i Yolanda Ordaz de la Cruz columnista del diari Notiver i redactora de delictes que treballava sobre bandes de drogues, i que va ser degollada el 24 de Juliol de 2011.
Entrevista a Carme Arenas , presidenta del PEN Català
Quines són les raons per l’organització d’aquest acte?
El PEN Internacional es una xarxa, que existeix a tot el món. Existeix el PEN mexicà, que fa uns cinc anys, va organitzar un congres internacional. Penso que el Congres va servir molt per sensibilitzar de la situació de Mèxic, no solament pel que fa a la violència i la política, sinó també pel que fa a la situació de les llengües indígenes, i en aquest sentit hem estat treballant per la seva defensa, a fi que aquestes llengües obtinguin l’estatus que evidentment es mereixen.
Enguany, vàrem pensar que degut a la situació a Mèxic valia la pena de fer un punt i a part i que el món crides contra la impunitat de tots aquest crims. Nosaltres sempre parlem del nostre sector, el sector de l’escriptura però saben que la violència i les mort no solament afecten als escriptors, sinó a la població en general, que sovint – sense tenir-hi res a veure – es veu involucrada en focs creuats i la gent perd la vida de la manera mes inútil. Però si que el crim organitzat sap molt bé qui són els seus enemics: Tothom qui te veu!. Tant el periodisme com la literatura tenen el poder que emana de la paraula i per tant podem sensibilitzar a la població informant degudament o bé creant histories o poemes que criden l’atenció sobre aquests tipus de fets. Aquestes persones son automàticament enemigues d’aquests grups organitzats.
A Mèxic ha crescut l’assetjament periodístic, que cal demanar als governs sobre aquest casos?
Penso que la clau de tot esta en la impunitat, la impunitat es el que fa créixer la violència i els assassins actuen lliurement i saben que no tenen cap mena de persecució, ni hi ha cap represàlia i aleshores es van envalentonant cada vegada més.
El primer problema és el sistema judicial de Mèxic que no funciona de cap de las maneres. I això que provoca?. No solament no atura la violència, sinó que cada vegada en genera més. Potser tot ha partit d’aquests “cartels” relacionats amb la droga, però hi ha tota una corrupció que fa que molts poders locals i nacionals s’ha hagin afegit a aquest tipus de mètodes per solucionar entre cometes els seus problemes privats. Per tant penso que la llei ha de servir per no deixar impune la violència.
Les dones han patit molta violència a Mèxic. S’han denunciat als organismes de drets humans casos molt greus, quina es la teva opinió sobre aquesta situació?
Les dones en aquest tipus de societat encara molt masclista son l’element mes vulnerable. No hem d’oblidar tota la qüestió dels feminicidis -que han començant al nord, a Ciutat Juárez- i que les escriptores i periodistes valentes que han investigant, que han tingut la valentia de dir senzillament la veritat, dons son evidentment un objectiu encara mes fàcil per aquest grups actors de violència, perquè hi ha la doble venjança. La venjança de haver parlat contra els interessos d’aquest crim organitzat i el fet de ser dones.
Per tant jo penso que si el món no diu res sobre aquesta doble violència, el mon n’és també culpable. Ha arribat un moment en el mon globalitzat on els problemes són de tothom i les solucions segurament hauríem de venir de tothom…
Lectura de poemes
Després de la inauguració de l’acte, durant el mati i la tarda, hi ha hagut lectures de poemes relacionats amb la persecució d’escriptores I escriptors. Poemes de: José Emilio Pacheco, Homero Aridjis, Susana Chávez Castillo, David Figueres, Carmen Borja, Tònia Passola, Montserrat Abelló, Assumpció Forcada i Silvia Aymerich Lemos. Alguns autors i algunes autores d’origen mexicà han declamat els seus propis poemes.
Susana Chavéz Castillo fou una poeta i activista destacada que va liderar les protestes contra els assassinats sense resoldre de dones Ciudad de Juárez (a l’Estat de Chihuahua). Fou assassinada el gener de 2011 a Ciudad Juárez.
Mercè Otero Vidal, feminista que pertany al PEN Català i a Ca la Dona, participà en aquest acte llegint justament el poema Sang Nostra , de la poeta i activista mexicana assassinada Susana Chavéz Castillo, traduïT per Anna Rosich . Per Otero: “Aquest poema fa referència precisament a un element que per les dones te un doble sentit, la sang que dona la vida i la sang de la mort.”
Sang Nostra
Sang meva,
de l’alba,
de la lluna partida,
del silenci,
de roca morta,
de dona al llit
que salta al buit
Sang clara i definida,
fèrtil i seminal.
Sang incomprensible que gira,
Sang alliberadora de si mateixa,
Sang riu dels meus cants,
Mar dels meus abismes.
Sang instant on neixo adolorida,
Nodrida de ma darrera presència.
