Les demandes de gènere, principalment el rebuig a la violència masclista, és una de les banderes que en l’actual contesa electoral boliviana estan utilitzant els partits polítics.
Però, a tot arreu es couen faves i, com un efecte bumerang de la pròpia misogínia, el tema els està estomacant a uns i descobrint als altres.
El proper 12 d’octubre els bolivians aniran a les urnes a triar els governants per als pròxims cinc anys. Les enquestes assenyalen que Evo Morales repetirà victòria amb força avantatge.
En la campanya electoral, aquesta vegada, les denúncies i el rebuig a la violència de gènere és un dels temes principals que es ventila i s’utilitza com a arma llancívola; però, no forma part substancial del discurs programàtic ni promeses electorals. No hi ha cap dona candidata a presidenta entre els cinc fronts que es presenten i, d’aquests, tres tenen dones com postulants a vicepresidentes.
El contingut indígena, que en anteriors eleccions era tingut en compte per provocar acceptació, ara ja forma part “natural” de les llistes i en aquest espai ara hi ha les dones. A Bolívia hi ha paritat entre homes i dones al Congrés.
Els candidats, masculins, a les eleccions de 2014 i resultats d’algunes enquestes (Foto: captura publicacions)
Amenaces
D’una banda, Samuel Doria Medina, poderós empresari i líder d’Unitat Demòcrata (UD), va amenaçar a una dona perquè desistís d’acusar al seu marit d’haver-la colpejat, segons es va denunciar amb una gravació que el polític afirma que està manipulada.
El marit acusat es va veure obligat a renunciar a ser candidat parlamentari, cosa que les veus feministes han valorat positivament; però, qui lidera i finança el partit, qui suposadament va amenaçar la dona que hauria estat colpejada, encara postula a la presidència de govern. Els analistes no es posen d’acord en si aquest fet es reflectirà a les urnes.
Masoquistes
D’altra banda, es va difondre una altra gravació on s’escolta, suposadament, el president Evo Morales dient entre bromes i riure general que hi ha dones masoquistes que accepten i protegeixen a qui els colpegen i que així, malgrat com actuen aquestes dones, n’hi ha que voten igualment al seu partit.
Al marge de si és certa o no aquesta gravació, segurament ningú posa en dubte que és possible que aquesta sigui veraç, donades les conegudes, molt difoses i desafortunades frases d ‘”humor”, amb alt contingut masclista, del President.
Frases que, d’altra banda, podrien ser atribuïbles a la majoria dels homes bolivians en la seva conversa habitual. Pocs i comptats poden jurar que no les diuen, en espais públics saben estar-se’n, fet que Evo Morales no hi fa atenció, però entre amics i en la intimitat les bromes brollen “enginyosament” i amb naturalitat.
No té disculpa el mal de molts, de cap manera, sobre la taula hi ha les raons d’això: el patriarcat, que és global i que a Bolívia afecta en un grau alt. Per les dades de feminicidis – almenys 60 durant aquest any -, per l’escassa atenció a les denúncies de violència, per la realitat quotidiana de desavantatge per a la dona i per les bromes del president, que no cessen, semblaria que és un assumpte que Morales i el seu partit, amb dues gestions governamentals en el seu haver, els importa ben poc.
Polítiques d’urgència
El Movimento Sin Miedo, encapçalat per Juan del Granado, que ha demanat que es no es voti pels masclistes, ha plantejat “cinc polítiques d’urgència per aterrar en els problemes reals de la gent”, segons s’ha publicat; però, entre aquestes cinc polítiques (desnutrició, habitatge, seguretat, treball i desenvolupament rural integral) no s’esmenta a la dona.
Es crida a votar en contra, a castigar amb el no vot, a actuar. Són els homes i dones votants que han de fer alguna cosa i resoldre el problema: votar pel MSM, s’entén; però, a canvi, no hi ha una proposta o promesa rellevant sobre aquest tema. Potser és que la violència masclista, considerada pandèmia global, no és urgent, no és un problema real o que les víctimes no són gent.
Noves paraules
El patriarcat es en la societat, on l’home té avantatges en relació a la dona, i els polítics no plantegen solucions estructurals de canvi d’aquesta realitat. Els partits estan plens de masclistes i alguns polítics exerceixen la violència física; altres la psicològica amb amenaces i bromes que humilien la dona; altres la institucional no fent res al respecte, amb lleis que no es compleixen; i d’ altres s’aprofiten i en volen treure rèdit.
Al marge de les intencions i els resultats finals, en aquesta campanya electoral hi ha paraules que sonen molt i es repeteixen constantment en els mitjans. Paraules com masclisme, patriarcat, misogínia, violència contra la dona i sexisme que, per la força del seu significat, el sol fet de dir-les i repetir-les ja és un guany i un resultat de l’efecte bumerang.
Més informació:
Bolívia
Eleccions 2014
