La ciutadania de 310 municipis de la demarcació de Barcelona es beneficia de l’accés a un servei públic i gratuït de resolució de conflictes ciutadans i comunitaris alternatiu, gràcies al programa de mediació ciutadana que ofereix la Diputació de Barcelona.
Precisament el 21 de gener es celebra el Dia Europeu de la Mediació, que commemora el dia que el Consell d’Europa va aprovar la recomanació R(98) 1 sobre mediació familiar.
La celebració d’aquesta data pretén assolir un major reconeixement de la mediació o la intervenció mediadora com a mètode eficaç de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial.
Segons Christian Wigand, portaveu de la Comissió Europea per als afers de justícia, protecció dels consumidors i igualtat de gènere, “la Unió Europea vol promoure activament mètodes alternatius per a la resolució de conflictes”. Pel que fa a la legislació europea, “tenim la directiva 2008/52, que està transposada a Espanya des del 2011 amb un Decret Llei, i que legisla sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i comercials, incloent l’àrea del dret de família; sobre tot pretén facilitar l’accés a la resolució alternativa de conflictes, per promoure la seva solució amistosa, tot fomentant l’ús de la mediació”. La Comissió Europa ha encetat recentment un informe sobre l’aplicació de la Directiva.
La mediació és una eina per abordar el conflicte basat en el diàleg, l’escolta i el respecte mutu, amb el suport d’un mediador o mediadora que acompanya les parts per tal que puguin expressar les seves inquietuds i necessitats i, alhora, puguin entendre les de l’altra part. D’aquesta manera les parts troben solucions en què totes hi surten guanyant; la mediació es basa, doncs, en entendre el conflicte com una oportunitat de canvi i de millora de la convivència.
Segons Rafael Llinàs, del Servei de Mediació Ciutadana de Sant Adrià del Besòs, un dels que rep suport de la Diputació de Barcelona, “es tracta d’oferir solucions no adversarials a problemes a través de la construcció de solucions entre les parts i que no impliquin un guanyador o un perdedor”.
La mediació ciutadana
En aquest sentit, l’any 2006 la Diputació de Barcelona va crear el programa de mediació ciutadana per donar suport econòmic i tècnic als ens locals per la creació i manteniment de serveis de mediació propis i que actualment compta amb un pressupost de 1,2M€/anuals.
Segons el diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia Acero, “fa 15 anys que es van crear els primers Serveis de mediació en alguns ajuntaments i la seva experiència ens va fer constatar la utilitat de la mediació com a via alternativa per gestionar conflictes de convivència a les ciutats i pobles”.
Aquests serveis de mediació comunitària i ciutadana, es presten a tota la ciutadania dels municipis de forma gratuïta ja que estan finançats per ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona; “això facilita que aquests serveis siguin accessibles a tothom”, diu Eva Noguera, Directora i mediadora de l’entitat EsMediació – Gestió integral de conflictes, que gestiona diversos serveis de mediació ciutadana a alguns municipis del Maresme i del Barcelonès, un d’ells Arenys de Munt. Segons la mediadora, “atenem tot tipus de conflicte que afectin a ciutadania: de veïns, comunitats de veïns, familiars (per exemple una persona gran que no te qui cuidar-la, conflictes entre germans, etc…) també entre empreses i entitats; tots els conflictes que puguin ser resoltes per via de mediació; la mediació el que fa és obrir un espai de diàleg que vol evitar un procés judicial, però han de ser conflictes de caràcter civil i no penal”.
“Primer estava orientat a temes veïnals i comunitaris però ara atenem molts casos familiars, derivats per altres serveis”, explica l’experimentat mediador Rafael Llinàs; “hi ha problemes, com ara els temes de sorolls de veïns, que a través d’una denuncia es solucionen només parcial o temporalment; via humanització, via mediació, però, es poden solucionar d’arrel; per altra banda, una mediació és sempre més ràpida que un procediment judicial”.
A la intervenció mediadora sovint hi ha un treball d’interculturalitat important, en destaca en Rafael Llinàs, on al seu Servei de Sant Adrià també atenen casos amb persones d’ètnia gitana, que són abordats de manera específica per les seves especificitats culturals. Tanmateix, Llinàs detalla que molt sovint conflictes que semblen causats per diferències culturals es donen per situacions socioeconòmiques concretes: “si viuen 15 persones en un mateix pis és normal que es donin més problemes de convivència que a un amb 4, i això és un tema d’arrel socioeconòmica”.
Implementació a nivell local
Actualment, la Diputació de Barcelona manté conveni de col·laboració amb 45 Serveis de mediació ciutadana (42 municipals i 3 Consells Comarcals) que donen cobertura a 144 municipis de la demarcació de Barcelona, amb un total de 99 mediadors i mediadores treballant-hi.
A Arenys de Munt, on poden atendre uns 80 casos de mediació cada any, el Servei de Mediació Ciutadana es presta des de fa més de 10 anys; “de fet és un dels municipis pioners en la inclusió de la mediació en un municipi petit; així, aquí la seva incidència és molt alta, ja que és un servei molt conegut”, relata la seva responsable, Eva Noguera.
Segon l’experta en mediació, “la Diputació està fent un servei increïble, porta molts anys apostant pels ajuntaments que volen apostar per la mediació; sense el seu suport, aquest desplegament no hagués estat possible”.
A Sant Adrià del Besòs, on el Servei de Mediació funciona des del 2002, “al principi la difusió era molt interna però ara cada cop mes gent hi ve; sembla que s’ha començat a posar de moda”, explica el seu responsable Rafael Llinàs; “comptem amb 2 mediadors a temps complert, i 2 a temps parcial i a dia d’avui ens quedem curts per atendre tota la demanda”.
“Per als ens locals que no disposen d’un Servei de mediació propi, l’any 2014 es va crear el Servei itinerant de mediació ciutadana; aquest servei està dotat d’un equip de mediadors que es desplaça al territori per atendre els conflictes de convivència que sorgeixen en els municipis i per dur a terme accions de sensibilització. Així, tot i que un municipi no tingui servei de mediació propi, la seva ciutadania pot accedir a aquesta eina a través dels seus ajuntaments”, explica el diputat Antoni García Acero.
En mediació comunitària l’índex d’èxit és molt alt; de 5.198 sol·licituds de mediació aquest darrer any a la província de Barcelona, se n’ han tancat 4.822, 1.508 amb un acord.
La majoria de la tipologia dels casos atesos són de caràcter veïnal, seguits dels de caire familiar, desprès dels produïts per conflictes d’activitats econòmiques i també per conflictes a l’espai públic.
Els i les professionals de la mediació
Així, la figura de la mediadora o del mediador és cabdal; es tracta d’una figura imparcial i amb formació en mediació que té per objectiu generar un clima favorable on les parts es comuniquin, es respectin i es trobin en igualtat de condicions. D’aquesta manera, les parts poden treballar conjuntament per trobar per elles mateixes solucions justes, viables i duradores. Així, la o el professional mai proposa les solucions al conflicte, en cap cas té poder de decisió sobre la resolució del cas.
Segons el mediador Rafael Llinàs, “de vegades no s’entén que treballem des de la neutralitat o imparcialitat i que no treballem per a la part que ens crida; hi ha manca de costum en entendre aquesta manera d’igual a igual de resoldre les coses i a totes les situacions els canvis han de venir de les dues parts i això al principi no s’entén”.
Oscar Negredo, Coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, destaca que des de la Diputació es dóna un important suport a mediadores i mediadors mitjançant espais de formació contínua i d’un espai de seguiment de la pràctica professional, al qual es poden portar determinats casos per a millorar la tasca quotidiana de professionals de la mediació.
La importància de la prevenció i la sensibilització
A banda de l’abordatge de casos concrets, els Serveis de mediació realitzen una important tasca proactiva / preventiva mitjançant la difusió i sensibilització de la cultura del diàleg i de la pau. Segons Negredo:“són molt importants les accions de prevenció que inclouen aquelles de difusió, sensibilització i formació que es porten a terme per a proveir d’eines per a la gestió de conflictes a la ciutadania i que serveixen també per a la detecció precoç de conflictes abans que arribin al Servei de Mediació”.
A Arenys de Munt “això ho fem principalment amb formació en prevenció de conflictes: taller de prevenció amb famílies o des de la intervenció amb la infància i adolescència; tenim un servei de mediació a l’institut amb alumnes que estan formats per a ser mediadors; ho gestionem nosaltres amb l’ajut del claustre; s’ajusten càstigs amb justícia reparativa. També intervenim en processos participatius a nivell municipal com en el de recollida de residus porta a porta; en aquest cas hem promogut la participació activa dels veïns i veïnes en la seva implementació, explica la seva coordinadora Eva Noguera.
Molt sovint es produeix una integració de la mediació en la pròpia organització municipal. En molts ajuntaments, mediadors i mediadores municipals formen part d’equips multidisciplinars encarregats de l’abordatge de conflictes de convivència que afecten a col·lectius grans, com per exemple, usuaris de places i d’equipaments públics. A Sant Adrià del Besòs el seu Servei de Mediació participa activament en molts temes relacionats amb el civisme com ara en la confecció de l’ordenança de civisme del municipi, o juntament amb policia de proximitat per tractar temes de convivència; fins i tot va ser un dels serveis encarregats d’atendre a les persones afectades per l’estafa de les preferents al seu municipi.
